21
de juliol
de
2021, 10:22
Actualitzat:
10:23h
Després que la Generalitat i el govern espanyol hagin obert el debat de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà s’hi ha oposat al·legant que ara mateix Catalunya “té una lluita oberta contra tres crisis de dimensions catastròfiques: la sanitària, l’econòmica i l’ambiental”. A més fan un prec a totes les institucions catalanes i espanyoles a no menystenir la importància natural dels Pirineus i la seva rica diversitat.
També s’hi oposen frontalment perquè creuen que el model econòmic d’uns jocs olímpics és contrari al desenvolupament sostenible defensat per les Nacions Unides, que segons l’article 3 de la declaració de Rio de Janeiro del 1992 el defineix com “el desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin atendre les seves pròpies necessitats”.
El fet que al Berguedà i totes les comarques de muntanya catalanes han vist disminuir els dies de precipitació i augmentar la cota de neu, fa que els recursos hídrics disponibles es redueixin. “La necessitat d’innivació artificial per garantir la neu per organitzar uns jocs olímpics portarà a retenir més aigua a les pistes d’esquí, el que afectarà les capes freàtiques i l’assecament dels aqüífers”, defensa el grup de natura.
Des del seu punt de vista, el model econòmic basat en el turisme hivernal “ja ha caducat” i desitgen de les institucions públiques una mirada llarga per començar a plantejar altres alternatives que permetin equilibrar el país i generi activitat econòmica fora de l’àmbit de l’esquí. “Els jocs olímpics pretenen ser un miratge per fer creure que l’esquí és etern i no ho és”, manifesta el grup de defensa.
La manca de plans econòmics alternatius al turisme hivernal i de muntanya per les comarques del Pirineu els referma en la seva negativa frontal als jocs olímpics. El grup exclama que cap dels partits polítics passats i presents amb responsabilitat de govern a Barcelona, Madrid i les respectives comarques ha estat capaç de presentar cap programa de desenvolupament econòmic fora de l’àmbit del turisme hivernal. “Això ha comportat un despoblament continuat des de fa 50 anys, estacionalitat i massificació de micropobles mancats de serveis, manca d’habitatge assequible i fuga de talent jove cap a altres zones del país”, al·lega el grup de defensa.
A més, consideren que si per invertir als Pirineus cal una excusa com els jocs olímpics, “ens sentim menystinguts per tots aquells partits polítics i institucions incapaces de plantejar un programa real de desenvolupament sostenible pels habitants de la serralada. No podem fiar-ho tot a uns jocs, que deixarien infraestructures difícils de mantenir per uns ajuntaments amb poc gruix de població i pocs recursos”.
També s’hi oposen frontalment perquè creuen que el model econòmic d’uns jocs olímpics és contrari al desenvolupament sostenible defensat per les Nacions Unides, que segons l’article 3 de la declaració de Rio de Janeiro del 1992 el defineix com “el desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures perquè puguin atendre les seves pròpies necessitats”.
El fet que al Berguedà i totes les comarques de muntanya catalanes han vist disminuir els dies de precipitació i augmentar la cota de neu, fa que els recursos hídrics disponibles es redueixin. “La necessitat d’innivació artificial per garantir la neu per organitzar uns jocs olímpics portarà a retenir més aigua a les pistes d’esquí, el que afectarà les capes freàtiques i l’assecament dels aqüífers”, defensa el grup de natura.
Des del seu punt de vista, el model econòmic basat en el turisme hivernal “ja ha caducat” i desitgen de les institucions públiques una mirada llarga per començar a plantejar altres alternatives que permetin equilibrar el país i generi activitat econòmica fora de l’àmbit de l’esquí. “Els jocs olímpics pretenen ser un miratge per fer creure que l’esquí és etern i no ho és”, manifesta el grup de defensa.
La manca de plans econòmics alternatius al turisme hivernal i de muntanya per les comarques del Pirineu els referma en la seva negativa frontal als jocs olímpics. El grup exclama que cap dels partits polítics passats i presents amb responsabilitat de govern a Barcelona, Madrid i les respectives comarques ha estat capaç de presentar cap programa de desenvolupament econòmic fora de l’àmbit del turisme hivernal. “Això ha comportat un despoblament continuat des de fa 50 anys, estacionalitat i massificació de micropobles mancats de serveis, manca d’habitatge assequible i fuga de talent jove cap a altres zones del país”, al·lega el grup de defensa.
A més, consideren que si per invertir als Pirineus cal una excusa com els jocs olímpics, “ens sentim menystinguts per tots aquells partits polítics i institucions incapaces de plantejar un programa real de desenvolupament sostenible pels habitants de la serralada. No podem fiar-ho tot a uns jocs, que deixarien infraestructures difícils de mantenir per uns ajuntaments amb poc gruix de població i pocs recursos”.