Potser és per l’esperit de St. Jordi que aquests dies plana sobre els nostres caps o bé que a Espanya aquests dies entre Ignacios Gonzalez i Marhuendas el tema del procés ha passat a segon (o tercer o quart...) pla. El fet és que aquesta vegada vull aprofitar aquest altaveu per parlar d’un esdeveniment cultural. Vagi per davant que sóc conscient que algú pugui veure un interès polític concret però no és el cas.
En Vicenç Zumajo parlava des d’aquest mateix espai, del Konvent i de la Font del Balç com els dos grans espais culturals de la comarca. Des de llavors un tercer espai ha irromput amb força. Deixeu-m’ho dir amb orgull, al meu poble, a Guardiola, on ha començat a rodar un projecte cultural del que estic convençut que se’n parlarà i molt.
La iniciativa fruit de la col•laboració entre l’associació Civitas Cultura, l’Ajuntament de Guardiola i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà pretén convertir-se en tot un referent cultural organitzant, des del tresor local que és el monestir de St. Llorenç, més de 100 activitats que van des de recitals musicals fins a exposicions i altres manifestacions culturals tot l’any aplegades en quatre grans festivals que coincideixen amb les diferents estacions: Splendor (primavera), Convivium (estiu) Terrarum (tardor) i Lux (hivern).
En el marc polític dels darrers 15-20 anys en el que tot s’havia d’ajustar al curt termini del maleïts quatre anys de legislatura, massa sovint, les regidories, conselleries, ministeris...de cultura han estat considerats de poc valor, cosa que ha contribuït a que la idea de cultura s’anés degradant fins a esdevenir activitat de segona. De res han servit els exemples de ciutats d’èxit en que la cultura ha mostrat el seu veritable potencial. Barcelona la coneixem tots, però us podria parlar de Màlaga, una ciutat grisa, fosca i que gràcies a la seva aposta cultural ha esdevingut una ciutat lluminosa, plena de vida i que actualment disputa el lideratge turístic a Sevilla.
Tenim un entorn natural de primer nivell i la cultura se n’ha d’aprofitar i complementar-la per tal d’aconseguir que els nostres pobles, la nostra comarca es converteixin en llocs en els que els que hi viuen se sentin orgullosos del seu poble i en els que la gent de fora tingui ganes de viure-hi, de formar part de la seva comunitat. Hem de creure en el nostre potencial i projectar-nos cap a l’exterior. Però aquest viatge, com tots els que valen la pena, ha de tenir els seus inicis en lo local. Aquí és on la cultura mostra el seu veritable poder transformador ajudant a convertir lo local en un punt d’interès, d’atracció i en definitiva una comunitat en la que tothom li agradaria viure. Els ingressos, les inversions.....ja vindran si han de venir.
És veritat que tot plegat és massa incipient i que està tot per demostrar però una simple ullada al detall del projecte (http://www.monestirsantllorenc.cat) i els primers tastos han produït unes molt bones sensacions i sembla que van en aquesta direcció. A més, vaig tenir la sort de conèixer personalment el Toni Puig, un dels impulsors d’aquesta iniciativa. Com apunt biogràfic del Toni només us diré que va treballar molts anys al costat del President Maragall en la creació de la marca Barcelona. Des del primer moment vaig tenir clar l’èxit d’aquesta aventura perquè ha convocat els elements claus: experiència, idees clares, treball i confiança.
Des d’aquesta mateixa tribuna ja el 2015 vaig escriure sobre la necessitat de crear una mena de marca genuïnament comarcal que servís per a projectar el Berguedà més enllà dels seus límits geogràfics. Per què no hauria de ser una marca cultural?
En Vicenç Zumajo parlava des d’aquest mateix espai, del Konvent i de la Font del Balç com els dos grans espais culturals de la comarca. Des de llavors un tercer espai ha irromput amb força. Deixeu-m’ho dir amb orgull, al meu poble, a Guardiola, on ha començat a rodar un projecte cultural del que estic convençut que se’n parlarà i molt.
La iniciativa fruit de la col•laboració entre l’associació Civitas Cultura, l’Ajuntament de Guardiola i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà pretén convertir-se en tot un referent cultural organitzant, des del tresor local que és el monestir de St. Llorenç, més de 100 activitats que van des de recitals musicals fins a exposicions i altres manifestacions culturals tot l’any aplegades en quatre grans festivals que coincideixen amb les diferents estacions: Splendor (primavera), Convivium (estiu) Terrarum (tardor) i Lux (hivern).
En el marc polític dels darrers 15-20 anys en el que tot s’havia d’ajustar al curt termini del maleïts quatre anys de legislatura, massa sovint, les regidories, conselleries, ministeris...de cultura han estat considerats de poc valor, cosa que ha contribuït a que la idea de cultura s’anés degradant fins a esdevenir activitat de segona. De res han servit els exemples de ciutats d’èxit en que la cultura ha mostrat el seu veritable potencial. Barcelona la coneixem tots, però us podria parlar de Màlaga, una ciutat grisa, fosca i que gràcies a la seva aposta cultural ha esdevingut una ciutat lluminosa, plena de vida i que actualment disputa el lideratge turístic a Sevilla.
Tenim un entorn natural de primer nivell i la cultura se n’ha d’aprofitar i complementar-la per tal d’aconseguir que els nostres pobles, la nostra comarca es converteixin en llocs en els que els que hi viuen se sentin orgullosos del seu poble i en els que la gent de fora tingui ganes de viure-hi, de formar part de la seva comunitat. Hem de creure en el nostre potencial i projectar-nos cap a l’exterior. Però aquest viatge, com tots els que valen la pena, ha de tenir els seus inicis en lo local. Aquí és on la cultura mostra el seu veritable poder transformador ajudant a convertir lo local en un punt d’interès, d’atracció i en definitiva una comunitat en la que tothom li agradaria viure. Els ingressos, les inversions.....ja vindran si han de venir.
És veritat que tot plegat és massa incipient i que està tot per demostrar però una simple ullada al detall del projecte (http://www.monestirsantllorenc.cat) i els primers tastos han produït unes molt bones sensacions i sembla que van en aquesta direcció. A més, vaig tenir la sort de conèixer personalment el Toni Puig, un dels impulsors d’aquesta iniciativa. Com apunt biogràfic del Toni només us diré que va treballar molts anys al costat del President Maragall en la creació de la marca Barcelona. Des del primer moment vaig tenir clar l’èxit d’aquesta aventura perquè ha convocat els elements claus: experiència, idees clares, treball i confiança.
Des d’aquesta mateixa tribuna ja el 2015 vaig escriure sobre la necessitat de crear una mena de marca genuïnament comarcal que servís per a projectar el Berguedà més enllà dels seus límits geogràfics. Per què no hauria de ser una marca cultural?