Al Ple de l'Ascensió del passat 1 de juny, com és tradició i per unanimitat de tots els grups, vam votar favorablement per celebrar la Patum de l'any 2025. Com sempre, sota els baixos de l'Ajuntament ens esperava Televisió del Berguedà, que enguany celebra 30 anys de retransmissions. Atent al micròfon del Manel, i com que a Patum tot és tradició, més o menys sempre acabo fent les mateixes declaracions.

Sento fermament que la Patum s'ha de treure del debat polític. Òbviament, cal parlar-ne i afrontar els reptes que tenim, però fora del pim-pam-pum habitual. De mica en mica, cal continuar treballant per fer créixer el finançament privat i públic, consolidar la zona de la Patumeta com a espai inclusiu durant tots els dies de la festa, i també repensar la fira. Des de l'Ajuntament, hem de tenir molt clar en tot moment que és la festa de tothom.

Crec que el repte més important a curt termini és reestructurar la fira del Vall. Cal pensar què volem ser i quins espais volem crear conjuntament amb els bars i restaurants que són al passeig tot l'any. Més enllà de les atraccions i les parades de menjar, cal entendre la fira com un espai integrador, pensat perquè tothom —patumaires de primera fila i també famílies i persones que viuen la festa d'una altra manera— hi trobi el seu lloc. Per part meva, apostaria per crear un espai gastronòmic ben integrat dins d'una fira cuidada, on es pugui seure, descansar i compartir.

Ara ens queda lluny el dilluns post-Patum, però aquest estiu tots visitarem fires amb propostes gastronòmiques i entorns ben pensats. Doncs, per què no ho podem fer també aquí, a Berga? Sense menystenir el que ja tenim, però millorant i repensant.

Avui, Dimecres de Patum, ens trobarem a la plaça, al Vall, als bars o als balcons d'amics i familiars, celebrant allò que ens uneix i que ens fa sentir vius, any rere any. El meu desig per aquest any és el mateix des que soc regidor, des del 2022: que tot surti bé i que tothom gaudeixi al màxim de la seva Patum.

I, enguany, permeteu-me afegir un desig més profund. Vull reivindicar les paraules de la família Isanta: "Tot Berga té una ferida profunda que no es pot oblidar, dissimular o amagar; ans al contrari: cal reivindicar-la perquè les següents generacions també el recordin i no torni a passar mai més una cosa així". Jo soc d'aquesta següent generació, i aquest missatge m'interpel·la. Ens toca fer memòria i defensar la vida, la convivència i el respecte.

Però el desig més important és que, al llarg de l'any, siguem capaços de mantenir l'orgull i la implicació de ciutat que sentim a la sortida de Sant Pere al Passacarrers. Perquè, com diu el cor, al cel sempre és Dimecres de Corpus.