Joan Soler Soler, Ramon Camprubí Sellas, Pere Solà Guinovart i Emili Vaquer Casals, de la Pobla de Lillet. Antonio Bravo Martínez, Miquel Orriols Marín i Amadeo Fernández Mayo, de Cercs. Josep Sala Guixé, de Borredà. Aquests són els noms de vuit berguedans que van ser deportats a camps de concentració nazis, i dels quals només un va sobreviure, que aquest 2025 seran recordats a través del projecte europeu de memòria històrica stolpersteine. Es tracta de les primeres llambordes que es col·locaran a l'Alt Berguedà, en una iniciativa promoguda des d'Òmnium Berguedà i els consistoris.
Era l'any 2020 quan Òmnium Berguedà va decidir entomar l'encàrrec de retre homenatge als berguedans que van patir una de les mostres més cruels de la repressió a inicis de la dècada del 1940: la deportació a camps de concentració nazi per ser, en la majoria dels casos, assassinats. Es tractava de berguedans amb vincles amb la política i els moviments sindicals de l'època, com és el cas dels vuit que ara seran rememorats de forma perenne a través de les llambordes commemoratives que es col·locaran en diferents punts dels seus municipis d'origen. El tràmit amb aquests pobles es va culminar el juliol de 2021, però no ha estat fins al darrer gener que les peces han arribat a la comarca.
Per cloure l'acció, s'han programat tres actes diferents, un a cada municipi, per dotar de solemnitat l'ocasió i mostrar el respecte merescut a les víctimes i les seves famílies, 80 anys després. "Hem hagut d'esperar molt de temps perquè arribessin, però ja les tenim aquí", avançava per part d'Òmnium Montserrat Soler, apuntant que "estem a punt de col·locar-les i ens omple de satisfacció". Les jornades escollides per a la col·locació de les stolpersteine seran els dies 19 de març, 2 i 25 d'abril i en tots els casos es comptarà amb la participació del director del Memorial Democràtoc de Catalunya, Jordi Font Agulló; del president del Consell Comarcal del Berguedà, Moisès Masanas; de membres d'Òmnium Berguedà i de l'Ajuntament del municipi; i d'una representació del centre educatiu que hagi treballat la història dels deportats berguedans.
Borredà serà l'encarregada d'obrir l'agenda aquest dimecres, a les 12.00 hores. "Estem molt contents i orgullosos de poder celebrar aquest acte", ha reconegut la primera tinent d'alcaldia, Rosa Maria Soler, explicant que la trobada serà especial pel fet que al municipi encara hi viu família de Josep Sala. Sala va ser l'únic dels vuit homenatjats aquest 2025 que va poder sortir amb vida del camp de concentració on va ser deportat. L'acte tindrà lloc a la plaça Major, i es desplaçarà fins al número 63 del carrer Manresa, davant el domicili on va viure i punt on es col·locarà la llamborda. L'institut que se suma en aquest cas és el Serra de Noet de Berga.
La pròxima data serà la del 2 d'abril a Cercs, a partir de les 11.00 hores. En aquest cas, s'arrencarà amb els parlaments a la plaça de la Diputació i les stolpersteine se situaran a: la carretera de Ribes número 20 de Cercs per Amadeo Fernández, el carrer Confederació 32 de Sant Jordi per Miquel Orriols, i la plaça de Sant Romà de Sant Corneli per Antonio Bravo (va ser un miner arribat des de Múrcia, i per això s'ha escollit que estigui a tocar del Museu de les Mines). La representació educativa serà per part de l'INS Guillem de Berguedà de Berga. "Això va passar fa 85 anys, però avui dia veiem situacions a Gaza, Ucraïna o el Sudan on això s'està repetint", ha denunciat l'alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, qui ha reflexionat que "l'odi hi continua sent i aquesta és una forma d'inculcar al món sencer que no es pot permetre".
En darrera instància, la plaça de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet serà el punt de partida de l'acte en aquesta població, el 25 d'abril a les 11.30 hores. La instal·lació de les llambordes serà davant els domicilis dels homenatjats: carrer Quart de les Coromines 14 per Joan Soler, carrer Tercer de les Coromines 9 per Ramon Camprubí, plaça del Fort 5 per Pere Sola i carrer Jussà 1 per Emili Vaquer. "Com a servidors públics, és una de les millors iniciatives que podem emprendre per dignificar aquestes persones", ha reivindicat el batlle de la Pobla, Enric Pla, qui ha apuntat que un cop van poder localitzar la xifra de cinc deportats des del poble -un està vinculat a Puig-reig perquè és on va viure i treballar el final de la seva vida- es van sentir "colpits" tenint en compte el nombre d'habitants. El centre escolar que s'hi sumarà és l'INS Alt Berguedà de Bagà.
Més llambordes de camí i plaques a Alemanya
Ara que la primera branca de la iniciativa està a punt de culminar, Òmnium ja pensa a cloure la feina en quatre poblacions més amb les quals ha treballat per impulsar el record dels seus deportats. Es tracta de Berga, Avià, Casserres i Olvan, que segons les comunicacions de Memorial Democràtic a l'entitat podrien arribar abans de l'estiu. Anteriorment, Gironellai Puig-reigja van impulsar el tràmit per iniciativa pròpia. Segons ha relatat Montserrat Soler, la petició s'acompanya d'una tasca divulgativa que consta d'una recerca històrica, d'un projecte pedagògic per treballar a les aules, d'una recopilació de documentació que justifiqui la demanda i una moció d'adhesió dels consistoris implicats.
A banda d'aquest record al territori, Òmnium Berguedà i el Consell Comarcal s'han posat d'acord per situar plaques commemoratives als nou camps de concentració on van ser deportats i assassinats les víctimes berguedanes. El disseny, fet per Ermínia Altarriba, consta d'un fragment d'un poema escrit per Josep Fornell i Vilella durant l'exili. Els camps de concentració on s'instal·laran, són: Mauthausen, Gusen, Castell de Hartheim, Ravensbrück, Dachau, Steyr, Natzweiler-Struthof, Buchenwald i Weferlingen.
D'aquesta manera, s'ha previst que el 5 d'abril es col·loqui la primera placa commemorativa a Buchenwald, coincidint amb l'aniversari de l'alliberament. Un mes després, el 5 de maig, s'instal·larà a Mauthausen, en un acte que constarà amb una expedició berguedana. La memòria de les persones de la comarca deportades es pot trobar al llibre Berguedans als camps de concentració nazis, escrit pels historiadors Daniel Montañà i Josep Rafart.