Hi ha festes que formen part del calendari, i n'hi ha d'altres que formen part de l'ànima d'un poble, i la Patum n'és una. No és només una celebració, és una emoció col·lectiva que s'encén en cada salt, en cada fuet, en cada mirada il·luminada per la plaça. És memòria, cultura i identitat compartida. És patrimoni, i com a tal, és de TOTHOM (potser algun dia desenvoluparé el que significa aquest TOTHOM en majúscules).

Fa ja uns anys que he tingut el privilegi de viure-la des de dins, com a regidor. I us asseguro que les emocions es multipliquen. Com el respecte per tot el que representa, amb admiració cap a aquells i aquelles que aporten el seu granet de sorra perquè es desenvolupi amb seguretat i plenitud. I també la sensació que, per molt que la coneguem, la Patum sempre et reserva un batec inesperat.

Però aquest privilegi també et fa veure amb claredat allò que cal millorar. Com ja vam expressar en el darrer ple municipal, és hora de fer un pas decidit per dignificar la gestió de la festa. No podem continuar amb un model que es basa, massa sovint, en la improvisació i la urgència. La conservació de la comparseria n'és un exemple paradigmàtic. S'hi arriba tard, amb contractes menors, fraccionats, a contrarellotge… Una pràctica que, malauradament, no és una excepció sinó una norma recurrent en la gestió municipal de la festa. No planifiquem: reaccionem. I això no està a l'altura del que representa la Patum.

Imaginem per un moment els historiadors del futur, aquells que estudiaran com es gestionava la festa a partir dels expedients administratius. Tindran davant seu una documentació pobra, desendreçada, que poca justícia farà a la grandesa del que passa cada Corpus a Berga. No podem permetre que el relat històric de la festa sigui el de la deixadesa institucional.

Però tenim una oportunitat, una de gran. Podem projectar una Escola de Restauració i Conservació, liderada per grans professionals del sector, que tingui seu a la nostra ciutat. No només ens permetria preservar com cal la nostra riquesa patrimonial, sinó que situaria Berga com un centre de conservació de comparseria festiva del país.

La Patum és massa valuosa per continuar gestionant-la amb pedaços. Ens cal altura de mires, planificació i ambició. Ens cal entendre que estimar la festa també és cuidar-la. Amb recursos, amb rigor i amb responsabilitat. I com sempre aquí estarem, ni al davant ni al darrere, al costat de qui vulgui empènyer per fer possibles els somnis de molts berguedans i berguedanes.

Berga i la Patum s'ho mereixen.