Entre una o dues de cada 10 persones arreu del món són esquerranes. Tot i que pot tenir avantatges, la manca d'adaptació de l'entorn creat pels humans fa que es vegin obligats a conviure amb encara més desavantatges. Un estudi publicat a la revista Nature Communication apunta que aquesta diferència de costat del cos dominant podria respondre a una mutació genètica molt poc comuna.

Concretament, la investigació realitzada amb la participació de més de 350.000 ciutadans del Regne Unit, ha conclòs que una mutació en el gen TUbb4B fa que es produeixin proteïnes diferents de les habituals i, com a conseqüència, que el costat dominant passi a ser l'esquerre. Concretament, el treball suggereix que aquest gen passa a tenir 2,7 vegades més probabilitats de contenir variants "rares" en les persones esquerranes. Aquestes mutacions afecten el desenvolupament dels microtúbuls, estructures fonamentals en l’organització cerebral i la coordinació motriu, que poden influir en la forma com el cervell processa la informació i en com es desenvolupen les habilitats motores des de la infància.

Estudis anteriors ja suggerien que la lateralitat té un component genètic, tot i que els investigadors han trobat ara que aquests determinants genètics només passen a la descendència en l'1% dels casos. A més, també es creu que els factors ambientals, com créixer en un entorn d'esquerrans, poden tenir una influència destacada.  Aquest fet explicaria per què la proporció d’esquerrans varia entre cultures i regions, un fenomen observat en diferents poblacions al llarg de la història. Els estudis també suggereixen que, durant l’embaràs, factors com l’exposició a certes hormones poden afectar a la formació del cervell del fetus.

Curiositats sobre les persones esquerranes

Entre les curiositats de les persones esquerranes que representen entre el 10 i el 15% de la població mundial s’inclouen diverses característiques que han cridat l’atenció de la ciència i la societat:

• Avantatge esportiu: En esports com el tenis la boxa o l'esgrima els esquerrans solen tenir un avantatge, ja que els dretans no estan tan acostumats a enfrontar-s'hi. Això es coneix com a "efecte sorpresa" i s'ha estudiat en disciplines com el futbol on molts jugadors d'elit són esquerrans en part perquè la seva manera de jugar desconcerta els rivals. També es creu que en esports de combat com les arts marcials aquest factor pot ser decisiu perquè els esquerrans desenvolupen estratègies diferents d'atac i defensa. 
• Recuperació cerebral: Algunes investigacions suggereixen que els esquerrans poden recuperar-se més ràpidament d’un accident cerebrovascular, ja que sovint utilitzen de manera més equilibrada tots dos hemisferis cerebrals. A més hi ha estudis que indiquen que tenen una major resistència a certs tipus de demència o malalties neurològiques tot i que encara es desconeix el motiu exacte. 
• Creativitat i pensament lateral: Hi ha una percepció que les persones esquerranes tenen una tendència més gran cap a la creativitat i el pensament divergent. Personatges com Leonardo da Vinci Mozart o Picasso eren esquerrans, i també figures de la literatura com Mark Twain o Lewis Carroll. La teoria darrere d'això suggereix que els esquerrans podrien tenir una millor connexió entre els dos hemisferis cerebrals, facilitant la creativitat i la resolució de problemes de manera no convencional. Tot i això, no hi ha proves científiques concloents que relacionin aquesta característica amb una major capacitat artística o intel·lectual.
• Món pensat per a dretans: La majoria d'eines i objectes quotidians estan dissenyats per a persones dretanes, des de tisores i obridors fins a instruments musicals i escriptoris. Això obliga els esquerrans a adaptar-se constantment, fet que alguns experts suggereixen que podria influir en una major flexibilitat cognitiva. En el passat fins i tot, es considerava que ser esquerrà era un defecte i en moltes escoles es forçava els nens a escriure amb la mà dreta.

Aquest nou estudi aporta informació rellevant sobre l'origen de la lateralitat, però també planteja nous interrogants sobre com es desenvolupa la preferència manual i com interactuen els factors genètics i ambientals en aquesta característica humana. La interacció entre el cervell, la genètica i l'entorn continua sent una àrea de recerca oberta i els científics esperen que futurs estudis ajudin a comprendre millor aquest fenomen.