La Princesa reposa sobre el llom de la bèstia. En què pensa? Què li deu passar pel cap?
I el drac, és mort, només descansa o això no té cap importància?
Sant Jordi no existeix i la llegenda és massa antiga, fa mandra i, fins i tot i a segons qui, una miqueta de ràbia.
Esborrem el passat, doncs, si no ens agrada. La civilització està molt mal construïda, d’això no n’hi ha cap dubte. Però, per millorar-la, caldria ensorrar-la del tot i refer-la des dels fonaments, o actualitzant les cuines, els quartos de bany i la façana ja n’hi hauria prou?
És complicat, i la majoria es radicalitza en la seva postura, intentant imposar un pensament que, en realitat, neix més de l’amor propi que del propi enteniment.
És natural, si som com som i venim d’on venim…
Però si hi reflexionem un moment, potser ens adonarem que si som com som és perquè venim d’on venim, i si ensorrem el passat d’on venim, ja no serem com som i res d’això tindrà sentit. S’anomena la paradoxa de l’avi i, de moment, només la ciència-ficció hi ha pogut donar resposta.
Forats de cuc, universos paral·lels i dotzenes de teories científiques, literàries i del setè art només coincideixen en les hipòtesis, però es perden en l’absurd de les seves conclusions, per més imaginatives i ben tramades que, aquestes, puguin arribar a ser.
És això el que li balla pel cap a la Princesa?
Si ens ha costat tant d’arribar fins aquí, algú voldria tornar a començar esborrant tot el camí? De què serviria, aleshores, tot el que hem après durant el trajecte?
Jo no ensorraria res i construiria just al costat. Però no com en una línia temporal relativa o en un estat quàntic simultani, que no ens aporten cap evidència i només perpetuen la incertesa. Jo baixaria a peu pla i edificaria, amb l’experiència adquirida i compartida, una nova realitat, conservant, mantenint, museïtzant el gratacel al terrat del qual la Princesa reposa sobre el llom de la bèstia, amb la mirada perduda i un batec d’amor en forma de rosa, que és l’única veritat de veritat que dóna sentit al passat, el present i el futur d’aquesta nostra petita gran història.