02
de novembre
de
2023, 09:30
L'Agència de Desenvolupament del Berguedà, entitat que té delegada la competència en matèria de Turisme del Consell Comarcal del Berguedà, vol encetar el debat de la regulació turística al medi natural a la comarca aquest mandat. Així ho ha confirmat, en declaracions a Nació Berguedà, el conseller comarcal de Turisme i president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall, que reconeix que "tenim uns deures a fer en aquest sentit". Les primeres passes, assenyala, serà actuar en els punts de massificació detectats i diversificar l'oferta. I és que, segons plasmen les dades del recapte de la taxa turística al Berguedà, hi ha un interès creixent al territori.
"Tenim un meló per obrir que és interessant i tinc ganes d'afrontar aquest mandat, que és parlar dels punts de càrrega de massificació turística", exposa Vall, fent referència a entorns del medi natural de la comarca que s'han popularitzat els darrers anys, com és el cas de la Baells, la Riera de Merlès, les Fonts del Llobregat, els Empedrats o el Pedraforca, entre altres. "Quan parlem de la sostenibilitat pel que fa a l'estada dels visitants i la seva pernoctació, així com la seva atenció, està molt controlat, perquè tenim uns allotjaments turístics i uns establiments de restauració d'una gran qualitat", detalla el president en referència a les actuacions respecte del consum energètic, la gestió dels residus o l'aprofitament de l'aigua. Ara bé, Vall apunta que la següent línia d'acció que cal emprendre és garantir aquesta harmonia també al medi natural, on comparteix que "quan aquesta anàlisi la focalitzem en certs punts a la natura, aquí sí que es dispara i hi ha percentatges molt elevats i gairebé excessius de càrrega turística", és a dir, "que tenim masses visitants concentrats en un punt".
D'aquesta manera, l'Agència i el Consell treballaran de bracet per, d'una banda, diversificar l'oferta: "Hi ha altres punts interessants per descobrir al Berguedà, així que hem de poder explicar millor la nostra oferta", incideix el president de l'ADB, que també fa referència a la regulació com a segona via de treball en la matèria. "És una cosa que s'està fent al Montseny, al Delta de l'Ebre i a les Valls de Camprodon, entre altres llocs, i que consisteix a habilitar aparcaments amb pagaments de preus populars, però que garanteixen que l'experiència del turista és millor", explica Vall, que assevera que "hi ha turistes que preferim pagar una mica més i saber que podrem visitar bé aquelles fonts, per exemple".
"Si jo no pago res, però vaig a visitar les Fonts del Llobregat i resulta que és impossible fer una foto perquè hi ha gent per tot arreu, l'experiència és negativa", assevera el president de l'Agència, remarcant que "el que tu vols és poder passejar en calma i sentir aquest punt d'exclusivitat, per dir-ho d'alguna manera. Perquè si tens aquell pensament de: això sembla les Rambles, és que no ho has gaudit". En definitiva, el mandat ja encetat treballarà per trobar una "harmonia en el comportament en certs punts de concentració al medi" i, a la vegada, "permetre que hi hagi un equilibri entre els visitants i els residents".
Aquest debat es fa necessari en un moment que els ingressos per la taxa turística demostren l'interès creixent en la comarca. Segons les dades facilitades pel Consell Comarcal, els establiments de la comarca han generat prop de 575.000 euros els últims cinc anys, si bé la xifra que després recuperen les administracions del territori dista notablement. I és que, d'ençà de l'actualització de la llei que regula l'Impost sobre les estades en establiments turístics l'any 2017, aquest ingrés es reparteix a parts iguals (50-50%) entre la Generalitat i el territori, tenint en compte que els municipis que generen més de 6.000 euros anuals ho gestionen de forma particular, des de l'Ajuntament.
D'aquesta manera, al Berguedà, les poblacions de Berga, Borredà, Gósol, Guardiola de Berguedà, Saldes i Casserres (el darrer, només l'any 2022) han rebut l'ingrés directament per part de la Generalitat, mentre que la resta ha estat percebut i gestionat des del Consell. Això es converteix en 125.358,03 euros en cinc anys, amb una mitjana anual de 25.071,60 euros en matèria de taxa turística que ha administrat l'ens comarcal (el mínim va ser el 2020, per la pandèmia, amb 14.438,15 euros, i el màxim el darrer any, amb 35.887,18 euros).
Tal com ha compartit Lluís Vall, aquests fons s'han destinat a diferents projectes, en funció de les demandes del sector. Algunes de les iniciatives executades han estat la posada en marxa de la Nit del Turisme Berguedà, la producció de les càpsules informatives de descoberta de la comarca amb diferents personatges locals, la instal·lació de les pissarres de divulgació als museus, la senyalització d'alguns ports de muntanya o el finançament de la zona gastronòmica dels productors del Berguedà per Patum.
Amb tot, des de l'Agència recalquen que el Berguedà "és un territori el qual la gent, sobretot la de l'àrea metropolitana de Barcelona, continua apostant per visitar" i que, a més, convenç i agrada a qui el visita, pel fet que "segons les dades de la Diputació de Barcelona, tenim un índex de visitants repetidors molt elevat". Així, Vall assenyala que "tenim tendència a queixar-nos que la gent ens passa de llarg, però a través dels comptadors de Cedinsa sabem que, si bé és cert que hi ha molta gent que va a la Cerdanya, n'hi ha també molta que va a l'Alt Berguedà", assegurant que "hi ha molta segona residència". De fet, el president de l'ADB també apunta que "els càmpings estan actuant com a segones residències", ja que "quan demanem als càmpings de la comarca quantes places de fluctuació de clientela tenen, veiem que la majoria tenen zones de caravanes i bungalows fixes", remarcant que "parlem gairebé d'una mobilitat de només un 5%". Aquest fet, incideix, genera una "ocupació altíssima a l'estiu" amb una tendència a allargar la temporada, per exemple, amb tardors també bones.
