El 40,5% de les dones que viuen a Barcelona estarien en risc de pobresa si només depenguessin dels seus ingressos. Així ho apunta l'informe El gènere en xifres. Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona, publicat aquest diumenge per l'Ajuntament. Amb dades del 2020 i 2021, l'estudi indica que l'autonomia del risc de pobresa -calculada amb ingressos individuals i no per llar- es dispara fins al 40,5% en el cas de les dones, mentre en els homes se situa en el 29,4%.
Amb el mateix càlcul en supòsit d'autonomia, el 27,7% de les dones estaria en pobresa severa. En canvi, només ho estarien el 17% dels homes. Amb dades del 2021, l'informe, el segon publicat pel consistori sobre la situació de les dones a la ciutat, també indica que el 37,3% ha patit assetjament sexual alguna vegada. L'informe constata que les denúncies per violència masclista creixen any rere any a Barcelona, amb 3.285 el 2022. Aquest mateix any es van atendre 659 agressions sexuals a la ciutat, una xifra que va suposar un augment del 41% respecte a l'any anterior. El 90% de les víctimes van ser dones i totes les agressions van ser perpetrades per homes.
Amb tot, l'estudi constata la feminització de la pobresa a la ciutat, amb un índex de pobresa salarial més elevat entre les dones (13,8%) que entre els homes (11,4%). La bretxa salarial a Barcelona se situa en el 17,1% i hi ha una major parcialitat i temporalitat entre les dones. Concretament, un 26,4% de les dones treballa a temps parcial, mentre en els homes la xifra és de 12,9%. A més, el 10,3% de les dones té un contracte temporal, en canvi, la xifra se situa en el 7,7% en els homes, mentre que els càrrecs de direcció i gerència estan en un 59,4% ocupats per homes.
En les pensions, les dones també reben menys ingressos. Destaca especialment la de jubilació, en la qual la diferència és degairebé 600 euros anuals. D'altra banda, en habitatge, hi ha més homes que dones vivint en propietat, el 59,4% i 53,5% respectivament. En canvi, hi ha més dones (43,1%) que homes (37,7%) vivint de lloguer. L'any 2021 també hi havia més dones que homes que declaraven no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada o van endarrerir algun pagament.
Treball domèstic i composició de les llars
Segons l'informe, el 59% de les dones destina més de dues hores al dia a treball domèstici cures, una xifra que en els homes se situa en el 35%. Així, les dones se senten més afectades per l'anomenada "pobresa de temps". També constata que la majoria de professionals de les cures són dones, moltes d'elles de nacionalitat estrangera i en situació administrativa irregular, amb una "proporció significativa que treballa en condicions d'informalitat". Les qui assisteixen de forma no professional a persones amb dependència també són dones, majoritàriament familiars.
Sobre la composició de les llars a la ciutat, l'estudi remarca que el 32% són unipersonals i el 75,5% d'aquestes llars estan formades per dones. A la ciutat, hi ha un 22% de les llars on viuen menors i el 13% d'aquestes són famílies monoparentals. D'aquestes, el 82,5% estan encapçalades per una dona. En aquest sentit, les que pateixen més soledat no desitjada són les dones grans i que la població de més de 65 anys que viu sola ha crescut de forma gradual els últims anys.
Pitjor percepció de la salut
A Barcelona, el 24% de les dones diuen tenir una salut regular o dolenta, una xifra que se situa en el 18,3% en el cas dels homes. Aquesta percepció negativa és més freqüent en el cas de persones amb condicions socioeconòmiques més desfavorables i s'intensifica amb l'edat, tal com apunta l'estudi. Amb tot, un 13,5% de les noies joves diu tenir mala salut i la xifra es redueix al 6,7% en els nois joves.
Les dones també tenen més problemes de salut mental, un 31,3%, per un 21,6% en el cas dels homes, una diferència que s'accentua en les classes socials més baixes. Segons l'estudi, un 23% de les dones consumeix psicofàrmacs, mentre que els homes ho fan en un 12,8%. L'informe també constata una reducció de la fecunditat l'última dècada, amb una taxa de naixements de 29,7 per cada 1.000 dones i una taxa d'interrupció voluntària de l'embaràs del 33,6% entre les dones d'entre 15 i 49 anys.
Més dones en estudis superiors
En el cas de l'educació, l'informe assenyala que hi ha més presència de dones tant en nivells d'estudis inferiors com en superiors i que es comencen a apreciar patrons de gènere en el moment en què deixen de ser obligatoris. Així, els cicles formatius relacionats amb tasques mecàniques i tècniques estan més masculinitzats, mentre els de l'àmbit de les cures, el social o la imatge personal estan més feminitzats. En batxillerat, hi ha un 54,5% de dones i 45,5% d'homes, amb més presència de noies en humanitats i ciències socials i arts i més de nois en ciències i tecnologia.