Cada any quan arriba la Diada de Catalunya municipis i entitats sobiranistes organitzen diferents actes populars al voltant de l'Onze de setembre. El més comú és l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, com a exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern.
No obstant això, els últims anys han proliferat les marxes de torxes la vigília de la Diada. Es tracta d'una tradició reivindicativa per la independència de Catalunya, i en record de les víctimes de la guerra de Successió de 1714 que aplega nombroses persones que fan un recorregut amb torxes pel municipi i acaba amb la lectura del manifest.
Però per què se celebren aquestes marxes? Quin rerefons tenen i quin és el seu origen? Potser alguns dels participants no saben que es fan com un acte de l’expressió popular i col·lectiva de reivindicació nacional del poble català i de denúncia a tot allò que atempta contra les llibertats nacionals. Però concretament, es fan en record del Pacte dels Vigatans.
Què és el Pacte dels Vigatans?
Va ser un acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, al terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer. En l'acord s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
La proposta establia que el Regne d'Anglaterra facilitaria ajuda militar contra Felip V, i es comprometria a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a alçar diverses companyies de miquelets (fusellers voluntaris) comandades pel militar català de Sant Hilari Sacalm, Josep Moragues i Mas.