La Zona Franca s'ha consolidat com un dels polígons industrials de referència a Europa i acaba d'actualitzar el seu pla estratègic per als anys 2025-29, com aquest dijous han explicat el delegat especial del Consorci (CZFB), Pere Navarro, i la directora general, Blanca Sorigué. Les seves 304 hectàrees arrendables, 317 empreses situades en el seu entorn, els 137.000 llocs de treball i 10 edificis gestionats amb objectius de tipus econòmic, social i de desenvolupament industrial, mostren el salt qualitatiu donat pel polígon.
Sorigué ha destacat la rellevància dels projectes que brollen de l'espai, com el saló logístic SIL, que se celebra des de fa 26 anys, amb la participació l'any passat de 650 empreses, 93 països i més de 15.000 visitants, o el BNEW, que va acollir 170 start-up en la seva darrera edició, així com l'aposta per incubadores tecnològiques, com 3DIncubator, abocada a les iniciatives vinculades a la impressió 3D.
Navarro i Sorigué han subratllat els tres objectius del consorci: el desenvolupament social i econòmic del territori, la integració urbana del districte 4.0 i els objectius ESG (ambientals, socials i de governança). Unes finalitats en les quals l'edifici DFactory juga un paer essencial com a “ànima de la indústria 4.0”, en paraules de Blanca Sorigué. “D-Factory no és un espai d'oficines, és una fàbrica”, ha dit. En aquests moments, s'està licitant la primera part de la segona fase de l'ampliació del DFactory, que arribarà fins als 100.000 metres quadrats. El projecte culminarà el quart trimestre del 2026.
Ser “el nexe d'unió entre el món públic i el privat” ha estat una idea repetida en la trobada informativa. Dos àmbits que encara resten massa allunyats i que el consorci treballa per vincular. “Aquí, la col·laboració público-privada és una realitat quotidiana”, ha destacat Navarro.
El delegat del CZFB ha subratllat que l'espai és un polígon industrial, des que ja fa 70 anys va sortir el primer cotxe Seat. “Volem transformar l'interior del polígon, millorant la seva mobilitat, el transport públic col·lectiu -ha assenyalat Pere Navarro-, fent que estigui molt més ben connectat, i que sigui exemplar en l'àmbit ambiental, amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques”.
El consorci treballa en la redefinició del que ha de ser un polígon industrial. Navarro ha explicat que l'OCDE està preparant un pla pilot perquè totes les zones franques del món garanteixin la màxima qualitat en gestió i comerç lícit. La primera que tindrà aquesta certificació de l'OCDE serà la Zona Franca de Barcelona.
Redefinir les zones franques
“Som un exemple internacional -ha afirmat Sorigué- del que han de ser unes zones franques que fins ara s'han definit per ser espais amb avantatges fiscals, una tendència ara en retrocés”. Fins ara, han estat aquests avantatges fiscals el que les ha caracteritzat i no tant la seva ubicació. La de Barcelona, en canvi, mostra altres punts competitius, com tenir les universitats al costat, disposar de talent, una ubicació ideal a tocar del port i l'aeroport -l'ampliació del qual ha defensat Navarro-, i el suport actiu de les institucions públiques.
Pere Navarro ha explicat l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona per oferir a la ciutat 2.000 habitatges assequibles. Una operació que el delegat ha qualificat com a “complexa” i que es farà gràcies als solars que el consorci té a la Marina del Port Vermell i les Casernes de Sant Andreu: “Mantindrem el patrimoni, però en cedirem l'ús per al temps màxim que permeti la llei per facilitar que aquests habitatges puguin estar al servei de la ciutadania”.