L'amfiteatre de la sala gran del Kursaal estava gairebé ple quan es van tancar els llums i va aparèixer el guitarrista flamenc José Fernández Torres -"Tomatito"-, seguit de sis músics més que es van asseure en forma de mitja lluna i van començar a fer les típiques "palmas flamencas" perquè el d'Almeria engegués motors amb un solo que va captivar el públic des del primer moment. Uns aplaudiments fervents només començar que van fer que el protagonista balbucegés: "Gracias por el calor que me estáis dando", una de les poques frases que va pronunciar durant tota l'actuació. I és que el nom del recital, Constelación familiar va prendre la totalitat del seu sentit, tenint en compte que tots els músics que eren dalt de l'escenari semblava que estiguessin sols, com si es trobessin al jardí de casa seva i interpretessin les melodies sense públic.

Al llarg de l'actuació -que va durar pràcticament dues hores- els artistes, tots vestits amb indumentària flamenca, giraven al voltant del protagonista que, si bé en algun moment semblava que improvisés acords i puntejats, la resta el seguia, sense perdre's, oferint una carícia pels sentits que abduïa el públic i el transportava a les terres del sud. Acompanyaments amb la guitarra, veus que complementaven la melodia, crits d'"ole" i fins i tot alguna actuació de ball flamenc va ser el que va acabar d'ambientar el concert. Un espectacle amb moments tan íntims que, sovint, la gent que se'l mirava semblava que era sobrera.

En un moment de la vetllada, "Tomatito" va presentar els seus fills, José i Maria Ángeles -que eren dalt de l'escenari- i els va deixar sols. Tots dos van interpretar -el noi a la guitarra i la noia a la veu- la cançó de Joan Manuel Serrat Romance de Curro El Palmo. Un cop acabada, el fill del prodigiós guitarrista va actuar en solitari i va demostrar que els gens passen de generació en generació.

Intimitat, calidesa i sobretot família -"Tomatito" va descriure els que l'acompanyaven com a "mi gente"- són els tres adjectius que van definir el concert, les protagonistes del qual va ser, sens dubte, la guitarra espanyola i la cultura flamenca.