Que els joves són el futur de casa nostra és una frase que hem escoltat de forma reiterada. Alguns hi afegim també que ja en són el present. Ells són qui estan actualment adquirint uns coneixements formatius i valors, preparant-se per a quan siguin majors d'edat i donin inici al seu projecte de vida independent.

Tots hem estat joves i hem iniciat camins. Alguns amb estudis universitaris, altres de ben joves al món laboral, o amb estudis en oficis que actualment donen feina i fan possible la pervivència de part del sector productiu i industrial de la nostra comarca. A aquests joves també hi hem de sumar altres perfils de persones, segurament no tan joves, que potser sense uns estudis bàsics previs han vingut a casa nostra a teixir un futur d'oportunitats lluny de casa seva. A tots ells, els hem d'oferir oportunitats de futur.

La formació a la nostra comarca està lluny de ser la desitjada. A banda dels estudis en les escoles i instituts habituals, tenim mancances amb formacions especialitzades en oficis, per no parlar ja d'estudis universitaris, un deute pendent del govern català cap al Berguedà. Però, a vegades, també la formació que estem oferint no és segurament aquella que, amb major necessitat, ens reclama el teixit empresarial.

Projectant dades de la comarca, s'estima que en els pròxims 10 anys prop de 6.000 persones es jubilaran. Algunes, segurament tenen els seus propis comerços o negocis amb oficis que costa de trobar el relleu; altres, formen part dels equips humans i imprescindibles del sector industrial i productiu del Berguedà. I ens hem de conjurar per garantir que podem cobrir aquestes jubilacions amb noves fornades de persones formades i capacitades per assumir aquest repte laboral.

Per fer això, sobretot per les generacions de talent jove berguedà, ens calen dues coses claus: habitatge i formació. La primera d'elles, una necessitat de país que, si bé el govern de la Generalitat té un llarg camí per recórrer, també els municipis hem de fer la nostra feina. Amb la proposta de posada en disposició de solars municipals per a la construcció d'habitatge social, només la capital comarcal i de forma prioritària hi tindrà accés. Els altres, malgrat que ens sumarem a la proposta, quedarem a l'expectativa d'aquesta o futures convocatòries anuals. Per la segona, segurament ens cal iniciativa i lideratge al territori per fer-la possible.

Gironella ha aixecat el dit. Conscients de la necessitat i havent fet un primer estudi base de l'oferta existent i la complementària en comarques veïnes però connectades amb transport públic, hem llançat una proposta: crear una Escola d'Oficis comarcal. Un espai formatiu on en formi part el teixit empresarial, les institucions públiques i també els centres educatius. Un equipament on es puguin dissenyar itineraris formatius des de les nocions més bàsiques fins als cicles formatius de grau superior, en funció el què necessiti cadascú o vulgui arribar cadascú. I, sobretot, sense duplicar res el que ja existeix, només complementar-ho per reforçar l'aposta formativa del Berguedà. Col·laborar per fer que les coses passin. Es tracta de sembrar la llavor per la generació jove berguedana que puja, per formar novament els qui ja estan al mercat laboral, però la seva feina requereix nous mètodes i coneixements. De garantir el futur econòmic de casa nostra.

En definitiva, consisteix a dir: el Berguedà ha estat, és i ha de continuar sent una comarca industrial, i només posant les eines per afavorir la retenció de la joventut i formar-la per allò que les nostres indústries i empreses de serveis necessiten, seguirà sent una terra de futurs per a tothom.