Cristina Daura, la il·lustració de la perversitat (i el Tibidabo) | Fata Morgana
Hi ha coses “suposadament divertides que mai tornaríem a fer”, deia Foster Wallace. Quan la diversió és imposada, la nostàlgia d’allò que desitgem però no vivim ens inunda. La nostra felicitat anhelada es converteix en desengany i frustració, i de sobte, ens transformem en personatges capaços del millor i del pitjor.
Una mica com les criatures que dibuixa la il·lustradora Cristina Daura. Cavalls de colors, animals fantàstics, personatges entranyables però perversos. Històries dins d’històries. I símbols, molts símbols.
Diu que les seves majors influències són el manga i el còmic underground, especialment després de passar la infància veient anime a la tele i als Estats Units de vacances amb la seva família, uns enamorats de la cultura pop americana.
No m’estranya que em citi al parc d’atraccions del Tibidabo. M’imagino a la Cristina aquí, fa gairebé 30 anys, amb el seu germà, l’humorista Xavi Daura, i començo a entendre moltes coses…
Diuen que amb perspectiva tot es veu més clar, així que enfilo cap al capdamunt de Barcelona per començar un nou episodi de Fata Morgana.
Podeu seguir la sèrie al canal de Youtube de Nació i a les nostres xarxes socials.
Direcció: Gemma Cuadrado
