El sobrepès i l'obesitat s'han incrementat notablement en el nostre país els últims anys, sent un problema important de salut, ja que s'associa a altres malalties cròniques com les malalties cardiovasculars (colesterol i triglicèrids elevats, la hipertensió arterial...) i la diabetis, inclús en edats primerenques.
Què és l'obesitat?
L'obesitat constitueix una de les malalties amb major prevalença en els països occidentals i sense dubte es convertirà en l'epidèmia del segle XXI, que es produeix per l'acumulació excessiva en l'organisme de reserves d'energia en forma de greix. L'estil de vida actual ha contribuït en augmentar les xifres d'aquells que la pateixen.
Parlem d'obesitat quan l'índex de massa corporal, que és un paràmetre que relaciona el pes i la talla, supera el 30, i sobrepès quan està entre 25 i 29,9. La tassa d'obesitat s'ha duplicat a Espanya en els últims vint anys, i s'estima que més de la meitat dels adults (53%) està per sobre del seu pes.
Les causes de l'obesitat són diverses. Existeix un component hereditari i un altre que depèn de l'estil de vida que es porti, condicionat per l'alimentació i la pràctica d'activitat física. Però l'herència té un paper fonamental, ja no només per què els fills de pares obesos tenen més possibilitats de patir-ne per les tendències metabòliques d'acumulació de greix, sinó també pels hàbits culturals i alimentaris adquirits per la família i el seu entorn.
Per què hi ha tanta gent amb tendència a l'obesitat? Doncs ho hem de mirar des del punt de vista evolutiu. Les persones propenses a l'obesitat tenien més capacitat d'emmagatzemar grassa en les temporades d'abundància i així sobreviure millor a l'època de fam. Així doncs, la suma d'aquests gens, amb l'abundància d'aliments que tenim en l'actualitat donen lloc a l'obesitat.
Foto: The Guardian
No podem oblidar que en les últimes dècades s'han modificat molt els costums: les persones no ens movem tant: tenim feines més sedentàries, fem menys activitat física i hi ha molta oferta d'aliments processats, enriquits en grasses o sucres, i menjars preparats.
Concretament, parlant només d'obesitat, entre la població espanyola major de 18 anys, un 16,5% dels homes i un 15,5% de dones pateixen obesitat, percentatge que s'incrementa encara més en els grups d'edat de 35 a 74 anys. En el cas dels nens, un 12% pateixen obesitat i el 14% obesitat.
Per què l'obesitat és enemiga del meu cor?
L'obesitat és, juntament amb el sobrepès, el factor de risc cardiovascular més comú en pacients que han patit un infart de miocardi: 2/3 dels pacients amb malalties coronàries tenen sobrepès o obesitat. A més, l'obesitat multiplica les possibilitats de presentar altres factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial, nivells elevats de colesterol i triglicèrids, àcid úric, més resistència a la insulina, inflamació.
El cor és un dels òrgans afectats en aquells que pateixen obesitat. La raó és que pateix una sobrecàrrega de treball i d'augment de pressió per què necessita moure més sang a un cos més gros, que acaba influenciant en la capacitat que té el cor per bombar la sang de forma adequada. I com a conseqüència tenen més risc de patir un infart, un ictus, insuficiència cardíaca, arrítmies, trombosis o insuficiència renal.
Tot i això, es tracta d'un factor de risc modificable, que podem controlar, i al fer-ho, estaríem reduint les possibilitats que aparegui la malaltia cardiovascular.
Què és l'obesitat abdominal?
Els pacients que tenen augment de greix abdominal presenten un major risc de patir malalties cardiovasculars. El perímetre abdominal és una mesura antropomètrica que ens permet determinar la grassa acumulada al cos. En la dona, el valor màxim aconsellat és de 88 cm i 102 cm en els homes.
Què podem fer per evitar-ho?
L'organisme acumula grassa o utilitza la grassa acumulada depenent del balanç entre la ingesta de calories i l'activitat física que fem. D'aquí la importància de combatre l'obesitat des d'un punt de vista multifactorial: cal dur una alimentació cardiosaludable i un estil de vida més actiu.
S'ha de menjar de forma saludable, prioritzant el consum de verdures, llegums, fruites i cereals integrals, i reduint tant els sucres lliures com les grasses trans, a més de limitar les grasses saturades a favor de les no saturades presents als peixos, alvocats, fruits secs i oli d'oliva. Combinar aquest tipus d'aliments amb una rutina esportiva és vital. Hauríem d'incloure com a mínim entre 150 i 300 minuts setmanals dedicats a algun tipus d'activitat física.