13
de gener
de
2020, 17:54
Actualitzat:
17:54h
Ni Oscar, ni Globus d'Or, ni BAFTA ni tampoc els premis dels crítics. Robert De Niro no ha rebut cap nominació als grans guardons cinematogràfics de l'any arran de la seva actuació a la pel·lícula The Irishman, dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per ell mateix. Aquest fet xoca amb l'èxit absolut que està recollint la cinta produïda per Netflix, que rep nominacions per tot arreu (tot i que no en guanya en la mateixa proporció, com hem pogut veure als Globus d'Or).
Els dos actors secundaris de luxe del film, Joe Pesci i Al Pacino, estan nominats a tots els guardons principals en la seva categoria, evidenciant el buit amb De Niro. Per què està passant això? S'ha repetit altres vegades al llarg de la història amb els films de Scorsese?
La interpretació de De Niro, criticada
Pot semblar mentida, però el rol que porta a terme Robert De Niro al film The Irishman ha rebut sonades crítiques per diversos factors. El primer, la digitalització del seu rostre. L'actor interpreta Frank Sheeran, un dels assassins més famosos de la màfia italoamericana, en diverses etapes de la seva vida.
Això comporta que un actor de 76 anys com De Niro hagi d'interpretar primer un home d'uns 40-50 anys; després, de més gran, i finalment, d'uns 70-80 anys. Scorsese va decidir fer ús del CGI (imatge generada per ordinador) per aconseguir fer-lo més jove. Això, juntament amb diversos moments de la trama on es va evident l'avançada edat de De Niro a l'hora d'interpretar un home de mitjana edat, han fracturat part de la crítica i els acadèmics.
L'alta competència i les noves fornades d'actors
El segon factor és l'alta qualitat dels intèrprets que han estat nominats als grans premis aquest final de 2019 i principis de 2020 -incloent els Oscars, que s'han conegut aquest mateix dilluns-. En l'actualitat, hi ha diversos actors per excel·lència que conformen l'Olímp de la interpretació: Adam Driver i Leonardo DiCaprio en son dos. El tercer, és l'home del moment gràcies al seu paper a Joker: Joaquin Phoenix. Aquest últim ha estat el gran triomfador als Globus d'Or, que són l'avantsala més reconeguda dels premis Oscar.
Altres com Antonio Banderas, en el seu rol a l'última producció d'Almodóvar, o Jonathan Pryce en la seva interpretació del papa Francesc al film The Two Popes, segueixen enduent-se reconeixements als certamens d'arreu. Christian Bale a Le Mans 66' i Taron Egerton, sobretot al Regne Unit, amb Rocketman, són altra ferotge competència per a Robert De Niro.
Tot i això, no hi ha espai per al llegendari actor de Raging Bull, Taxi Driver o Goodfellas en la millor interpretació que ha fet en els últims 20 anys? No tots els actors del món poden arribar als 76 anys i marcar-se un paper com el de Frank Sheeran. La vella guàrdia de Hollywood contra les noves tendències. El clàssic xoc generacional, més vigent que mai.
La maledicció de Martin Scorsese amb els premis
Scorsese és un dels millors directors de cinema vius en el panorama mundial. Negar-ho és un atreviment digne de pocs acadèmics, estudiosos o crítics. Tot i la seva posició, els films del director novaiorquès de 77 anys han rebut molt pocs premis al llarg de la seva carrera, i ben poques nominacions en els últims anys.
No va guanyar el premi a millor director als Oscar fins a The Departed, el 2006, i no va rebre cap nominació a millor pel·lícula fins al 2011 (sense arribar a guanyar-lo mai), ometent gairebé quatre dècades de films que han establert càtedra al món del cinema.
Els Globus d'Or van ser més agraïts amb ell, tot i que rebent molt pocs premis en proporció al nombre de nominacions. El premi a la millor pel·lícula només el va guanyar per The Aviator, el 2004, i a millor director no va ser fins el 2002 amb Gangs of New York. Des del 2011, amb Hugo, que no guanya grans premis, i no pas er falta de produccions. The Wolf of Wall Street va rebre fins a 11 nominacions als grans guardons i només se'l va endur Leonardo DiCaprio. Silence va passar sense pena ni glòria.
