Qui ens havia de dir que l’any 2018 es convertiria en un temps de creus. Creus de color groc, reivindicatives d’una injusta situació de presó i exili. Creu gris, molt gris com la que presideix l’infame Valle de los Caídos, símbol de la resistència dels espanyols orgullosos del passat franquista davant d’un altre anunci-mesura del nou Gobierno d’exhumar les restes del dictador.
Avui, però, vull aprofitar aquesta oportunitat per a parlar d’un altre tipus de creu, una de color corall, color que per altra banda, sembla que serà el protagonista aquest proper 11 de setembre.
Des de l’any 1981 la Generalitat de Catalunya atorga com a distinció la Creu de Sant Jordi a persones i entitats en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la identitat catalana. Aquest any una entitat berguedana, de Guardiola, ha estat entre les premiades. La situació excepcional d’aquest any com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 va fer perillar la concessió d’aquest guardó i per això va ser el Govern a l’exili qui en primera instància va fer la proposta que finalment ha estat ratificada pel Govern del President Torra.
Nits Musicals, de Guardiola de Berguedà, el cicle musical que tots els estius des de fa més de 50 anys ressona en el monestir de Sant Llorenç ha estat premiat per la seva contribució a la projecció del territori berguedà com a espai de cultura més enllà de les grans ciutats del país.
El festival va tenir la seva gènesi en la utòpica idea d’en Pere Xuriach de fer concerts de musica clàssica al monestir de Sant Llorenç de Guardiola, un municipi de menys de 1000 habitants, tal i com ell els va gaudir al castell de Bonaguil a França ja fa més de 54 anys. Amb el temps ha esdevingut una història d’èxit i la recepta és vàlida per a qualsevol projecte en la vida; una idea clara, tenacitat de les diferents persones que hi han estat al capdavant, la col·laboració de veïns, públic, artistes, institucions i un element aglutinador com és el ressò de les notes musicals pels racons del monestir de Sant Llorenç.
Tothom li pot donar el valor que vulgui als premis però el cert és que tot sovint són un necessari alè per a aquelles persones que silenciosament, treballen de forma desinteressada per a que les coses funcionin. Per tant, tot i les diferents polèmiques i teatrals renúncies, cal posar en valor la concessió de la Creu de Sant Jordi a Nits Musicals i entendre-la com el que és, un dels més grans reconeixements que una entitat cívica pot rebre del Govern de la Generalitat.
Hi haurà qui pensi que aquesta creu no es mereix aquest espai, i potser té raó, però posats a parlar de creus m’ha semblat més adient parlar d’aquesta nostra Creu de Sant Jordi perquè massa sovint, com a berguedans, acostumem a no ser conscients dels nostres propis èxits.
Avui, però, vull aprofitar aquesta oportunitat per a parlar d’un altre tipus de creu, una de color corall, color que per altra banda, sembla que serà el protagonista aquest proper 11 de setembre.
Des de l’any 1981 la Generalitat de Catalunya atorga com a distinció la Creu de Sant Jordi a persones i entitats en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la identitat catalana. Aquest any una entitat berguedana, de Guardiola, ha estat entre les premiades. La situació excepcional d’aquest any com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 va fer perillar la concessió d’aquest guardó i per això va ser el Govern a l’exili qui en primera instància va fer la proposta que finalment ha estat ratificada pel Govern del President Torra.
Nits Musicals, de Guardiola de Berguedà, el cicle musical que tots els estius des de fa més de 50 anys ressona en el monestir de Sant Llorenç ha estat premiat per la seva contribució a la projecció del territori berguedà com a espai de cultura més enllà de les grans ciutats del país.
El festival va tenir la seva gènesi en la utòpica idea d’en Pere Xuriach de fer concerts de musica clàssica al monestir de Sant Llorenç de Guardiola, un municipi de menys de 1000 habitants, tal i com ell els va gaudir al castell de Bonaguil a França ja fa més de 54 anys. Amb el temps ha esdevingut una història d’èxit i la recepta és vàlida per a qualsevol projecte en la vida; una idea clara, tenacitat de les diferents persones que hi han estat al capdavant, la col·laboració de veïns, públic, artistes, institucions i un element aglutinador com és el ressò de les notes musicals pels racons del monestir de Sant Llorenç.
Tothom li pot donar el valor que vulgui als premis però el cert és que tot sovint són un necessari alè per a aquelles persones que silenciosament, treballen de forma desinteressada per a que les coses funcionin. Per tant, tot i les diferents polèmiques i teatrals renúncies, cal posar en valor la concessió de la Creu de Sant Jordi a Nits Musicals i entendre-la com el que és, un dels més grans reconeixements que una entitat cívica pot rebre del Govern de la Generalitat.
Hi haurà qui pensi que aquesta creu no es mereix aquest espai, i potser té raó, però posats a parlar de creus m’ha semblat més adient parlar d’aquesta nostra Creu de Sant Jordi perquè massa sovint, com a berguedans, acostumem a no ser conscients dels nostres propis èxits.