30
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
21:21h
Aquest 2022 se celebra l'Any Ramon Trias Fargas amb motiu del centenari del seu naixement i l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona ha acollit un acte institucional sota el títol Ramon Trias Fargas. Pensant l'economia catalana. El president Pere Aragonès i els consellers d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, hi han assistit. L'homenatge ha permès constatar que la de Trias Fargas és de les poques figures rellevants de la història contemporània del país que genera un sorprenent consens en positiu.
Pere Aragonès ha lloat la defensa que Trias Fargas va fer sempre de la llibertat i del progrés social com a valors que han d'anar sempre plegats, així com els seus postulats en favor de la nació catalana. Ha destacat el caire "pragmàtic" del polític, afegint que era un pragmàtic "en el bon sentit del terme". Ha recordat la conferència que va fer el 1975, encara en vida de Franco, dins d'un cicle sobre les terceres vies a Europa.
El president de la Generalitat ha incidit en el fet que Trias Fargas va fer al·lusió en aquesta conferència a la necessitat de ser pragmàtic i de tenir en compte "el nivell de la realitat", que assegura que les solucions siguin més sòlides. També ha destacat la seva confiança en Europa, que Aragonès ha assegurat que cal refermar "el compromís amb Europa" en moments com els actuals, després de la cimera de l'OTAN i en plena guerra a Ucraïna. S'ha referit a la trobada d'aquest dijous amb el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritas Schinas, i ha proclamat que "el futur passa per Europa".
El conseller Jaume Giró ha definit Trias Fargas com un "gegant" dels que construeixen tradició i l'ha vinculat al "projecte polític de Convergència Democràtica", del qual ha destacat la seva tasca per "millorar el benestar dels catalans", la seva denúncia de les injustícies de l'Estat i la seva aspiració sobiranista. Giró ha elogiat de CDC la seva "inequívoca orientació pragmàtica i la política pràctica", així com "la negociació ben entesa". El conseller ha fet una crida a "no renunciar" a aquest llegat, assegurant que ell intentarà "estar a l'alçada de la responsabilitat de sentir-se hereu d'aquesta tradició".
En el transcurs de l'acte ha quedat clara la diversitat de vessants de la personalitat de Trias Fargas, que aplegava des d'un nacionalisme ferm a una flexibilitat pràctica, de l'acadèmic brillant a l'economista de formació, de l'antifranquista actiu al liberal d'estil britànic i irònic. Entre el públic hi havia una nodrida representació de l'antiga Convergència, amb el president Jordi Pujol, Miquel Roca, Xavier Trias, a banda de diversos exconsellers que han intervingut, com Josep Manuel Basáñez, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. També hi eren Joaquim Triadú i Albert Batet. Entre els assistents hi havia alguns exponents del món liberal, com el president de l'Institut Ostrom, Eric Herrera, i Daniel Barquero, al capdavant d'un lobi molt actiu en defensa d'interessos econòmics catalans a Madrid.
L'home que va advertir contra el sistema de finançament
hi ha hagut dues taules rodones. Una ha girat entorn l'economia i el finançament de Catalunya, amb els exconsellers Josep Manuel Basáñez, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. Hi han intervingut a través de vídeo l'expresident -i exconseller d'Economia- Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras, qui va ser també vicepresident i conseller d'Economia.
Mas ha destacat el paper de Trias Fargas en l'elaboració del marc legal de les caixes catalanes. Ha considerat un dels seus llibres, la Crònica d'una asfíxia premeditada, com una obra de referència. Junqueras, per la seva banda, ha detallat aspectes de la seva formació quan, tot i haver estat format en la ultraliberal Universitat de Xicago, va mantenir des del seu liberalisme posicions més progressistes i més sensibles socialment.
Junqueras, com Mas, ha destacat també la seva percepció dels problemes econòmics que patiria l'autonomia catalana. Uns problemes que no vindrien només del model de finançament que es va imposar, sinó sobretot de la voluntat política de no permetre unes finances catalanes robustes, fos quin fos el govern existent a Madrid.
Economista de talent
La segona taula rodona s'ha centrat en el pensament econòmic de Trias Fargas. Hi han parlat Josep Soler, comissari de l'Any Ramon Trias Fargas i director de l'Institut d'Estudis Financers; Joan Hortalà, exconseller d'Indústria i Energia i expresident de la Borsa de Barcelona; Rafael Suñol, del Servei d'Estudis del Banc Urquijo; i Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB. Hi ha intervingut a través de vídeo Josep Maria Bricall, exconseller de Governació i catedràtic d'Economia Política i Hisenda de la UB.
Els ponents han perfilat la trajectòria de Trias Fargas des que va tornar de Colòmbia -on era exiliat el pare- i els Estats Units. Bricall i Suñol han recordat el seu paper crucial en el servei d'estudis del Banc Urquijo, que va guanyar-se molt de prestigi, i on es va trobar un grup d'economistes d'un ventall on s'hi podien trobar representats "des de Mao Tse-tung al comte de Barcelona". Joan Hortalà ha recordat els problemes que va patir amb el règim per obrir-se camí a la universitat i el caràcter pioner dels estudis en economia regional. Josep Soler, comissari de l'Any, ha explicat que Trias Fargas, que va començar a formar-se en el món del dret, va decidir després estudiar economia perquè volia entendre el món i creia que amb el dret no en tenia prou.
