Dècades abans que sorgís Twitter, les sentències i les afirmacions categòriques es publicaven en paper i rebien el nom d'aforisme. Des de la seva casa a Sueca, de la màquina d'escriure de Joan Fuster en van sorgir centenars de frases i sentències que condensaven les seves opinions i els seus pensaments sobre tota mena de qüestions. Però principalment sobre l'art, el llenguatge, les passions humanes i la seva visió de la societat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yFbCZXo9nDI[/youtube]
Des d'Hipòcrates, els aforismes han estat un gènere literari fecund, molt vinculat a la filosofia i als assumptes morals. Per definició són breus, contundents, subjectius i amb un afany persuasiu. En la literatura catalana Fuster va ser el principal exponent d'aquesta mena de textos, que apareixien en tota mena de llibres, i especialment en els d'assaig literari, i en les seves columnes a la premsa.

[noticia]229825[/noticia]
[noticia]229888[/noticia]
NacióDigital se suma a l'Any Fuster rescatant els aforismes de l'escriptor valencià, píndoles de pensament que en molts casos continuen vigents, encara que Fuster les escrivís en un context històric diferent. Des de demà, cada diumenge, i comentades pel periodista Jordi Velert Irles, rescatarem una de les oracions amb què l'assagista nascut ara fa cent anys va plasmar les seves idees amb mordacitat i esperit crític, i l'analitzarem o la vincularem amb l'actualitat. El centenari s'escau el 23 de novembre i per aquelles dates el diari publicarà una sèrie de reportatges, entrevistes i continguts interactius i audiovisuals sobre la seva figura.