Amb la sentència clara per part dels Oscar de no nominar-lo, Robert De Niro ha estat ignorat en els grans certamens de premis i guardons del cinema arreu del planeta. La indústria i la crítica no reconeixen la feina de l'actor a The Irishman com es mereix, ja sigui per factors que s'escapen de l'intèrpret -com la gran competència- o per característiques que l'impliquen tangencialment -com la digitalització o la seva avançada edat-. Com va afirmar ell mateix al film A Bronx Tale, "no hi ha res com el talent malgastat".
Els dos actors secundaris de luxe del film, Joe Pesci i Al Pacino, estan nominats a tots els guardons principals en la seva categoria, evidenciant el buit amb De Niro. Per què està passant això? S'ha repetit altres vegades al llarg de la història amb els films de Scorsese?
La interpretació de De Niro, criticada
Pot semblar mentida, però el rol que porta a terme Robert De Niro al film The Irishman ha rebut sonades crítiques per diversos factors. El primer, la digitalització del seu rostre. L'actor interpreta Frank Sheeran, un dels assassins més famosos de la màfia italoamericana, en diverses etapes de la seva vida.
Això comporta que un actor de 76 anys com De Niro hagi d'interpretar primer un home d'uns 40-50 anys; després, de més gran, i finalment, d'uns 70-80 anys. Scorsese va decidir fer ús del CGI (imatge generada per ordinador) per aconseguir fer-lo més jove. Això, juntament amb diversos moments de la trama on es va evident l'avançada edat de De Niro a l'hora d'interpretar un home de mitjana edat, han fracturat part de la crítica i els acadèmics.
L'alta competència i les noves fornades d'actors
El segon factor és l'alta qualitat dels intèrprets que han estat nominats als grans premis aquest final de 2019 i principis de 2020 -incloent els Oscars, que s'han conegut aquest mateix dilluns-. En l'actualitat, hi ha diversos actors per excel·lència que conformen l'Olímp de la interpretació: Adam Driver i Leonardo DiCaprio en son dos. El tercer, és l'home del moment gràcies al seu paper a Joker: Joaquin Phoenix. Aquest últim ha estat el gran triomfador als Globus d'Or, que són l'avantsala més reconeguda dels premis Oscar.
Altres com Antonio Banderas, en el seu rol a l'última producció d'Almodóvar, o Jonathan Pryce en la seva interpretació del papa Francesc al film The Two Popes, segueixen enduent-se reconeixements als certamens d'arreu. Christian Bale a Le Mans 66' i Taron Egerton, sobretot al Regne Unit, amb Rocketman, són altra ferotge competència per a Robert De Niro.
Tot i això, no hi ha espai per al llegendari actor de Raging Bull, Taxi Driver o Goodfellas en la millor interpretació que ha fet en els últims 20 anys? No tots els actors del món poden arribar als 76 anys i marcar-se un paper com el de Frank Sheeran. La vella guàrdia de Hollywood contra les noves tendències. El clàssic xoc generacional, més vigent que mai.
La maledicció de Martin Scorsese amb els premis
Scorsese és un dels millors directors de cinema vius en el panorama mundial. Negar-ho és un atreviment digne de pocs acadèmics, estudiosos o crítics. Tot i la seva posició, els films del director novaiorquès de 77 anys han rebut molt pocs premis al llarg de la seva carrera, i ben poques nominacions en els últims anys.
No va guanyar el premi a millor director als Oscar fins a The Departed, el 2006, i no va rebre cap nominació a millor pel·lícula fins al 2011 (sense arribar a guanyar-lo mai), ometent gairebé quatre dècades de films que han establert càtedra al món del cinema.
Els Globus d'Or van ser més agraïts amb ell, tot i que rebent molt pocs premis en proporció al nombre de nominacions. El premi a la millor pel·lícula només el va guanyar per The Aviator, el 2004, i a millor director no va ser fins el 2002 amb Gangs of New York. Des del 2011, amb Hugo, que no guanya grans premis, i no pas er falta de produccions. The Wolf of Wall Street va rebre fins a 11 nominacions als grans guardons i només se'l va endur Leonardo DiCaprio. Silence va passar sense pena ni glòria.
Amb la sentència clara per part dels Oscar de no nominar-lo, Robert De Niro ha estat ignorat en els grans certamens de premis i guardons del cinema arreu del planeta. La indústria i la crítica no reconeixen la feina de l'actor a The Irishman com es mereix, ja sigui per factors que s'escapen de l'intèrpret -com la gran competència- o per característiques que l'impliquen tangencialment -com la digitalització o la seva avançada edat-. Com va afirmar ell mateix al film A Bronx Tale, "no hi ha res com el talent malgastat".