Elisenda Paluzie ha recordat la posició crítica de Trias Fargas envers aspectes del sistema de finançament durant els anys de l'Estatut de Sau i el risc d'asfíxia econòmica que existia, i el seu posicionament en favor de la sobirania política i fiscal. Ha aventurat que d'haver viscut, probablement hagués donat suport al projecte independentista.
Liberal i antifranquista
Trias Fargas va ser un destacat dirigent polític durant la Transició. Liberal i antifranquista, va ser fundador del partit Esquerra Democràtica de Catalunya, que el 1978 es va acabar integrant a CDC. Quan Jordi Pujol va governar, va ser conseller d’Economia (1980-82 i 1988-89) i cap del grup de CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Figura respectada, amb bons contactes amb els sectors econòmics, professor de la UB, Trias Fargas va presidir Convergència, però això no el va fer un fidelíssim seguidor de Pujol. Ans al contrari, les relacions entre tots dos van ser sempre complexes. Va ser un convergent sense ser exactament un pujolista.
Trias Fargas va ser un liberal. Ho era en el pla ideològic. Això en una societat on el liberalisme, sempre minoritari, va ser arranat després de la Guerra Civil, que va dur a l'exili el seu pare, el doctor Antoni Trias. I en un estat espanyol on, tot i que un sector, majoritàriament a la dreta, es reclama liberal, el liberalisme ha fet ben poc acte de presència. Trias Fargas era, a més, un home de cultura política liberal. I això ja és més excepcional, tant a Catalunya com a Espanya. Defugia el dogmatisme i era irònicament distant envers tot tipus de culte a la personalitat. Un dels seus darrers discursos va ser per advertir, com a president de CDC, dels riscos dels lideratges indiscutibles. Potser, també, delatava a vegades una actitud estirada pròpia de certa elit i que segurament va transmetre una imatge d'ell massa patrícia.
Com a acadèmic contrari a la dictadura, es va oposar, a finals dels seixanta, a l'expulsió de Manuel Sacristán, pensador marxista (i antic falangista, val a dir) de la Facultat d'Econòmiques. Una vegada li van preguntar quina pàgina de la història arrancaria. "Mitja d'Stalin i mitja de Hitler", va dir. Definitivament, detestava les dictadures i les actituds cortesanes envers el poder. Però era també pragmàtic i fenici. En una política atapeïda d'"ismes" fins a l'esgotament, amb excessius sectarismes de petita facció, té força sentit recuperar la figura de Trias Fargas.
Pere Aragonès ha lloat la defensa que Trias Fargas va fer sempre de la llibertat i del progrés social com a valors que han d'anar sempre plegats, així com els seus postulats en favor de la nació catalana. Ha destacat el caire "pragmàtic" del polític, afegint que era un pragmàtic "en el bon sentit del terme". Ha recordat la conferència que va fer el 1975, encara en vida de Franco, dins d'un cicle sobre les terceres vies a Europa.
El president de la Generalitat ha incidit en el fet que Trias Fargas va fer al·lusió en aquesta conferència a la necessitat de ser pragmàtic i de tenir en compte "el nivell de la realitat", que assegura que les solucions siguin més sòlides. També ha destacat la seva confiança en Europa, que Aragonès ha assegurat que cal refermar "el compromís amb Europa" en moments com els actuals, després de la cimera de l'OTAN i en plena guerra a Ucraïna. S'ha referit a la trobada d'aquest dijous amb el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritas Schinas, i ha proclamat que "el futur passa per Europa".
El conseller Jaume Giró ha definit Trias Fargas com un "gegant" dels que construeixen tradició i l'ha vinculat al "projecte polític de Convergència Democràtica", del qual ha destacat la seva tasca per "millorar el benestar dels catalans", la seva denúncia de les injustícies de l'Estat i la seva aspiració sobiranista. Giró ha elogiat de CDC la seva "inequívoca orientació pragmàtica i la política pràctica", així com "la negociació ben entesa". El conseller ha fet una crida a "no renunciar" a aquest llegat, assegurant que ell intentarà "estar a l'alçada de la responsabilitat de sentir-se hereu d'aquesta tradició".
En el transcurs de l'acte ha quedat clara la diversitat de vessants de la personalitat de Trias Fargas, que aplegava des d'un nacionalisme ferm a una flexibilitat pràctica, de l'acadèmic brillant a l'economista de formació, de l'antifranquista actiu al liberal d'estil britànic i irònic. Entre el públic hi havia una nodrida representació de l'antiga Convergència, amb el president Jordi Pujol, Miquel Roca, Xavier Trias, a banda de diversos exconsellers que han intervingut, com Josep Manuel Basáñez, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. També hi eren Joaquim Triadú i Albert Batet. Entre els assistents hi havia alguns exponents del món liberal, com el president de l'Institut Ostrom, Eric Herrera, i Daniel Barquero, al capdavant d'un lobi molt actiu en defensa d'interessos econòmics catalans a Madrid.
