Un centenar de pagesos del Berguedà i altres comarques de la Catalunya Central, s'han concentrat aquest matí davant el Local Cultural de Casserres, on la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, s'ha trobat amb una vuitantena d'alcaldies de la vegueria per presentar-los l'Avantprojecte de llei de l'Estatut de Municipis Rurals. El sector ha llegit el preàmbul de la futura norma i s'han trobat poc representats, pel fet que el text "al llarg de 42 pàgines no apareixen els conceptes agrari, ni ramader, ni pagès". "No sé què estan pensant", ha incidit el portaveu de la pagesia al Berguedà, Eduard Lladó, que ha aconseguit reunir-se posteriorment amb la vicepresidenta.

"Nosaltres, que som els que vivim al territori, que gestionem els boscos i que ens encarreguem de les finques, volem donar la nostra opinió", ha aprofundit Lladó, que ha reclamat que "se'ns ha de tenir en compte i donar veu" i per aquest motiu, "estem aquí perquè se'ns escolti". El portaveu s'ha mostrat sorprès per l'èxit de convocatòria pel fet que, després de dos dies de concentracions, primer a Manresa i després a Barcelona, encara s'han acostat un centenar de pagesos i pageses del Berguedà i altres comarques de la Catalunya Central, i s'han aplegat una trentena de tractors al voltant de l'espai on ha tingut lloc la trobada amb els alcaldes i alcaldesses.

El mateix Lladó i un altre representant han pogut accedir a la sala d'actes del Local Cultural de Casserres un cop acabada l'exposició de Vilagrà, on ha llegit el manifest elaborat amb motiu de la jornada. "Necessitem passar a l'acció perquè el temps s'acaba pel sector primari", rebleix el text llegit pel portaveu, on es posa en relleu que "la revolta ha de començar als pobles per acabar a les grans ciutats". Així, el manifest incorpora peticions com la implementació de normatives municipals que facilitin el desenvolupament d'activitats agràries i ramaderes o plans d'ordenació municipals que protegeixin els espais agraris.
 
La pagesia de la Catalunya Central també reclama que es materialitzin catàlegs de masies i inventaris de camins més amplis, que s'homogeneïtzin els criteris de les normatives municipals que regulen els usos en sòl rústic i una ampliació dels municipis amb finançament Leader. Finalment, el manifest incideix en una introducció del món de pagès al currículum pedagògic dels centres educatius d'entorns rurals i demana als pobles que prioritzin i afavoreixin la posada en marxa de botigues de venda de proximitat i no de grans superfícies. "Els pagesos estem principalment en els municipis rurals i, novament, sembla que us heu oblidat de nosaltres", culmina el manifest, que sentencia: "Sou partícips de la nostra extinció".

L'Estatut de Municipis Rurals, un "punt d'inflexió"

Per la seva banda, la vicepresidenta, Laura Vilagrà, ha remarcat que l'Estatut de Municipis Rurals permetrà tenir una mirada més propera a la pagesia, pel fet que la llei suposarà un "punt d'inflexió respecte del món rural". D'aquesta manera, ha remarcat que, si bé el text encara no està tancat, posa al centre les necessitats dels ajuntaments petits, cosa que representa "un enfocament totalment diferent". "Sovint hem fet lleis que tant servien per Gisclareny com per Barcelona, i això no pot ser perquè llastra els municipis petits", ha reconegut Vilagrà.

Per aquest motiu, la vicepresidenta ha avançat que la norma no només implicarà el sector des del punt de vista de l'economia, sinó també en aspectes com el territori i l'urbanisme. "L'Estatut farà que cada vegada que hi hagi una normativa nova aquesta hagi de tenir en compte el concepte rural", ha remarcat Vilagrà. En tot cas, i davant la presència del sector a Casserres, la vicepresidenta ha incidit que "des de la Generalitat posem la pagesia al centre perquè per ser sostenibles, des del punt de vista de l'autonomia alimentària, són absolutament imprescindibles", a la vegada que ha assegurat  que "estem al costat de la pagesia i ho hem demostrat, per exemple, destinant 160 milions d'euros per a fer front a aquesta sequera que patim".