22
de febrer
de
2022, 18:15
Actualitzat:
23
de febrer,
15:09h
Des que el Parlament va aprovar, amb els vots a favor de tots els partits menys PP,Ciutadans i Vox, la posada en marxa del Pacte Nacional per la Llengua, set acadèmics van rebre l'encàrrec del Govern per elaborar un informe sobre la situació del català. L'informe, de 120 pàgines s'ha posat sobre la taula de la primera reunió del Pacte, celebrada aquest dimarts al Palau de la Generalitat per tal que tots els actors en tinguessin coneixement. Es tracta d'un diagnòstic en el qual es conclou que el català no és una llengua que es trobi en "amenaça d'extinció imminent", però s'hi constata la regressió en l'ús i s'hi plantegen mesures per conjurar aquest perill.
Un dels elements que plantegen els experts -Isidor Marí, Miquel Àngel Pradilla, Avel·lí Flors Mas, Eva Pons, Maria Corominas, Natxo Sorolla i Maite Melero- és fins a quin punt l'arribada d'immigració de fora de l'Estat des de l'any 2000 ha impactat en els usos lingüístics del país. "La inestabilitat demogràfica i econòmica, unides a la baixa natalitat, reclamen la màxima atenció per tal de mantenir la cohesió social", remarca el text. Tant la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, com el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, insisteixen l'aproximació que s'ha de donar a aquest àmbit sectorial és propi de les polítiques socials, sobretot pel factor de cohesió.
Si es compara la xifra dels parlants habituals, entre el 2003 i el 2018 el col·lectiu d'usuaris predominants o exclusius del català va perdre uns 280.000 efectius, que en bona part van anar a nodrir l'increment de 209.000 parlants d'usos més bilingües. Tot i que en aquest mateix període hi va haver milers d'aprenents que es van sumar a l'ús del català, la major part del creixement dels usos bilingües és atribuïble, segons els experts, a catalanoparlants inicials que van reduir el seu ús de català. Això explica que el creixement de l’ús combinat de català i castellà no evités que la mitjana d'ús del català de la població total retrocedís del 48,5% al 41,1% entre 2003 i 2018.
"El descens de l'ús del català es produeix, amb diferents graus d'intensitat, en la majoria d'àmbits socials, tant als espais de major proximitat -els amics, l'àmbit familiar i la parella- com als més formals", insisteixen els autors. "En tots els àmbits, el retrocés té a veure amb els estereotips, les rutines i els prejudicis, que tendeixen a excloure determinats grups socials o professionals del col·lectiu de parlants potencials del català", ressalten. En aquest sentit, la vigència de la norma de convergència lingüística, que és l'adaptació a la llengua de l'interlocutor, privilegia el castellà i, al mateix temps, contribueix a "invisibilitzar" el català. "La modificació d'aquest capteniment comunicatiu, molt instal·lat encara en el col·lectiu de llengua inicial i d'identificació catalanoparlant, milloraria sensiblement la presència catalana en el paisatge lingüístic", destaquen.
"Cal prestar atenció a zones geogràfiques i sectors socials en què l'accés al coneixement i l'ús del català és més deficitari, especialment en el gruix de població arribada més recentment, un flux que es manté any rere any", remarca l'informe, que posa l'accent en la "limitació" de facultats i recursos de la Generalitat per aquest "immens repte sociocultural". Això fa "especialment difícil" que es pugui assegurar la inclusió social i lingüística d'un "contingent immigrat" tan gran i divers sense el suport "inequívoc" dels poders estatals i europeus. El règim jurídic del català és també protagonista del text elaborat pels experts, que insisteix en la idea que el català es troba "bastant lluny dels objectius de plenitud d'oficialitat i garantia d'ús normal".
Això passa tant a nivell estatal -sobretot a l'hora de fer tràmits en l'administració estatal, que prioritza el castellà de manera pràcticament "exclusiva"- com europeu, tenint en compte que el català no gaudeix de reconeixement oficial en institucions com el Parlament comunitari. Davant d'aquesta situació jurídica, els experts plantegen tres escenaris: una reforma constitucional o "reinterpretació" del model lingüístic sobre unes bases diferents a les actuals; adaptar o reformular la normativa estatal d'acord amb les previsions incloses dins l'Estatut o la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries; i l'assoliment d'un estatus oficial del català a la Unió Europea (UE). Això comportaria vetllar perquè la legislació estatal no comportés la desoficialització del català en desplegat els àmbits regulats pel marc europeu, remarquen els autors.
