Els pagesos mantenen el tall a la C-16 tota la nit i marxen cap a Barcelona

Els pagesos que han tallat la C-16 aquest dimarts provinent de les comarques de la Catalunya Central han mantingut l'acció tota la nit i marxen cap a Barcelona aquest dimecres al matí, segons han decidit en les assemblees celebrades aquest dimarts a la tarda. Durant aquestes reunions també han apuntat la possibilitat de fer alguna acció davant les grans superfícies de Manresa, però l'opció s'ha descartat finalment.
 

Resposta massiva de la pagesia

Ni deu aparcaments com el de l'antiga discoteca Menfis de Sant Fruitós de Bages haguessin pogut encabir la munió de tractors que entre les nou i dos quarts de deu d'aquest dimarts al matí s'han concentrat en aquest punt estratègic que uneix la C-16 (Eix del Llobregat) i la C-25 (Eix Transversal) per clamar contra unes polítiques en matèria d'agricultura i ramaderia que, asseguren, els estan ofegant i portant al límit. Uns 400 tractors s'han mobilitzat al Bages aquest dimarts.

Després d'una exitosa convocatòria que ha aplegat, al Bages, més de 300 tractors vinguts del Solsonès, l'Anoia, l'Alta Segarra, el Berguedà i -també- del Bages, els manifestants han enfilat la C-16 fins a l'alçada del karting de Sallent (punt quilomètric 58) i han tallat la via en els dos sentits de la marxa. Pel que fa a la C-25, com que ja està tallada a l'alçada de Vic i de Calaf, no s'hi intervindrà.

Lluny d'una acció momentània, el que pretenen els protagonistes de la jornada és que la seva protesta s'allargui tantes hores com sigui possible: com més problemes viaris hi hagi, més ressò tindrà la seva lluita. En aquest sentit, abans de les dotze del migdia, alguns dels manifestants han encès una foguera per, amb les brases, coure botifarres per dinar.
 
Amb aquesta mobilització massiva, els i les pageses volen fer visible les problemàtiques dels preus justos, les importacions de tercers països, l'incompliment de la llei de la cadena alimentària i l'excessiva burocràcia. A totes aquestes dificultats s'hi sumen també dues qüestions que amenacen en posar en veritable escac tot el sector en els pròxims anys: la sequera i la crisi de relleus generacionals.

"En comptes de recolzar-nos, l'únic que fan és posar-nos pals a les rodes"

Aquest 2024 farà dotze anys que Nil Puig va decidir dedicar-se en cos i ànima a la seva gran passió: l'agricultura i la producció agrària. Aprofitant que hi havia uns terrenys familiars en desús a Castellbell i el Vilar, va decidir engegar el projecte agroecològic de L'Hort del Puig. Amb una extensió de tres hectàrees de terreny, Puig i els altres dos pagesos que fan possible el projecte es dediquen a la producció d'hortalisses ecològiques que venen directament als consumidors. 

Aquest dimarts, però, ni ell ni els seus dos companys s'han quedat treballant la terra: la necessitat de clamar ben fort i a l'uníson que "el que ens estan fent és una aberració", ha pesat més que qualsevol altra cosa. "L'administració està totalment desvinculada del nostre ofici i en comptes de recolzar-nos, l'únic que fa és posar-nos pals a les rodes", lamenta. De fet, per a aquest agricultor bagenc, la gota que va fer vessar el got va ser l'anunci per part de la Generalitat d'implementar el Quadern Integrat d'Explotació (QIE), un nou sistema electrònic proporcionat pel Departament d'Acció Climàtica en el qual els titulars d'explotacions agràries hauran de consignar les dades relatives a la seva activitat agrícola.


"I això ho haurem d'actualitzar mensualment, amb tota la feinada que comporta!", exclama, mentre reflexiona: "¿Com pretenen que ho fem si en explotacions variades com la nostra tenim moltes parcel·les diferents que no coincideixen amb els camps perquè aquests estan dibuixats d'èpoques anteriors?". Davant d'aquest escenari, Puig assegura que és "absolutament inviable fer el que ens demanen" i que "no aportarà res a ningú a banda de saciar les ganes de l'administració de fer omplir papers i d'una despesa de diners públics important". Si finalment el decret s'aplica, "ens veuríem obligats a pagar una empresa agrària perquè implementés uns registres que serien ficticis perquè fer-los reals és impossible". 

A banda d'aquest sense-sentit burocràtic, el pagès de Castellbell se suma a la resta de reivindicacions del sector.
 

"Cada cop que agafem una bala de farratge del paller se'ns fa un nus a la gola"

"Si ara mateix hagués de posar-me a fer de pagesa m'ho pensaria molt més que fa set anys quan vaig començar", assegura Clara Ballarà, una jove ramadera de Cardona propietària d'una explotació de vaques de carn en extensiu. "Fa tres anys que la collita ha disminuït moltíssim i que tenim el paller buit, i ara, per postres, s'hi sumen les restriccions d'aigua", lamenta, tot exclamant que la situació que viuen és "crítica" i que "cada cop que agafem una bala de farratge del paller, se'ns fa un nus a la gola perquè no sabem què passarà en els propers mesos". Davant d'aquest futur tan incert, Ballarà es queixa que "ens sentim totalment desprotegits i desemparats", perquè "les ajudes que s'han plantejat per la sequera, a banda que són molt minses i no ens serveixen per cobrir costos, tampoc ens estan arribant".

"Més que pagesos, semblem secretaris"

El Ramon Vilà té una explotació de 200 hectàrees d'herbacis (blat, ordi, colza) al Solsonès. Els motius que l'han portat a prendre part de la mobilització d'aquest dimarts són nombrosos i diversos, però n'hi ha un parell que l'indignen especialment: "Ens estan ofegant amb tants tràmits i burocràcia. Més que pagesos, semblem secretaris", denuncia. L'altre maldecap que arrossega des de fa (molts) mesos té a veure amb els diners: "Si realment ens volen ajudar econòmicament, com pot ser que treguin uns ajuts -per la sequera- que potser no cobrarem fins d'aquí a un any quan és ara que els necessitem?".

Però "la cosa no acaba aquí", diu: "A mi em deuen 14.000 euros dels ecorègims de la nova PAC mentre que a la resta de l'Estat, aquests diners, ja s'han repartit". A més a més, exclama, "encara estem esperant que ens tornin l'IVA del cereal", que aquest any va passar del 4% al 0%.