Els pressupostos participatius que ha impulsat l'Ajuntament de Ripoll per aquest exercici 2018 han generat molta expectació de la ciutadania des del primer dia. De les 133 propostes que es van presentar inicialment per part dels habitants de la vila, només una trentena van aconseguir passar el tall per convertir-se en una realitat. Aquest divendres 4 de maig s'acaba el termini per votar alguna de les 30 propostes finalistes que tenen un cost aproximat d'entre 2.500 i 100.000 euros i entre les quals destaquen la creació d'un parc temàtic, l'adequació dels tres parcs urbans del poble, el canvi de terra al pont de Calatrava, la rehabilitació de Sant Bernabé, la recuperació d'un tram de l'antiga muralla entre el carrer Trinitat i el Pirineus o l'adequació de la sala annexa del pavelló.

En la darrera sessió plenària del municipi, un ciutadà va aprofitar el torn de precs i preguntes per mostrar la seva sorpresa a l'entorn d'aquest assumpte. El vilatà, tot i aplaudir la iniciativa de l'Ajuntament, va demanar que no s'utilitzés el nom de ''pressupost participatiu'' per denominar aquest procediment perquè és ''populista i fora de context'' i que, curiosament, es fa a poc més d'un any de què se celebrin les eleccions municipals. ''És un nom molt bonic i aplicat en les democràcies participatives. En aquest cas se segresta el nom i es posa a un procés que no hi té res a veure'', va assenyalar.

Per aquest ciutadà ripollès, uns autèntics pressupostos participatius són aquells en què la implicació dels vilatans per decidir en què s'inverteixen els diners públics és total. Per exemplificar-ho va dir que a nivell d'infraestructures s'hauria d'haver posat tot el pressupost en aquesta matèria a disposició dels ciutadans per escollir una sèrie de propostes. ''Escollir una sola proposta i posar-li el nom de pressupostos participatius em sembla una falta de respecte a la democràcia participativa'', va sentenciar. Per tant, aquest senyor va demanar que es diguessin les coses pel seu nom i en aquest cas, segons ell, aquest procés s'hauria de denominar ''participació ciutadana en l'elaboració d'escollir una proposta''. També s'ha de dir que si les propostes escollides no sobrepassen els 100.000 euros de topall màxim, se'n podria dur a la pràctica més d'una -concretament, es podrien realitzar fins a 11 actuacions si es votessin les més barates-.

El regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, va respectar l'opinió d'aquest veí però va deixar molt clar que l'Ajuntament de Ripoll no va fer res més que copiar un dels models en aquesta matèria més aplicats als consistoris d'arreu de Catalunya. A més, el regidor del PDeCAT-DC també l'hi va recordar a aquest vilatà que des de l'Ajuntament es van celebrar dues reunions informatives en què va participar-hi molta gent per dir-hi la seva ''i vostè no va aparèixer en cap de les dues''. Creixans també va dir-li que aquests pressupostos participatius eren una prova pilot que s'engegava aquest any 2018 i que volen veure com funciona l'experiència per si l'han de millorar més endavant. ''Entenem que un procés participatiu es refereix a una partida i a un import concrets. Per alguna cosa es comença'', va insistir just abans de convidar-lo a assistir a la propera reunió que se celebrés.

La regidora d'ERC, Carme Serrano, va preguntar perquè en una de la trentena de propostes que es podien votar com és la de la consolidació de la Ruta de les Llosses hi apareixia l'entitat proposant (Centre Excursionista de Ripoll) i a les altres no. ''No sabem si és una avantatge o un inconvenient per qui la proposa però, en tot cas, és una desigualtat. Creixans l'hi ha respòs que, teòricament, es diria el nom de la persona o entitat proposant un cop s'hagués acabat el període de votacions i que no sabia què havia passat en aquest cas. L'alcalde, Jordi Munell, va atribuir-ho a un error.
 
Condemnats a pagar 31.000 euros per les molèsties i danys morals a dos veïns


L'Ajuntament de Ripoll també va haver d'aprovar una modificació del pressupost de suplement de crèdit amb càrrec al fons de contingència per valor de 31.000 euros. El motiu d'aquesta modificació és un cas de ''força major'', ja que el consistori ha hagut de fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va estimar el recurs d'apel·lació de dos persones contra l'Ajuntament, el qual va ser condemnat a pagar 19.000 euros pels danys causats en detriment de l'habitatge i 12.000 euros més pels danys causats. La sentència no condemna a pagar les costes a cap de les dues parts.

L'alcalde va explicar que aquesta sentència es referia a aquella casa que es va ensorrar al raval de la carretera de Barcelona el mes de juny de l'any 2011. Llavors, per motius de prevenció es van desallotjar els veïns de la casa del costat. Aquestes persones arran del trasllat forçós a què se'ls va obligar i a les molèsties causades, finalment, van guanyar aquest contenciós.