Que la Patum no és només una festa, ho sap tothom. És una manera de viure i de ser. Per a la gent de Berga, és l'expressió més autèntica d'un sentiment col·lectiu que traspassa generacions, que originalment arrelava en la religió i que avui perdura com una representació d'identitat i de resistència cultural. I si hi ha un dia que esclata tota aquesta emoció pels berguedans és el dimecres, primer tot empaitant els gegants al migdia i després escoltant el primer ballet i ensumat aquella flaira a pólvora que tant ens omple els pulmons de vida. Però aquesta emoció i els sentiments a flor de pell es percep el dia anterior amb La Patum de la Fundació la Llar.
Dijous de Corpus: el despertar del cor berguedà. Si parles amb qualsevol persona arrelada a Berga et dirà que en el calendari berguedà no hi ha dia més sagrat que el Dijous de Corpus. Al matí, malgrat que alguna persiana s'obre mandrosa, l'ambient ja és elèctric. Les famílies i amics es reuneixen, recordant aquelles patums passades i, en especial recordant les generacions anteriors, ja que gràcies a elles nosaltres fem Patum.
Quan arriba el vespre, amb La Patum completa de dijous, l'emoció i els sentiments esclaten amb la seva màxima expressió. Les comparses – tabal, turcs i cavallets, àngels i maces, guites, àliga, nans vells, gegants, nans nous i plens – prenen la plaça amb un ordre gairebé cerimonial, però amb una intensitat que només qui ho ha viscut pot comprendre. El moment culminant és, sens dubte, la catarsi dels plens, quan el foc, la música i la massa humana bateguen alhora, esdevenint una sola ànima que dansa a través d'un foc ancestral que connecta el present i el passat.
Més que una festa: un vincle vital. La Patum és sinònim de pertinença, emoció i memòria. Molts berguedans i berguedanes que viuen fora tornen a casa per viure-la; altres que pel motiu que sigui no ens poden acompanyar i malgrat estar a quilòmetres de distància la viuen igualment a través de diferents emocions, però sobretot a través de les diferents plataformes de Televisió del Berguedà. Aquí cal aturar-se un moment i agrair una vegada més aquells pioners que es van imaginar que La Patum es podia retransmetre en directe. Aquell primer pensament va canviar per sempre la manera de viure La Patum i crec que com a berguedans i berguedanes, com a patumaires, mai podrem donar prou les gràcies per aquest fet.
Bàsicament, perquè el calendari berguedà és emocional: l'any no comença ni s'acaba al gener, sinó amb el Dijous de Corpus. Aquest marca l'inici d'uns dies en què Berga es transforma i el poble esdevé protagonista d'una història que es renova any rere any, sense perdre l'essència.
Una tradició viva. El més extraordinari de La Patum és que continua sent autèntica. Malgrat els canvis socials i els reptes de la modernitat, la festa s'ha mantingut fidel a si mateixa. No ha estat domesticada per la indústria turística ni reduïda a una postal folklòrica. És encara avui, una festa del poble i per al poble.
I així hem d’aconseguir que perdurí i traslladar-la a les generacions del futur. Cadascú l'ha de viure com vulgui, lliurement i a la seva manera perquè no hi ha una Patum que estigui per sobre d'una altra. Per sort, tenim tantes patums com persones. És igual d'important la persona que forma part d'una comparsa com la persona que salta de costat d'un amic; la gent que vetlla per la nostra seguretat, sanitaris, personal de neteja, brigada, periodistes, cambrers, persones que estan en una residència, etc. Ningú és imprescindible i tothom és importat. Tots junts formem un tot, una massa uniforme que frega gairebé la perfecció.
La Patum és aquell miracle que Berga ha sabut mantenir i així hem de seguir. Aquesta responsabilitat recau sobre les espatlles de tots i totes. Berguedans i berguedanes, patumaires d'aquí i d'arreu, fem-nos dignes d’aquesta meravellosa festa. Gaudim-la, estimem-la i cuidem-la.
Visca Berga i bona Patum!