28
de novembre
del
2012
Detall de la Bíblia de RipollRipoll vol aprofitar la celebració de la Capitalitat de la Cultura Catalana per insistir en la reivindicació del retorn de les bíblies del segle XI, les principals joies de l'obra de l'Scriptorium del Monestir. Un propòsit pràcticament impossible –els museus que en tenen la propietat difícilment hi renunciaran i els experts ho consideren inviable a nivell de conservació- però que els diversos grups municipals van consensuar en demanar una edició facsímil per poder exposar durant el 2013.
ERC va presentar al ple d'aquest dimarts una proposta per aconseguir el retorn d'unes bíblies que des de fa segles estan al Vaticà i París. De fet, el 2006 ja s'havien iniciat els tràmits però no hi va haver resultat –aleshores l'alcaldessa Teresa Jordà va considerar que si esdevindria “un reclam turístic brutal”. Jordi Munell, per la seva banda, posa en dubte que s'hi apostés en el seu moment ja que no han trobat cap petició en el registre de sortida.
Ara, veient els precedents, es va apostar per una solució més factible per tal de fer lluir més la celebració de Ripoll 2013. Concretament, es demanarà una còpia facsímil de la Bíblia de Rodes exposada a París ja que la que hi ha al Vaticà ja té dues còpies a l'Scriptorium i al Monestir.
Unes bíblies del segle XI
La denominada Bíblia de Ripoll es va escriure el segle XI impulsada per l'Abat Oliba. Un segle més tard va anar a parar al Monestir de Sant Víctor de Marsella –que va annexionar el de Ripoll- fins que definitivament al segle XVII es va traslladar fins al Vaticà. L'obra està formada per 450 folis de pergamí amb escenes tant de l'Antic com del Nou Testament que van inspirar la iconografia de la portalada de Santa Maria.
La joia de l'Scriptorium de Ripoll tenia una “bessona”, la denominada Bíblia de Rodes. En aquest cas va ser l'Abat Oliba qui la va regalar al Monestir de Sant Pere de Rodes en ocasió de la consagració de la nova església del complex empordanès l'any 1022. Tanmateix, l'espoli que patí el segle XVII a càrrec del mariscal Noailles va suposar el trasllat cap a França on la va vendre al rei Lluís XV. Finalment, va acabar a la Biblioteca Nacional de París.