L'escriptora xilena Isabel Allende ha guanyat el 75è Premi Planeta de Novel·la amb La hora antes del alba, la continuació de l'obra que va donar a conèixer l'autora: La casa de los espíritus (1982). Allende s'ha endut el milió d'euros del guardó, el més ben pagat en llengua castellana, en una gala ha comptat amb la presència dels reis espanyols, Felip VI i Letícia; el president del Govern, Salvador Illa; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; i altres personatges polítics, com el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el ministre d'Indústria i Turisme d'Espanya, Jordi Hereu. També hi han assistit a l'entrega del Planeta el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido; el jutge del procés al Suprem, Manuel Marchena; el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i el president d'Aena, Maurici Lucena.
Las hora antes del alba narra el relat d’una jove protagonista empresonada i torturada per la dictadura del país, que torna embarassada a la casa familiar. Si bé la por i el dolor la deixen marcada, l’amor i el desig d’ajudar als més desafavorits esdevenen els pilars sobre els quals reconstruir la seva nova vida.
Nascuda en 1942, Allende és una de les escriptores en llengua castellana més conegudes internacionalment. La seva biografia està marcada pel colp d'estat de 1973 de Pinochet al govern de Salvador Allende, el seu oncle, i el posterior exili a Veneçuela amb el seu marit i els seus fills, que li han permès construir carrera literària marcada per la reflexió constant sobre la memòria, la família i la condició de les dones. "Ara quan veig tantes democràcies amenaçades pel feixisme torno a sentir el temor que em va fer marxar del meu país el 1973", ha reflexionat l'autora xilena en rebre el Premi Planeta.
Al llarg de la seva trajectòria, ha venut milions de llibres i ha arribat a lectors de nombrosos països. De fet, les seues novel·les han superat els 80 milions d'exemplars venuts i s'han traduït a més de 40 llengües. La seva bibliografia inclou novel·les històriques, sagues familiars, memòries, llibres de relats, obres juvenils i literatura infantil, però la més coneguda és La casa de los espíritus, que va escriure des de l'exili a Veneçuela.
Allende va començar a escriure una carta al seu avi, que estava greument malalt, i aquest escrit es va convertir en la novel·la. La història va sorgir del desig de preservar els records familiars, però va acabar transformant-se en una saga que combina diverses generacions, elements sobrenaturals i la història política d'un país llatinoamericà fictici. L'èxit del llibre va impulsar la seua projecció internacional.
La añoranza, obra finalista
L'obra finalista ha estat La añoranza, de Sergio Hernández Carrasco, reconegut amb 200.000 euros. La novel·la tracta passa a la Barcelona de 1959, en la qual una jove s’enamora d’un traductor francès que desapareix misteriosament de la seva vida. Vint anys després, descobreix un informe de les Brigades Socials franquistes que el vincula a un suposat pla per assassinar a Antonio Machado.
El Premi Planeta compleix 75 anys amb rècord de participació
El Planeta és un premi que es remunta a l'any 1952 impulsat per José Manuel Lara Hernández. L'any passat va ser Juan del Val per Vera, una història d'amor qui va recollir el premi i va guanyar el milió d'euros mentre que Ángela Banzas va quedar finalista amb l'obra Quan el vent parli. El premi arriba aquest 2026 als seus 75 anys amb una participació històrica, amb més de 1.400 exemplars presentats.
La procedència de les novel·les és, com la resta d'anys, molt diversa. Del total, 778 obres són provinents d’Espanya, 383 d’Amèrica del Sud, així com exemplars d’Austràlia, Àsia, Àfrica o Andorra, entre d’altres, a més d’una seixantena sense especificació de procedència. En el cas de Catalunya: 77 obres provenien de Barcelona, 7 de Girona, 3 de Lleida i 12 de Tarragona.
Les resta d'obres finalistes d'aquest 2026 eren La sombra de Isabel, de Pedro Regalado Rodríguez; Letraherido, de Pepe M.Carrascosa; Alba Naranja, de Tamsilt El Hayani (pseudònim); Kintsugi o tres almas rotas, d’Hugalma de la Sierra (pseudònim); La noche de los faroles, de Mencía Salazar (pseudònim); El jardín de Lennon, de Jorge Herrero (pseudònim); i La mujer desnuda sale a las once, de Bernardo Galeana (pseudònim).