"Tenim un meló per obrir que és interessant i tinc ganes d'afrontar aquest mandat, que és parlar dels punts de càrrega de massificació turística", exposa Vall, fent referència a entorns del medi natural de la comarca que s'han popularitzat els darrers anys, com és el cas de la Baells, la Riera de Merlès, les Fonts del Llobregat, els Empedrats o el Pedraforca, entre altres. "Quan parlem de la sostenibilitat pel que fa a l'estada dels visitants i la seva pernoctació, així com la seva atenció, està molt controlat, perquè tenim uns allotjaments turístics i uns establiments de restauració d'una gran qualitat", detalla el president en referència a les actuacions respecte del consum energètic, la gestió dels residus o l'aprofitament de l'aigua. Ara bé, Vall apunta que la següent línia d'acció que cal emprendre és garantir aquesta harmonia també al medi natural, on comparteix que "quan aquesta anàlisi la focalitzem en certs punts a la natura, aquí sí que es dispara i hi ha percentatges molt elevats i gairebé excessius de càrrega turística", és a dir, "que tenim masses visitants concentrats en un punt".
D'aquesta manera, l'Agència i el Consell treballaran de bracet per, d'una banda, diversificar l'oferta: "Hi ha altres punts interessants per descobrir al Berguedà, així que hem de poder explicar millor la nostra oferta", incideix el president de l'ADB, que també fa referència a la regulació com a segona via de treball en la matèria. "És una cosa que s'està fent al Montseny, al Delta de l'Ebre i a les Valls de Camprodon, entre altres llocs, i que consisteix a habilitar aparcaments amb pagaments de preus populars, però que garanteixen que l'experiència del turista és millor", explica Vall, que assevera que "hi ha turistes que preferim pagar una mica més i saber que podrem visitar bé aquelles fonts, per exemple".
"Si jo no pago res, però vaig a visitar les Fonts del Llobregat i resulta que és impossible fer una foto perquè hi ha gent per tot arreu, l'experiència és negativa", assevera el president de l'Agència, remarcant que "el que tu vols és poder passejar en calma i sentir aquest punt d'exclusivitat, per dir-ho d'alguna manera. Perquè si tens aquell pensament de: això sembla les Rambles, és que no ho has gaudit". En definitiva, el mandat ja encetat treballarà per trobar una "harmonia en el comportament en certs punts de concentració al medi" i, a la vegada, "permetre que hi hagi un equilibri entre els visitants i els residents".
El recapte de la taxa turística va a l'alça
Aquest debat es fa necessari en un moment que els ingressos per la taxa turística demostren l'interès creixent en la comarca. Segons les dades facilitades pel Consell Comarcal, els establiments de la comarca han generat prop de 575.000 euros els últims cinc anys, si bé la xifra que després recuperen les administracions del territori dista notablement. I és que, d'ençà de l'actualització de la llei que regula l'Impost sobre les estades en establiments turístics l'any 2017, aquest ingrés es reparteix a parts iguals (50-50%) entre la Generalitat i el territori, tenint en compte que els municipis que generen més de 6.000 euros anuals ho gestionen de forma particular, des de l'Ajuntament.D'aquesta manera, al Berguedà, les poblacions de Berga, Borredà, Gósol, Guardiola de Berguedà, Saldes i Casserres (el darrer, només l'any 2022) han rebut l'ingrés directament per part de la Generalitat, mentre que la resta ha estat percebut i gestionat des del Consell. Això es converteix en 125.358,03 euros en cinc anys, amb una mitjana anual de 25.071,60 euros en matèria de taxa turística que ha administrat l'ens comarcal (el mínim va ser el 2020, per la pandèmia, amb 14.438,15 euros, i el màxim el darrer any, amb 35.887,18 euros).
Tal com ha compartit Lluís Vall, aquests fons s'han destinat a diferents projectes, en funció de les demandes del sector. Algunes de les iniciatives executades han estat la posada en marxa de la Nit del Turisme Berguedà, la producció de les càpsules informatives de descoberta de la comarca amb diferents personatges locals, la instal·lació de les pissarres de divulgació als museus, la senyalització d'alguns ports de muntanya o el finançament de la zona gastronòmica dels productors del Berguedà per Patum.
Amb tot, des de l'Agència recalquen que el Berguedà "és un territori el qual la gent, sobretot la de l'àrea metropolitana de Barcelona, continua apostant per visitar" i que, a més, convenç i agrada a qui el visita, pel fet que "segons les dades de la Diputació de Barcelona, tenim un índex de visitants repetidors molt elevat". Així, Vall assenyala que "tenim tendència a queixar-nos que la gent ens passa de llarg, però a través dels comptadors de Cedinsa sabem que, si bé és cert que hi ha molta gent que va a la Cerdanya, n'hi ha també molta que va a l'Alt Berguedà", assegurant que "hi ha molta segona residència". De fet, el president de l'ADB també apunta que "els càmpings estan actuant com a segones residències", ja que "quan demanem als càmpings de la comarca quantes places de fluctuació de clientela tenen, veiem que la majoria tenen zones de caravanes i bungalows fixes", remarcant que "parlem gairebé d'una mobilitat de només un 5%". Aquest fet, incideix, genera una "ocupació altíssima a l'estiu" amb una tendència a allargar la temporada, per exemple, amb tardors també bones.