Segons el DIEC, operació és una acció que implica l’aplicació d’un principi, d’una regla, especialment formant part d’una sèrie d’accions, d’un pla. I en això estem.
Sembla que l’operació Catalunya és de les que es poden catalogar d’encobertes. Es a dir, que tothom sap que està en marxa però de la que se’n pot parlar poc per què segurament és poc legal i encara menys legítima. En l’estat espanyol aquesta mena de maniobres no són noves i tothom té al cap alguna actuació en aquest sentit.
D’altra mena és l’operació Diàleg. Pública, de gran difusió i plena de legitimitat...Com gairebé qualsevol campanya publicitària perquè en el fons sembla que no és més que això: vendre un discurs amable que suavitzi l’estil agressiu que fins ara ha mantingut el Gobierno.
No vol dir que una hagi substituït l’altra, simplement se superposen perquè són totalment compatibles tant en el temps com els seus objectius.
En paral•lel és fàcil detectar una altre operació, que podríem anomenar operació Bugada que neteja tot tipus de règims i actuacions, des del franquisme fins al GAL.
Només així s’entenen sèries com Lo que Esconden sus Ojos, el Padre de Caín o fins i tot Velvet.
A Telecinco, la sèrie sobre la figura d’en Serrano Suñer, ministre i cunyat d’en Franco, ens mostra una bona persona, preocupada pel bé comú, més enllà de les seves febleses davant el gènere femení. Ni rastre del funest personatge admirador dels nazis. Ni un sol indici del sinistre i criminal individu que quan el seu admirat amic Himmler li va preguntar què feia amb els republicans espanyols fugits a França va respondre que si eren Rojos no eren espanyols, condemnant així a una mort gairebé segura a milers de persones a Mauthausen i a d’altres camps d’extermini nazis.
A Antena3, i gràcies a Velvet, ens expliquen el conte de fades que van ser els anys del franquisme, tot de color rosa i ensucrat fent bona la frase aquella de que con Franco no es vivia tant malament.....
Del rentat de cara d’un altre episodi negre de la historia d’Espanya se n’ocupa també Telecinco. Després de veure la mini sèrie El Padre de Caín gairebé semblaria que el terrorisme d’estat va ser més que necessari, que no hi havia una manera millor de fer les coses i tot i que va ser moralment “ambigu”, fins a cert punt, es pot justificar....Tot això s’entén millor si es té en compte que la sèrie està basada en el llibre d’en Rafael Vera, condemnat pel crims del GAL.
Això no deixaria de ser una simple mostra més de televisió de mal gust si no fos pel foc. Sí pel foc.
L’Ivan Altimira és un dels principals components dels Diables de San Andreu que des de fa anys s’encarreguen del correfoc de San Joan a Guardiola de Berguedà. O sigui que això del foc li agrada. El problema és que ara que s’ha posat a cremar fotos l’han detingut.
El mateix estat que permet i fins i tot fomenta operacions de blanqueig de dictadures i justificacions de terrorisme d’estat, s’encarrega de que un tribunal especial com és l’Audiència Nacional, ordeni la detenció de l’amic Ivan Altimira per cremar una foto.
Tot molt normal, no?
Sembla que l’operació Catalunya és de les que es poden catalogar d’encobertes. Es a dir, que tothom sap que està en marxa però de la que se’n pot parlar poc per què segurament és poc legal i encara menys legítima. En l’estat espanyol aquesta mena de maniobres no són noves i tothom té al cap alguna actuació en aquest sentit.
D’altra mena és l’operació Diàleg. Pública, de gran difusió i plena de legitimitat...Com gairebé qualsevol campanya publicitària perquè en el fons sembla que no és més que això: vendre un discurs amable que suavitzi l’estil agressiu que fins ara ha mantingut el Gobierno.
No vol dir que una hagi substituït l’altra, simplement se superposen perquè són totalment compatibles tant en el temps com els seus objectius.
En paral•lel és fàcil detectar una altre operació, que podríem anomenar operació Bugada que neteja tot tipus de règims i actuacions, des del franquisme fins al GAL.
Només així s’entenen sèries com Lo que Esconden sus Ojos, el Padre de Caín o fins i tot Velvet.
A Telecinco, la sèrie sobre la figura d’en Serrano Suñer, ministre i cunyat d’en Franco, ens mostra una bona persona, preocupada pel bé comú, més enllà de les seves febleses davant el gènere femení. Ni rastre del funest personatge admirador dels nazis. Ni un sol indici del sinistre i criminal individu que quan el seu admirat amic Himmler li va preguntar què feia amb els republicans espanyols fugits a França va respondre que si eren Rojos no eren espanyols, condemnant així a una mort gairebé segura a milers de persones a Mauthausen i a d’altres camps d’extermini nazis.
A Antena3, i gràcies a Velvet, ens expliquen el conte de fades que van ser els anys del franquisme, tot de color rosa i ensucrat fent bona la frase aquella de que con Franco no es vivia tant malament.....
Del rentat de cara d’un altre episodi negre de la historia d’Espanya se n’ocupa també Telecinco. Després de veure la mini sèrie El Padre de Caín gairebé semblaria que el terrorisme d’estat va ser més que necessari, que no hi havia una manera millor de fer les coses i tot i que va ser moralment “ambigu”, fins a cert punt, es pot justificar....Tot això s’entén millor si es té en compte que la sèrie està basada en el llibre d’en Rafael Vera, condemnat pel crims del GAL.
Això no deixaria de ser una simple mostra més de televisió de mal gust si no fos pel foc. Sí pel foc.
L’Ivan Altimira és un dels principals components dels Diables de San Andreu que des de fa anys s’encarreguen del correfoc de San Joan a Guardiola de Berguedà. O sigui que això del foc li agrada. El problema és que ara que s’ha posat a cremar fotos l’han detingut.
El mateix estat que permet i fins i tot fomenta operacions de blanqueig de dictadures i justificacions de terrorisme d’estat, s’encarrega de que un tribunal especial com és l’Audiència Nacional, ordeni la detenció de l’amic Ivan Altimira per cremar una foto.
Tot molt normal, no?