El governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, ha protagonitzat aquest dijous un diàleg al Cercle d’Economia, en un auditori amb els consellers de la Presidència, Albert Dalmau, i d’Economia, Alícia Romero. També hi era el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i Miquel Roca, secretari de l’entitat, que han compartit trobada al despatx del Cercle abans que comencés l’acte.
Escrivá ha dibuixat un escenari global d’”enorme incertesa” i ha assenyalat el factor essencial: la nova Administració nord-americana. "Estem en una situació seriosa", ha dit. Ha afirmat que el nivell d’incertesa és equiparable al moment de l’atac terrorista de l'11-S contra les Torres Bessones. El governador ha assenyalat l’impacte dels aranzels en l’economia. Si s’incrementessin un 10%, això afectaria un 1% del PIB en 3 anys i 3 dècimes d’inflació. Però podria ser pitjor si s’entrés en una guerra comercial oberta.
El responsable del Banc d'Espanya ha destacat la major aversió del risc que hi ha a Europa, respecte dels Estats Units i ha reclamat un equilibri entre la regulació i la necessitat d'innovació. "A les companyies europees els costa prendre decisions arriscades i això al final té el seu cost". Ha demanat "lideratge" a Europa.
Ha alertat d’un context inflacionista fruit dels aranzels, que perjudicaria també l’activitat econòmica i la inflació als Estats Units. Hi ha ”molt soroll geopolític” en un moment de creixement feble de la UE, amb un 0,7% en el conjunt de la Unió i un 0,1% en el darrer trimestre. L’economia espanyola creix de manera més clara però en un entorn feble.
Escrivá ha assenyalat que entre les dades que expliquen un menor creixement europeu respecte els Estats Units hi ha la menor capacitat, fins ara, d’aprofitar les potencialitats de la IA. La manca de personal qualificat per extreure totes les possibilitats de les noves tecnologies és un element clau que explica l’endarreriment europeu respecte els Estats Units i la Xina.
L’economia espanyola mostra els avantatges competitius que suposa una població molt digitalitzada i capacitat d’atracció de talent, així com l’increment de les exportacions de serveis no turístics, a banda d’uns bons índexs turístics que contribueixen al dinamisme del PIB. L’avenç en infraestructures, com l’AVE, ara està donant fruits. Però Escrivá també ha esmentat els riscos, com el nivell elevat del deute públic (102% enfront el 72% de la UE), tot i que s’ha pogut reduir en 20 punts els darrers anys, i la bretxa de productivitat. Escrivá ha advertit també que l'habitatge es pot convertir en un coll d'ampolla, que es troba en la dificultat d'oferta.