20
de novembre
de
2018, 15:48
Actualitzat:
16:44h
Sixto Paz Produccions, una de les formacions més coherents de la nostra escena actual, estrena nou espectacle amb el suggerent títol Les coses excepcionals, un text estrenat el 2013, representat i premiat internacionalment,de Duncan Macmillan, de qui van estrenar Pulmons ara fa quatre anys. Un cop més Sixto Paz fa camí i es desmarca dels seus muntatges anteriors, tret que els caracteritza i amb el qual han establert una mena de pacte de confiança amb el públic que en coneixem la seva solvència i ens deixem sorprendre a cada proposta. Qui no n’hagi vist res, ara tenen l’oportunitat perfecta amb aquesta peça.
Fitxa de l'obra:
Títol: Les coses excepcionals
Autor: Duncan Macmillan
Traducció: Adriana Nadal
Intèrpret: Pau Roca
Dia i lloc: Estrena 15 de novembre. Fins gener al Club Capitol
Duncan Macmillan va escriure una obra excel·lent −pel contingut i per la forma− que és difícil d’oblidar ja que des de la comèdia intel·ligent ens enfronta a qüestions molt profundes, com ara la depressió crònica, el suïcidi i la gestió de les emocions al llarg de la vida. El punt de partida és la reacció d’un nen de set anys després del primer intent de suïcidi de sa mare: escriure una llista de mil coses per les quals val la pena viure.
La posada en escena que resulta de la dramatúrgia és un exercici sublim de teatre com experiència col·lectiva perquè és impossible dur a terme la funció sense la participació activa del públic. Alhora, també ens recorda la funció del teatre com eina transformadora dels sentiments i de la manera d’entendre la vida. Tot això, i no és poca cosa, sense grandiloqüències ni artificis, simplement gràcies a un intèrpret en escena.
I aquí és on se la juga l’espectacle. Al Club Capitol la comunió es produeix, en general, en diferents moments puntuals i en intensitats d’emoció variades perquè Pau Roca regala un treball sensacional, al límit entre la caracterització de personatge i la seva pròpia personalitat. La manera com Sixto Paz Produccions afronta la història esdevé generosa i recíproca amb la platea, aconseguint que també entre el públic ens mirem i reconeguem com a persones.
Les coses excepcionals és un fenomen teatral que es mereix permanència a la cartellera; és d’aquells espectacles que té conseqüències immediates, com la conversa posterior i la reflexió íntima passades les hores. Fins i tot estic segura que hi haurà algú que encetarà una llista.
PD. 1001 veure passar un vol de flamencs mentre estic estirada a la platja del Trabucador.