Ahir vaga general i avui campanya electoral. Era la primera aturada estatal convocada per CCOO i UGT en 14 anys i el reclam, l'habitatge, no era estrictament laboral. Malgrat la baixa sindicació, el desencant amb l'esquerra governant, i el descrèdit de la dreta política i mediàtica contra la protesta, la vaga es va notar en la mobilitat o el consum elèctric. No tant com haurien volgut els convocants i amb abusos policials -especialment a Madrid- i incidents tant a la capital espanyola com Barcelona que van amenaçar d'espatllar la foto del vespre, també cal dir-ho. Els sindicats van dir que portarien la policia als tribunals i van assenyalar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Les manifestacions descentralitzades van ser, en qualsevol cas, molt massives, també amb assistència de famílies i de moltes persones que tal vegada no havien fet vaga, però que se senten interpel·lades pel moviment de l'habitatge, que és especialment fort al nostre país, i per una problemàtica que afecta tota la classe treballadora. La nostra societat i la nostra forma de treballar i organitzar-nos és més fragmentària, ens hem tornat més individualistes i els treballadors són ara un concepte molt més divers. Però el problema de l'habitatge i el preu de la vida és àmpliament compartit.
Els partits que a partir d'avui demanaran el vot es veuen capaços de resoldre-ho, però la primera premissa és assumir que el sentit comú a l'hora d'abordar les polítiques d'habitatge ha canviat. La construcció s'ha de combinar amb la regulació, i que l'única lògica sigui el benefici ja no està socialment acceptat.
I a les portes d'una campanya, quin impacte polític tindrà? Que, per seguiment, no es pugui parlar de fracàs, especialment a les zones més industrials, i que la jornada no estigués presidida pels incidents -a Barcelona es van detenir una cinquantena de persones al vespre- no juga a favor de la dreta i l'extrema dreta. Ahir el PP i Vox van anar a l'una en la seva oposició a l'aturada i als arguments dels convocants.
El dubte és si la mobilització, majoritàriament pacífica, canviarà la conversa dels pròxims dies i l'accent es posarà sobre l'habitatge i els drets socials. L'esquerra necessita mobilitzar tot el seu electorat per donar la batalla. El de la dreta ja ho està, i Sánchez no podrà seguir a la Moncloa si, a més del PSOE i els partits sobiranistes, no aguanta la posició el Front Ampli, que té en l'habitatge el seu principal reclam. Estigueu ben atents als missatges i els debats dels pròxims dies.
>> I ahir també es va confirmar el nou arquebisbe de Barcelona. És el monjo Octavi Vilà, exabat de Poblet i fins ara bisbe de Girona i que rep del Vaticà el difícil encàrrec de reconnectar l'Església amb una societat cada cop més secularitzada. La tria demostra que el papa Lleó XIV va prendre bona nota d'algunes reivindicacions i d'alguns perills en la seva visita de fa uns mesos a Catalunya atès el perfil clarament catalanista de l'escollit, que ja li ha costat alguna crítica de la premsa espanyolista.
Pep Martí, sempre pendent del que es mou a la jerarquia eclesiàstica, us dona les claus per interpretar-ho tot plegat. Va sorprendre, però, que l'anunci es fes en un dia de vaga general: algú, a Roma o a Barcelona, va badar, més encara tenint en compte que ja anaven tard per rellevar Joan Josep Omella i la defensa que el papa Prevost acabava de fer dels sindicats des de l'Argentina. Veurem, però, com aterra i si comença amb bon peu.
Avui no et perdis
- Els brots de la ràbia s'acumulen en la vaga general; per Gerard Mira.
- La vaga accentua el pols entre blocs camí del 29-N; per Oriol March.
- Hi haurà noves mobilitzacions per l'habitatge el cap de setmana del 21 i 22 de novembre; per Bernat Surroca.
- L'operació russa «Matrioska» busca interferir el 29-N: independentisme a Catalunya, col·lapse europeu i crisi de l'habitatge; per Comprobado.
- Octavi Vilà, nou arquebisbe de Barcelona: les claus religioses i polítiques del nomenament; per Pep Martí.