L'home que va advertir contra el sistema de finançament
hi ha hagut dues taules rodones. Una ha girat entorn l'economia i el finançament de Catalunya, amb els exconsellers Josep Manuel Basáñez, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. Hi han intervingut a través de vídeo l'expresident -i exconseller d'Economia- Artur Mas i el líder d'ERC Oriol Junqueras, qui va ser també vicepresident i conseller d'Economia.
Mas ha destacat el paper de Trias Fargas en l'elaboració del marc legal de les caixes catalanes. Ha considerat un dels seus llibres, la Crònica d'una asfíxia premeditada, com una obra de referència. Junqueras, per la seva banda, ha detallat aspectes de la seva formació quan, tot i haver estat format en la ultraliberal Universitat de Xicago, va mantenir des del seu liberalisme posicions més progressistes i més sensibles socialment.
Junqueras, com Mas, ha destacat també la seva percepció dels problemes econòmics que patiria l'autonomia catalana. Uns problemes que no vindrien només del model de finançament que es va imposar, sinó sobretot de la voluntat política de no permetre unes finances catalanes robustes, fos quin fos el govern existent a Madrid.
Economista de talent
La segona taula rodona s'ha centrat en el pensament econòmic de Trias Fargas. Hi han parlat Josep Soler, comissari de l'Any Ramon Trias Fargas i director de l'Institut d'Estudis Financers; Joan Hortalà, exconseller d'Indústria i Energia i expresident de la Borsa de Barcelona; Rafael Suñol, del Servei d'Estudis del Banc Urquijo; i Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB. Hi ha intervingut a través de vídeo Josep Maria Bricall, exconseller de Governació i catedràtic d'Economia Política i Hisenda de la UB.
Els ponents han perfilat la trajectòria de Trias Fargas des que va tornar de Colòmbia -on era exiliat el pare- i els Estats Units. Bricall i Suñol han recordat el seu paper crucial en el servei d'estudis del Banc Urquijo, que va guanyar-se molt de prestigi, i on es va trobar un grup d'economistes d'un ventall on s'hi podien trobar representats "des de Mao Tse-tung al comte de Barcelona". Joan Hortalà ha recordat els problemes que va patir amb el règim per obrir-se camí a la universitat i el caràcter pioner dels estudis en economia regional. Josep Soler, comissari de l'Any, ha explicat que Trias Fargas, que va començar a formar-se en el món del dret, va decidir després estudiar economia perquè volia entendre el món i creia que amb el dret no en tenia prou.
Elisenda Paluzie ha recordat la posició crítica de Trias Fargas envers aspectes del sistema de finançament durant els anys de l'Estatut de Sau i el risc d'asfíxia econòmica que existia, i el seu posicionament en favor de la sobirania política i fiscal. Ha aventurat que d'haver viscut, probablement hagués donat suport al projecte independentista.
Liberal i antifranquista
Trias Fargas va ser un destacat dirigent polític durant la Transició. Liberal i antifranquista, va ser fundador del partit Esquerra Democràtica de Catalunya, que el 1978 es va acabar integrant a CDC. Quan Jordi Pujol va governar, va ser conseller d’Economia (1980-82 i 1988-89) i cap del grup de CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Figura respectada, amb bons contactes amb els sectors econòmics, professor de la UB, Trias Fargas va presidir Convergència, però això no el va fer un fidelíssim seguidor de Pujol. Ans al contrari, les relacions entre tots dos van ser sempre complexes. Va ser un convergent sense ser exactament un pujolista.
Trias Fargas va ser un liberal. Ho era en el pla ideològic. Això en una societat on el liberalisme, sempre minoritari, va ser arranat després de la Guerra Civil, que va dur a l'exili el seu pare, el doctor Antoni Trias. I en un estat espanyol on, tot i que un sector, majoritàriament a la dreta, es reclama liberal, el liberalisme ha fet ben poc acte de presència. Trias Fargas era, a més, un home de cultura política liberal. I això ja és més excepcional, tant a Catalunya com a Espanya. Defugia el dogmatisme i era irònicament distant envers tot tipus de culte a la personalitat. Un dels seus darrers discursos va ser per advertir, com a president de CDC, dels riscos dels lideratges indiscutibles. Potser, també, delatava a vegades una actitud estirada pròpia de certa elit i que segurament va transmetre una imatge d'ell massa patrícia.
Com a acadèmic contrari a la dictadura, es va oposar, a finals dels seixanta, a l'expulsió de Manuel Sacristán, pensador marxista (i antic falangista, val a dir) de la Facultat d'Econòmiques. Una vegada li van preguntar quina pàgina de la història arrancaria. "Mitja d'Stalin i mitja de Hitler", va dir. Definitivament, detestava les dictadures i les actituds cortesanes envers el poder. Però era també pragmàtic i fenici. En una política atapeïda d'"ismes" fins a l'esgotament, amb excessius sectarismes de petita facció, té força sentit recuperar la figura de Trias Fargas.