Fa cosa d'un any que a les mans del Ferran Vancell, un jove de 19 de Berga, hi va anar a parar un kendama. Es tracta d'una joguina de fusta tradicional del Japó, consistent amb un martell amb dues copes i una punxa, amb una bola lligada per un fil. Amb paciència i molta pràctica, ha aconseguit dominar la tècnica i anar desenvolupant diferents trucs. També l'Arnau Rodríguez, un amic de la mateixa ciutat i edat amb qui va compartir la seva nova afició i s'hi va sumar. Tots dos, amb algun altre company que s'ha interessat pel kendama, l'ensenyaran als berguedans i berguedanes en el marc de la Fira del Joc i de Nadal.
"El meu pare me'n va regalar fa aproximadament un any. Va coincidir que començava a anar a Barcelona i vaig trobar una gent que hi juga. M'hi vaig sumar i, a poc a poc, vaig guanyant habilitat i interès, així que també ho vaig compartir amb les meves amistats de Berga", explica el Ferran. Ho corrobora l'Arnau, que diu que "el Ferran me'n va deixar un i, a partir d'aquí, vaig començar-me a comprar els que tinc ara". En total, són uns cinc nois que en tenen i practiquen amb diferent assiduïtat, si bé són el Ferran i l'Arnau els que més hi juguen.
A tots dos els ha lligat al joc la capacitat creativa que desperta. "La dinàmica la crea el jugador amb allò que ell imagini", assevera el Ferran, pel fet que el kendama permet fer realitat "molts jocs d'estil". "No hi ha dues persones que hi juguin igual", destaca. Aquest enginy va estretament unit a la traça de cada jugador, que va en augment a mesura que es practica. "En gran part, es basa en la memòria muscular, perquè si vas repetint un gest, al final l'aconseguiràs fer", detalla l'Arnau, afegint que "la gràcia d'aquest procediment és acabar-ho aconseguint fent diferents moviments i incorporant-hi malabarismes", és a dir, "fent que la bola faci diferents accions abans de posar-la al lloc desitjat". "És un joc que retribueix la persistència", assevera el Ferran.
El resultat de tot plegat són una unió de trucs ràpids i vistosos, que cada jugador implementa intentant sempre que els seus moviments resultin "estèticament bonics i també difícils", indica el Ferran. Els mestres d'aquest particular art són els locals, és a dir, els japonesos. Un dels noms destacats és el de Takuya Igarashi, guanyador i finalista en diferents edicions del campionat del món i d'Europa. De fet, la pràctica del kendama també té els seus tornejos i competicions, amb categories àmplies que permeten la participació des dels principiants als més experts. El Ferran ja ha viscut l'experiència, participant en els campionats d'Espanya i d'Itàlia, i assistint com a públic a l'europeu celebrat a Amsterdam. "En aquests escenaris t'adones que no has vist res i que el kendama no té límit", reconeix.
Una petita llavor a Berga
Fet i fet, tant el Ferran com l'Arnau han passat de tot just haver vist el kendama en algun vídeo de xarxes socials a ser-ne jugadors actius. Però la realitat és que només en les grans ciutats com Barcelona és que han trobat quòrum de persones que el coneixen i s'hi dediquen, fent trobades puntuals. Per tal de donar a conèixer aquesta joguina també al Berguedà, seran presents a la pròxima Fira del Joc i de Nadal de Berga, que se celebra aquest divendres al passeig de la Indústria, fent petites exhibicions, ensenyant algun truc als assistents que s'hi interessin i posant a la venda alguns exemplars de kendama. També en sortejaran un de personalitzat.
Aquesta pot ser una oportunitat perquè aquesta llavor que han fet brotar aquests dos joves berguedans pugui arrelar i atreure més persones a la ciutat i la resta de la comarca. "Arreu del món, cada cop hi ha més persones que hi juguen perquè s'ha anat globalitzant", apunta el Ferran, mentre que l'Arnau confirma que "la gent es va interessant de mica en mica, i per això va guanyant popularitat". En definitiva, una afició única en un món cada vegada més digitalitzat, però que encara atrau la joventut: "M'agrada molta la cultura que hi ha darrere del kendama", declara el Ferran.