Un altre dels aspectes clau de l'informe és la situació a les escoles. El model d'immersió lingüística apareix defensat com la millor de les opcions, però s'adverteix que no sempre es compleix, com així ho estipulen les dades. El català està en situació "minoritària", per exemple, quan parlen els alumnes entre ells a l'aula, tant si es tracta d'usos predominants com mitjans. "S'arriba a la conclusió que, contra la representació de les aules del sistema educatiu de Catalunya com a espais monolingües i clarament dominats pel català, el percentatge d'alumnat que declara que el català és la llengua emprada sempre o gairebé sempre a les aules oscil·la, l'últim any de la sèrie, entre el 46,8 % i el 21,4 % del total, en funció del tipus d'ús considerat", destaca el text.
Pel que fa a l'educació universitària, els experts indiquen que la internacionalització i "mercantilització" del sistema impliquen "noves dificultats" per al català, perquè se superposa la irrupció de l'anglès com a llengua franca acadèmica a la dualitat anterior entre el català i el castellà. "Cal blindar determinats àmbits o nínxols funcionals com a espais d'ús predominant del català -usos institucionals no docents, o els usos en la docència de graus i de màsters professionalitzadors o habilitadors-, assegurant la capacitació lingüística dels diferents col·lectius professionals en consonància amb l'objectiu de competència multilingüe i multicultural", resumeixen els experts.
En el cap socioeconòmic, malgrat que un 70% dels consumidors voldrien que les marques fessin servir més el català en publicitat i xarxes socials, l'ús que en fan les empreses "es troba molt per sota d'aquesta expectativa", tant en etiquetatge com en l'atenció oral als consumidors. En el mercat laboral, molts treballadors d'origen immigrant ocupen les feines de de menys qualificació -un 46% de les ocupacions més elementals- i de menys estabilitat de l'escala laboral -el 35,9% respecte al 19,6% dels autòctons-, en les quals no se sol valorar la qualificació general ni els eventuals coneixements de català. Entre la classe treballadora, un 26,8 % no sap parlar català, però, en canvi, el 38,9 % té interès per aprendre'l o millorar-ne els coneixements.
Assegurar la comunitat lingüística -formada pel País Valencià i les Balears- i aprofitar les oportunitats que brinda la tecnologia -en la línia del projecte AINA presentat la setmana passada pel vicepresident Jordi Puigneró- formen part de les recomanacions dels acadèmics, que posen èmfasi també en la presència del català a les plataformes de contingut audiovisual. Fan servir informes del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per indicar fins a quin punt falta penetració en aquest àmbit: l'oferta en català d'HBO és d'un 0,1 %; en el cas de Disney+, el percentatge es queda a dues dècimes de l'1; i en el cas de Prime Video amb prou feines d'arriba a l'1,3%. Pel que fa a Netflix, el febrer del 2020 la proporció era del 0,5%. Segons els experts, caldrien tres mesures: afavorir el posicionament i visibilització de continguts a la xarxa en català; generar continguts; i que l'oferta de continguts fos "atractiva" pels joves.
Un dels elements que plantegen els experts -Isidor Marí, Miquel Àngel Pradilla, Avel·lí Flors Mas, Eva Pons, Maria Corominas, Natxo Sorolla i Maite Melero- és fins a quin punt l'arribada d'immigració de fora de l'Estat des de l'any 2000 ha impactat en els usos lingüístics del país. "La inestabilitat demogràfica i econòmica, unides a la baixa natalitat, reclamen la màxima atenció per tal de mantenir la cohesió social", remarca el text. Tant la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, com el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, insisteixen l'aproximació que s'ha de donar a aquest àmbit sectorial és propi de les polítiques socials, sobretot pel factor de cohesió.
Si es compara la xifra dels parlants habituals, entre el 2003 i el 2018 el col·lectiu d'usuaris predominants o exclusius del català va perdre uns 280.000 efectius, que en bona part van anar a nodrir l'increment de 209.000 parlants d'usos més bilingües. Tot i que en aquest mateix període hi va haver milers d'aprenents que es van sumar a l'ús del català, la major part del creixement dels usos bilingües és atribuïble, segons els experts, a catalanoparlants inicials que van reduir el seu ús de català. Això explica que el creixement de l’ús combinat de català i castellà no evités que la mitjana d'ús del català de la població total retrocedís del 48,5% al 41,1% entre 2003 i 2018.
"El descens de l'ús del català es produeix, amb diferents graus d'intensitat, en la majoria d'àmbits socials, tant als espais de major proximitat -els amics, l'àmbit familiar i la parella- com als més formals", insisteixen els autors. "En tots els àmbits, el retrocés té a veure amb els estereotips, les rutines i els prejudicis, que tendeixen a excloure determinats grups socials o professionals del col·lectiu de parlants potencials del català", ressalten. En aquest sentit, la vigència de la norma de convergència lingüística, que és l'adaptació a la llengua de l'interlocutor, privilegia el castellà i, al mateix temps, contribueix a "invisibilitzar" el català. "La modificació d'aquest capteniment comunicatiu, molt instal·lat encara en el col·lectiu de llengua inicial i d'identificació catalanoparlant, milloraria sensiblement la presència catalana en el paisatge lingüístic", destaquen.
