08
d'octubre
de
2018, 07:00
Una ciutat –com un país, una comarca, un paisatge...- és fruit de la seva realitat física però també de la imatge que projecta. Sovint, aquesta representació s'omple de tòpics, se simplifica i amaga altres realitats. En el cas del “model Barcelona” no n'és cap excepció i així ho ha volgut abordar el Museu Etnològic i de Cultures del Món. L'equipament proposa alliberar-se de les imatges de la ciutat que coneixem a l'exposició Les cares de Barcelona i projectar una mirada nova sobre la ciutat i, especialment, sobre seves múltiples cares.
Les cares de Barcelona es pot visitar a l'edifici del Parc de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures de Món –Passeig de Santa Madrona, 16-22-. Ha estat comissariada per l'escriptor i antropòleg Adrià Pujol, autor d'Els barcelonins (L'Avenç, 2018).
Una invitació a repensar la ciutat
L'exposició no pretén ser cap resum de la ciutat ni un compendi de les seves característiques principals, sinó una invitació a repensar la ciutat a partir d'alguns elements (la gent, els missatges, les festes, els carrers i els edificis, les cultures...), que donen títol als diferents àmbits de l'exposició i que constituiran eines per tal d'analitzar des de perspectives noves la ciutat on vivim.
Així, Les cares de Barcelona proposa mirar els carrers de la ciutat com un espai públic amb una dimensió física, però també com un conjunt de regulacions i ordenacions establertes per les institucions, amb certa participació de la ciutadania. Quines actituds, fesomies, indumentàries o paisatges arquitectònics caracteritzen Barcelona? El Museu Etnològic proposa algunes pistes per descobrir-ho.
A Les cares de Barcelona es pot visitar una ciutat plena d'avisos, senyals, advertiments, anuncis, prohibicions... I és que, sí, Barcelona es pot llegir, ja que és plena de missatges, alguns dels quals han estat promoguts per les institucions per tal de crear una visió compartida entre la ciutadania, un model de ciutat que busca presentar-la a l'exterior com un hàbitat desitjable.
Aquest “model Barcelona” va acompanyat de normes i regulacions, però també de missatges alternatius, de vegades dissonants i de vegades paral·lels, emanats d'àmbits, grups o col·lectius diversos que van de les associacions de veïns a clubs i colles de tota mena.
Perquè, què és i com és un barceloní? No, no hi ha cap arquetip que es pugui aplicar als habitants d'una ciutat diversa on tothom sembla diferent, però l'ésser humà necessita aplicar etiquetes, d'aquí que sempre existeixin discursos que miren d'establir qui és de la ciutat i qui no, qui són els autòctons i qui els al·lòctons.
La cultura és una bona manera d'ajudar a definir els habitants de la ciutat i, en especial, la festa, un moment en què el grup es manifesta com a tal fent servir els seus propis codis de comunicació. Fixeu-vos i veureu com cada grup o col·lectiu constitueix una ciutat diferent, de vegades sobreposada a la resta, que deixa constància de la riquesa d'una ciutat de ciutats on són representades les diverses cultures del món.
L'espai físic i, en concret, els edificis i monuments, siguin de la Barcelona vella o de la ciutat moderna que va néixer de l'enderrocament de les muralles, constitueix el decorat barceloní, ple d'icones i d'espais característics que ens permeten identificar la ciutat.
Tot s'ho miren els milers i milers de visitants que passen cada dia, per feina o per plaer, per Barcelona o per ciutats de tot el món amb un atractiu turístic especial. És el turisme un fenomen nou a Barcelona? Aquí comprovareu que no, i que el procés de "turistització" de la ciutat es remunta més d'un segle i mig enrere i va començar amb l'Exposició Universal del 1888. Avui, el procés continua i cada dia una pila de viatgers tornen als seus països amb souvenirs a la maleta que internacionalitzen alguna de les Les cares de Barcelona que existeixen.
La mostra s'emmarca en el concepte d'exposició en procés que s'anirà nodrint d'aportacions ciutadanes i ampliant amb nous àmbits de contingut i temàtiques rellevants. Tot plegat, una mostra que vol ser un fresc de la ciutat d'avui, però és un fresc que admet moltes lectures, d'aquí que la mateixa mostra convidi els visitants a tornar-hi, a mirar-se-la novament i a redescobrir en cada visita una de Les cares de Barcelona nova i diferent.
