Què diu un tertulià sobre el Gloria?

«​Un cop ha posat de manifest que els polítics han de resoldre amb eficiència els desastres naturals, què més es pot afegir?»

La badia del Fangar, al Delta de l'Ebre, aquest diumenge
La badia del Fangar, al Delta de l'Ebre, aquest diumenge | Agustí Descarrega
26 de gener de 2020, 12:35
Actualitzat: 13:11h
Aquesta setmana he escrit aquest tuit:Una de les respostes és la de Francesc-Marc Àlvaro, que el dia següent en un article a La Vanguardia va argumentar sobre què es pot dir en una tertúlia d’actualitat respecte a un fenomen natural com el Gloria. Sempre m’agrada llegir-lo, en aquest article sosté que la feina del tertulià és posar en context els fets que s’esdevenen, pertanyents a qualsevol àmbit del coneixement humà, i relacionar-los amb la cosa pública, amb l’esfera del poder polític, descriure, analitzar i posar en qüestió com els governants gestionen el ventall de realitats que cada dia afecten i transformen la vida en comunitat. És una argumentació interessant i sens dubte raonable, i tant que sí. De fet, té tota la raó del món. Però no em puc estar de formular altre cop la mateixa pregunta del tuit: què pot dir un tertulià sobre el Gloria?

Un cop ha posat de manifest que els polítics han de resoldre amb eficiència els desastres naturals, què més es pot afegir? També es pot transitar fins al recorrent retret que assenyala les deficiències en matèria d’infraestructures, competències transferides i manca d’inversió. Tirar-se els plats pel cap mútuament entre administracions, vaja. I també criticar el barcelonacentrisme i lamentar-se de l’abandonament del territori. I segurament es poden afegir unes quantes consideracions més.

Però, vols dir que això no és, al cap i a la fi, palla? Què té a dir de substancial un tertulià sobre el Gloria més enllà de de demanar responsabilitats polítiques al respecte i de tocar més o menys afinadament el violí?

Ser un bon tertulià és un art a l’abast de pocs. Escolto i veig poques tertúlies però em sembla que sé detectar quan algú sap aportar bones dades, fer bons anàlisis, plantejar claus interpretatives que valen la pena. Acostumen a ser tertulians poc donats al dogmatisme, afins a aquella vella màxima de no casar-se amb ningú, potser desenganyats d’alguna vella fília però capaços de perfilar amb bon ull i exigent criteri èxits i fracassos de qualsevol bàndol que toqui analitzar.

Per ser un bon tertulià t’ha de fer fàstic el sectarisme, has d’odiar el periodisme de carnet, has de foragitar tot allò que tingui a veure amb el repugnant concepte de “quota”. Imagino un món en què a un tertulià li pregunten pel Gloria i diu: “Una abraçada a tots els afectats i molts ànims i encerts per als qui ho estan intentant resoldre. No et sabria dir gran cosa més al respecte”.