"Cal prestar atenció a zones geogràfiques i sectors socials en què l'accés al coneixement i l'ús del català és més deficitari, especialment en el gruix de població arribada més recentment, un flux que es manté any rere any", remarca l'informe, que posa l'accent en la "limitació" de facultats i recursos de la Generalitat per aquest "immens repte sociocultural". Això fa "especialment difícil" que es pugui assegurar la inclusió social i lingüística d'un "contingent immigrat" tan gran i divers sense el suport "inequívoc" dels poders estatals i europeus. El règim jurídic del català és també protagonista del text elaborat pels experts, que insisteix en la idea que el català es troba "bastant lluny dels objectius de plenitud d'oficialitat i garantia d'ús normal".
Això passa tant a nivell estatal -sobretot a l'hora de fer tràmits en l'administració estatal, que prioritza el castellà de manera pràcticament "exclusiva"- com europeu, tenint en compte que el català no gaudeix de reconeixement oficial en institucions com el Parlament comunitari. Davant d'aquesta situació jurídica, els experts plantegen tres escenaris: una reforma constitucional o "reinterpretació" del model lingüístic sobre unes bases diferents a les actuals; adaptar o reformular la normativa estatal d'acord amb les previsions incloses dins l'Estatut o la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries; i l'assoliment d'un estatus oficial del català a la Unió Europea (UE). Això comportaria vetllar perquè la legislació estatal no comportés la desoficialització del català en desplegat els àmbits regulats pel marc europeu, remarquen els autors.
Un altre dels aspectes clau de l'informe és la situació a les escoles. El model d'immersió lingüística apareix defensat com la millor de les opcions, però s'adverteix que no sempre es compleix, com així ho estipulen les dades. El català està en situació "minoritària", per exemple, quan parlen els alumnes entre ells a l'aula, tant si es tracta d'usos predominants com mitjans. "S'arriba a la conclusió que, contra la representació de les aules del sistema educatiu de Catalunya com a espais monolingües i clarament dominats pel català, el percentatge d'alumnat que declara que el català és la llengua emprada sempre o gairebé sempre a les aules oscil·la, l'últim any de la sèrie, entre el 46,8 % i el 21,4 % del total, en funció del tipus d'ús considerat", destaca el text.
Pel que fa a l'educació universitària, els experts indiquen que la internacionalització i "mercantilització" del sistema impliquen "noves dificultats" per al català, perquè se superposa la irrupció de l'anglès com a llengua franca acadèmica a la dualitat anterior entre el català i el castellà. "Cal blindar determinats àmbits o nínxols funcionals com a espais d'ús predominant del català -usos institucionals no docents, o els usos en la docència de graus i de màsters professionalitzadors o habilitadors-, assegurant la capacitació lingüística dels diferents col·lectius professionals en consonància amb l'objectiu de competència multilingüe i multicultural", resumeixen els experts.
En el cap socioeconòmic, malgrat que un 70% dels consumidors voldrien que les marques fessin servir més el català en publicitat i xarxes socials, l'ús que en fan les empreses "es troba molt per sota d'aquesta expectativa", tant en etiquetatge com en l'atenció oral als consumidors. En el mercat laboral, molts treballadors d'origen immigrant ocupen les feines de de menys qualificació -un 46% de les ocupacions més elementals- i de menys estabilitat de l'escala laboral -el 35,9% respecte al 19,6% dels autòctons-, en les quals no se sol valorar la qualificació general ni els eventuals coneixements de català. Entre la classe treballadora, un 26,8 % no sap parlar català, però, en canvi, el 38,9 % té interès per aprendre'l o millorar-ne els coneixements.
Assegurar la comunitat lingüística -formada pel País Valencià i les Balears- i aprofitar les oportunitats que brinda la tecnologia -en la línia del projecte AINA presentat la setmana passada pel vicepresident Jordi Puigneró- formen part de les recomanacions dels acadèmics, que posen èmfasi també en la presència del català a les plataformes de contingut audiovisual. Fan servir informes del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per indicar fins a quin punt falta penetració en aquest àmbit: l'oferta en català d'HBO és d'un 0,1 %; en el cas de Disney+, el percentatge es queda a dues dècimes de l'1; i en el cas de Prime Video amb prou feines d'arriba a l'1,3%. Pel que fa a Netflix, el febrer del 2020 la proporció era del 0,5%. Segons els experts, caldrien tres mesures: afavorir el posicionament i visibilització de continguts a la xarxa en català; generar continguts; i que l'oferta de continguts fos "atractiva" pels joves.
Informe dels experts del Govern sobre la situació del català by naciodigital on Scribd