30
de gener
de
2016
Actualitzat:
07
de novembre,
14:40h
Aquest dimecres, 27 de gener, es complien cinquanta anys de la mort de Caterina Albert, una de les escriptores fonamentals per entendre la narrativa catalana que comença amb el segle XX i una de les responsables de situar-la en un lloc preeminent de la modernitat. Nascuda a l'Escala l'11 de setembre de 1869, Albert va morir amb 97 anys, el 27 de gener de 1966, a la mateixa localitat on va viure tota la vida. Filla d’una important família de propietaris rurals empordanesos, va portar sempre una vida reclosa, d'intensa lectura i de pràctica sistemàtica d'un ofici que la faria un dels personatges més coneguts del moment.
Inicialment adscrita a la revolució que va suposar el Modernisme català, la "victòria" de les tesis Noucentistes la va relegar –a ella i a tota l'explosió de creativitat i al corpus referencial que propugnaven els modernistes– a un segon pla, gairebé empesa als marges del cànon que dictava el gust classicitzant que es va acabar imposant. Potser això provoca la mala lectura que se n'ha fet i, també, que Un film (300 metres), una novel·la fascinant que conté tota l’energia de la belle époque i la passió d'una prosa prodigiosa, hagi hagut d'esperar gairebé un segle poder poder ser reeditada, tal i com es mereix, al segell Club Editor.
El canvi de Caterina Albert a Víctor Català
Caterina Albert va conrear diversos gèneres, tots amb destresa i amb un estil singular: novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, va ser coneguda popularment pel pseudònim Víctor Català, nom de ploma amb què va signar la seva obra narrativa. Inicià precoçment la seva carrera literària amb les col·laboracions que féu a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació, de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos, sobretot poemes de temàtica amorosa, entre el 1897 i el 1900, i sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.
Aquell primer nom no seria, però, el que la faria popular. L'any 1898, Albert es va presentar als Jocs Florals d'Olot amb el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida, aconseguint premi per les dues obres. L'autora, però, no s'esperava allò que vindria tot seguit, sobretot quan el jurat va comprovar que darrera del pseudònim que signava el monòleg teatral hi havia una dona. Punyent i incisiva a uns nivells inusuals per a l'època, aquella peça va provocar que l'autora hagués d'amagar la seva condició de gènere rere el nom de Víctor Català, agafat d'un personatge de la novel·la Càlzer d'amargor, que estava escrivint en aquell moment.
Un 2016 d'homenatge i reivindicació
La figura de Caterina Albert és, però, molt més que el reduccionisme que diu que va ser narradora. També va ser pintora i escultora, tot i que mai va dedicar-s’hi professionalment, així com una estudiosa del folklore i l'arqueologia. De formació autodidacta, i malgrat l'etiqueta de pertànyer als esquemes literaris propis del naturalisme, ella s'autodefinia com a escriptora partidària d’un “eclecticisme desenfrenat”. Solitud ha esdevingut la seva obra més coneguda i comentada, un dels grans clàssics de la narrativa catalana, traduïda a set llengües i amb diverses versions teatrals i dues adaptacions cinematogràfiques.
La celebració del 50è aniversari de la seva mort ja compta amb diversos actes previstos, promoguts per la Institució de les Lletres Catalanes. El primer d'ells, un acte inaugural el proper mes de març a Barcelona amb l’assistència de membres del Govern de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’Escala. Des de la ILC s'ha creat un espai web dins del portal on es difondrà la seva figura i la seva obra. Al mateix temps, des d’aquesta darrera setmana ja és actiu un perfil de Twitter des d’on s'anirà compartint a la xarxa part de la seva obra.
Inicialment adscrita a la revolució que va suposar el Modernisme català, la "victòria" de les tesis Noucentistes la va relegar –a ella i a tota l'explosió de creativitat i al corpus referencial que propugnaven els modernistes– a un segon pla, gairebé empesa als marges del cànon que dictava el gust classicitzant que es va acabar imposant. Potser això provoca la mala lectura que se n'ha fet i, també, que Un film (300 metres), una novel·la fascinant que conté tota l’energia de la belle époque i la passió d'una prosa prodigiosa, hagi hagut d'esperar gairebé un segle poder poder ser reeditada, tal i com es mereix, al segell Club Editor.
El canvi de Caterina Albert a Víctor Català
Caterina Albert va conrear diversos gèneres, tots amb destresa i amb un estil singular: novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, va ser coneguda popularment pel pseudònim Víctor Català, nom de ploma amb què va signar la seva obra narrativa. Inicià precoçment la seva carrera literària amb les col·laboracions que féu a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació, de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos, sobretot poemes de temàtica amorosa, entre el 1897 i el 1900, i sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.
Aquell primer nom no seria, però, el que la faria popular. L'any 1898, Albert es va presentar als Jocs Florals d'Olot amb el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida, aconseguint premi per les dues obres. L'autora, però, no s'esperava allò que vindria tot seguit, sobretot quan el jurat va comprovar que darrera del pseudònim que signava el monòleg teatral hi havia una dona. Punyent i incisiva a uns nivells inusuals per a l'època, aquella peça va provocar que l'autora hagués d'amagar la seva condició de gènere rere el nom de Víctor Català, agafat d'un personatge de la novel·la Càlzer d'amargor, que estava escrivint en aquell moment.
Un 2016 d'homenatge i reivindicació
La figura de Caterina Albert és, però, molt més que el reduccionisme que diu que va ser narradora. També va ser pintora i escultora, tot i que mai va dedicar-s’hi professionalment, així com una estudiosa del folklore i l'arqueologia. De formació autodidacta, i malgrat l'etiqueta de pertànyer als esquemes literaris propis del naturalisme, ella s'autodefinia com a escriptora partidària d’un “eclecticisme desenfrenat”. Solitud ha esdevingut la seva obra més coneguda i comentada, un dels grans clàssics de la narrativa catalana, traduïda a set llengües i amb diverses versions teatrals i dues adaptacions cinematogràfiques.
La celebració del 50è aniversari de la seva mort ja compta amb diversos actes previstos, promoguts per la Institució de les Lletres Catalanes. El primer d'ells, un acte inaugural el proper mes de març a Barcelona amb l’assistència de membres del Govern de la Generalitat i de l’Ajuntament de l’Escala. Des de la ILC s'ha creat un espai web dins del portal on es difondrà la seva figura i la seva obra. Al mateix temps, des d’aquesta darrera setmana ja és actiu un perfil de Twitter des d’on s'anirà compartint a la xarxa part de la seva obra.
Disseny de l'Any Caterina Albert Foto: ILC