Les cares de Barcelona es pot visitar a l'edifici del Parc de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures de Món –Passeig de Santa Madrona, 16-22-. Ha estat comissariada per l'escriptor i antropòleg Adrià Pujol, autor d'Els barcelonins (L'Avenç, 2018).
Una invitació a repensar la ciutat
L'exposició no pretén ser cap resum de la ciutat ni un compendi de les seves característiques principals, sinó una invitació a repensar la ciutat a partir d'alguns elements (la gent, els missatges, les festes, els carrers i els edificis, les cultures...), que donen títol als diferents àmbits de l'exposició i que constituiran eines per tal d'analitzar des de perspectives noves la ciutat on vivim.
L'equipament proposa alliberar-se de les imatges de la ciutat que coneixem a l'exposició Les cares de Barcelona i projectar una mirada nova sobre la ciutat
Així, Les cares de Barcelona proposa mirar els carrers de la ciutat com un espai públic amb una dimensió física, però també com un conjunt de regulacions i ordenacions establertes per les institucions, amb certa participació de la ciutadania. Quines actituds, fesomies, indumentàries o paisatges arquitectònics caracteritzen Barcelona? El Museu Etnològic proposa algunes pistes per descobrir-ho.
A Les cares de Barcelona es pot visitar una ciutat plena d'avisos, senyals, advertiments, anuncis, prohibicions... I és que, sí, Barcelona es pot llegir, ja que és plena de missatges, alguns dels quals han estat promoguts per les institucions per tal de crear una visió compartida entre la ciutadania, un model de ciutat que busca presentar-la a l'exterior com un hàbitat desitjable.
Exposició «Les cares de Barcelona» Foto: Museu Etnològic i de Cultures del Món
Exposició: Les cares de Barcelona
On? Museu Etnològic i de les Cultures del Món. Parc de Montjuïc. Passeig de Santa Madrona, 16-22
Horaris: De dimarts a dissabte, de 10.00 a 19.00 / Diumenges i festius, de 10.00 a 20.00 / Dilluns, tancat
Aquest “model Barcelona” va acompanyat de normes i regulacions, però també de missatges alternatius, de vegades dissonants i de vegades paral·lels, emanats d'àmbits, grups o col·lectius diversos que van de les associacions de veïns a clubs i colles de tota mena.
Perquè, què és i com és un barceloní? No, no hi ha cap arquetip que es pugui aplicar als habitants d'una ciutat diversa on tothom sembla diferent, però l'ésser humà necessita aplicar etiquetes, d'aquí que sempre existeixin discursos que miren d'establir qui és de la ciutat i qui no, qui són els autòctons i qui els al·lòctons.
La cultura és una bona manera d'ajudar a definir els habitants de la ciutat i, en especial, la festa, un moment en què el grup es manifesta com a tal fent servir els seus propis codis de comunicació. Fixeu-vos i veureu com cada grup o col·lectiu constitueix una ciutat diferent, de vegades sobreposada a la resta, que deixa constància de la riquesa d'una ciutat de ciutats on són representades les diverses cultures del món.
L'espai físic i, en concret, els edificis i monuments, siguin de la Barcelona vella o de la ciutat moderna que va néixer de l'enderrocament de les muralles, constitueix el decorat barceloní, ple d'icones i d'espais característics que ens permeten identificar la ciutat.
La mostra s'emmarca en el concepte d'exposició en procés que s'anirà nodrint d'aportacions ciutadanes
Tot s'ho miren els milers i milers de visitants que passen cada dia, per feina o per plaer, per Barcelona o per ciutats de tot el món amb un atractiu turístic especial. És el turisme un fenomen nou a Barcelona? Aquí comprovareu que no, i que el procés de "turistització" de la ciutat es remunta més d'un segle i mig enrere i va començar amb l'Exposició Universal del 1888. Avui, el procés continua i cada dia una pila de viatgers tornen als seus països amb souvenirs a la maleta que internacionalitzen alguna de les Les cares de Barcelona que existeixen.
La mostra s'emmarca en el concepte d'exposició en procés que s'anirà nodrint d'aportacions ciutadanes i ampliant amb nous àmbits de contingut i temàtiques rellevants. Tot plegat, una mostra que vol ser un fresc de la ciutat d'avui, però és un fresc que admet moltes lectures, d'aquí que la mateixa mostra convidi els visitants a tornar-hi, a mirar-se-la novament i a redescobrir en cada visita una de Les cares de Barcelona nova i diferent.