Aquest dijous s’atorgarà el 75 Premi Planeta en una gala presidia pels reis espanyols. Avui s’ha presentat l’edició en un acte al Palau de la Música Catalana on s’ha tornat a constatar la bona salut del sector. El guardó, dotat d’un milió d’euros al guanyador, amb 300.000 euros per al finalista, ha batut tots els rècords, amb la presentació de 1.424 novel·les.
Josep Creuheras, president del Grup Planeta, ha recordat els objectius del guardó des d’aquell llunyà 1952: aconseguir la màxima difusió del llibre en un moment en què es llegia poc i alhora donar l’oportunitat als escriptors perquè poguessin viure de la seva tasca literària. Creuheras ha subratllat els 47 milions de llibres venuts en el conjunt dels guardons.
Jesús Badenes, director de la divisió literària de Planeta, ha destacat el bon moment del sector editorial, que ha experimentar un creixement del 3,8% l’any 2025, especialment en ficció, incloent el còmic, en clar creixement. De fet, Planeta apostarà fort per la novel·la gràfica. El 92% continua sent llibre imprès, amb només un 8% de llibre digital.
El jurat està format per Pere Gimferrer, Eva Giner, Luz Gabás, Carmen Posadas, Javier Sierra, Belén López i Paloma Sánchez-Garnica. Un jurat ja sense José Manuel Blecua, el prestigiós acadèmic mort el maig passat. Creuheras l’ha recordat en l’inici de l’encontre informatiu.
Els nou finalistes
De les novel·les en pugna, 778 són d’origen espanyol, 383 de països sud-americans, 151 d’Amèrica del Nord, 17 d’Amèrica Central, 28 europees amb Espanya al marge, i d’Andorra, 1 d’Israel, 2 de l’Àsia, 2 d’Àfrica i 1 d’Austràlia. En 61 textos no es concreta la procedència. Però només deu títols competeixen en la línia final. Són aquests, amb el nom de l’autor, que sol ser un pseudònim.
La sombra de Isabel, de Pedro Regalado, situada en la cort de Castella entorn la figura de la reina Isabel I, el seu ascens al poder i les contradiccions i interrogants que encerclen el personatge. Letraherido, de Pepe Carrascosa, sobre un serial de crims literaris que són investigats per una expolicia devinguda en detectiu privat. Alba naranja, de Tamsilt El Hayani (pseudònim), gira entorn de la història d’una xarxa de nens robats.
Los Caminantes, de Martín Guerrero (pseudònim), barreja la intriga, l’amor i els joves poetes a la Barcelona de finals dels 50. La noche de las farolas, de Mencia Salazar (pseudònim), se situa en una batalla de la Guerra de la Independència nord-americana, a finals del segle XVIII, i les aventures d’un espia espanyol. Kintsugi o tres almas rotas, de Hugalma de la Sierra (pseudònim), reuneix tres persones molt diferents que es coneixen en un taller terapèutic i descobreixen que tothom es pot reinventar.
Los que faltan, de Luz Ventura (pseudònim), relata la vida d’una dona que surt de la presó d’un règim dictatorial i torna a casa. La mujer desnuda sale a las once, de Bernardo Galeana (pseudònim), mostra un jove artista mexicà que s’integra en un grup guerriller al seu país en els anys 60. El jardín de Lennon, de Jorge Herrero (pseudònim), tracta sobre l’amor i la traïció entre un grup d’amics periodistes que, suposadament, investiguen el cas d’un fill secret de John Lennon.
