Nexus, una història de les xarxes d'informació des de l'edat antiga a la IA de Yuval Noah Harari, un recull de contes que és l'obra pòstuma de Vicenç Pagès, En primera persona, i una nova novel·la de Francesc Serés, El món interior, són alguns dels plats forts que presentarà el Grup 62 a partir de setembre. Aquest dijous, el president del grup, Josep Ramoneda, i el director literari, Emili Rosales, ho han anunciat.
En primera persona és potser una de les propostes més atractives i inclou un seguit de breus relats que l'autor mort el 2022 va deixar pràcticament embastats en un calaix i que mostra, amb elements d'humor, l'originalitat de l'autor que va tornar a seduir els seus lectors amb la darrera obra, Kennediana.
Serés torna amb una novel·la que vol ser la seva obra més ambiciosa. El món interior té molt de vivències personals de Serés -que ha vist els darrers esdeveniments europeus des de Berlín- i d'estampes vitals anònimes, que conformen una mena d'història d'Europa dels darrers cent anys.
En el panorama literari català, també Laia Aguilar presenta Tots aquells mars, que arriba després dels èxits assolits en títols com Wolfgang -que està ara acabant el rodatge d'una adaptació cinematogràfica- i Pluja d'estels. Tots aquells mars està centrada a Formentera, amb un relat amb tons de realisme màgic enfocat sobre la complexitat de les relacions en el si d'una família que ha perdut un dels seus membres, la germana de la protagonista, Greta, que torna a l'illa després de la desgràcia.
Un dels segells del grup, Proa, publicarà una traducció en caatlà del clàssic de Truman Capote A sang freda, un true crime considerat l'obra fundacional de la novel·la de no-ficció. Un magnífic treball periodístic que va retratar l'assassinat d'una família en el Kansas rural, el context d'aquell crim el 1959 i la vida dels dos assassins que Capote va perfilar amb traç insuperable.
El segell celebra el 50è aniversari de Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, amb la seva reedició que és una adaptació en còmic a cura de Martín Pardo. El Mecanoscrit és una de les novel·les catalanes més llegides des de la seva publicació el 1974.
Màrius Carol i Lluís Foix també reapareixen amb nous títols. Carol ho fa amb El nen dels escacs, on l'exdirector de La Vanguardia penetra en el món sòrdid de la postguerra i la repressió en un poble del Penedès. Foix torna al tema del vincle amb la terra amb La força de les arrels.
"Aquest ha estat un bon any editorial", ha assenyalat Josep Ramoneda, que ha destacat el boom que ha suposat la biografia -de 1.600 pàgines!- de Xavier Pla sobre Josep Pla. Fins ara se n'han venut 15.000 exemplars, una rebuda excepcional. Emili Rosales, director literari del grup, ha subratllat l'èxit de 62, que amb els seus 15 segells aconsegueix que 1 dels 3 llibres venuts en català és del grup.
Rosales ha destacat alguns dels èxits obtinguts, com la Història d'un pìano, de Ramon Gener, el més venut de Sant Jordi i que ja porta 60.000 exemplars en català i castellà. En no-ficció, ha tingut molt de ressò Derrotada però no vençuda, la història de la Catalunya ocupada per les tropes borbòniques el 1714, de Joaquim Albareda. Merèixer la victòria, de David Madí, és el més venut en llengua catalana des que va aparèixer.