02
de febrer
de
2021, 10:02
Actualitzat:
10:04h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 22 i el 28 de gener. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Aviat farà tres setmanes que Catalunya va assolir el pic de contagis de la tercera onada, el 13 de gener. Ara el focus de preocupació es troba en la pressió assistencial, la qual també hauria de començar a reduir-se ja aquesta setmana i això fa que sigui encara massa aviat per pensar en aixecar massa restriccions. La variant britànica amenaça de complicar de nou la situació i, de fet, encara hi ha focus de preocupació i prop d'una cinquena part de les comarques i ciutats han incrementat els positius detectats durant l'última setmana.
Així ho ha reconegut aquest dilluns en roda de premsa el coordinador de la unitat de seguiment de la Covid a Catalunya, Jacobo Mendioroz, que ha admès que li amoïna l'evolució de determinats municipis i comarques, i ha citat "la plana de Lleida i, en concret, la comarca del Pla d'Urgell", on s'estaria produint una "certa estabilització i un canvi de tendència". No hi haurien detectat brots importants i generalitzats, però sí que s'hi haurien intensificat les actuacions per fer aflorar casos, sobretot després del precedent del juliol.
No es tracta, en tot cas, de la comarca amb un major increment de la ràtio de contagis setmanals, entre el 22 i el 28 de gener -últims dies amb dades consolidades-, respecte la setmana anterior. On ha augmentat més és al Pallars Sobirà, amb 231,5 positius més per cada 100.000 habitants, malgrat que, en tractar-se d'una comarca petita, en realitat això significa que només s'han detectat 15 casos els darrers set dies. El segueixen la Garrotxa (+132) i, ja en tercer lloc, el Pla d'Urgell (+116,7), el qual partia d'una millor situació, i d'aquí l'alerta.
De fet, els contagis augmenten a 9 comarques, cauen a 28 i es mantenen estables a 5. On més es redueixen és a les Garrigues (-284,7 positius per 100.000 habitants), seguit del Montsià (-162,3), l'Alt Camp (-136,6), el Baix Ebre (-130), el Ripollès (-123,5) i el Tarragonès (-106,8). A nivell de regions sanitàries, de fet, la de Lleida és la que li costa més doblegar la corba i, des del canvi de tendència a nivell català de mitjans de gener, pràcticament no ha reduït el nombre de contagis detectats.
La situació, però, és greu a tot el país. Totes les comarques, excepte una, i tots els municipis de més de 20.000 habitants, també excepte un, dupliquen el llindar alt de risc de rebrot de 100 punts, motiu pel qual no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca quasi homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia-. En tot cas, el major risc de rebrot es troba a l'Aran (1.785 punts), seguit de la Garrotxa (1.489), el Solsonès (1.020) i el Pla d'Urgell (899). El Pallars Jussà (64) és l'únic sense risc alt i en segon lloc, lluny, hi ha la Segarra (209), la Ribera d'Ebre (260) i el Priorat (269).
El risc de rebrot també continua baixant en progressió al Ripollès. En els últims set dies, ha caigut 280 punts i ha passat de 680 a 400.
Una altra manera d'observar la magnitud del moment actual és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, la major ràtio és de nou a l'Aran, amb 968,3 per cada 100.000 habitants, seguida també de la Garrotxa (640,8) i, en tercer lloc, aquest cop hi ha el Montsià (422,8), per davant del Solsonès (390,4) i l'Urgell (372,1). A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és el Pallars Jussà (32,2 per cada 100.000 habitants), seguida per la Segarra (78,7), l'Alta Ribagorça (84,7) i el Priorat (94,5).
Encara un altre indicador per analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 30 comarques milloren aquest indicador, 11 l'incrementen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
En aquest cas sí que és al Pla d'Urgell on augmenta més el risc de rebrot (+356 punts), seguit de prop per la Garrotxa (+337) i el Pallars Sobirà (+328) i, a més distància, pel Priorat (+204), la Terra Alta (+108), el Moianès (+108) i l'Alta Ribagorça (+106). Cau molt, per contra, a l'Aran (-1.146), també perquè era i encara és la comarca on es troba més elevat, però igualment es redueix força a les Garrigues (-478), el Montsià (-321), l'Alt Camp (-317), el Ripollès (-280), el Baix Ebre (-280) o el Baix Empordà (-266).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquell amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants és clarament Olot (745,8), molt per davant de Tortosa (407), Ripollet (404,9), Castelldefels (380,5) i Sant Adrià de Besòs (377,4). En canvi, la incidència és molt menor a Blanes (105,9), Lloret de Mar (141,2), Cerdanyola del Vallès (155,3), Molins de Rei (164,7), Girona (167,8) i Igualada (168,4).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquesta han augmentat a 12 grans municipis i s'ha reduït a 43, mentre que a uns altres 7 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa, de nou, Olot (+190,4), seguit de Salt (+122) i Ripollet (+83,7), mentre que han aconseguit reduir força la incidència sobretot Valls (-191,2), Premià de Mar (-169,2), Tarragona (-163,2), Blanes (-147,7) i el Masnou (-125,5).
Aviat farà tres setmanes que Catalunya va assolir el pic de contagis de la tercera onada, el 13 de gener. Ara el focus de preocupació es troba en la pressió assistencial, la qual també hauria de començar a reduir-se ja aquesta setmana i això fa que sigui encara massa aviat per pensar en aixecar massa restriccions. La variant britànica amenaça de complicar de nou la situació i, de fet, encara hi ha focus de preocupació i prop d'una cinquena part de les comarques i ciutats han incrementat els positius detectats durant l'última setmana.
Així ho ha reconegut aquest dilluns en roda de premsa el coordinador de la unitat de seguiment de la Covid a Catalunya, Jacobo Mendioroz, que ha admès que li amoïna l'evolució de determinats municipis i comarques, i ha citat "la plana de Lleida i, en concret, la comarca del Pla d'Urgell", on s'estaria produint una "certa estabilització i un canvi de tendència". No hi haurien detectat brots importants i generalitzats, però sí que s'hi haurien intensificat les actuacions per fer aflorar casos, sobretot després del precedent del juliol.
No es tracta, en tot cas, de la comarca amb un major increment de la ràtio de contagis setmanals, entre el 22 i el 28 de gener -últims dies amb dades consolidades-, respecte la setmana anterior. On ha augmentat més és al Pallars Sobirà, amb 231,5 positius més per cada 100.000 habitants, malgrat que, en tractar-se d'una comarca petita, en realitat això significa que només s'han detectat 15 casos els darrers set dies. El segueixen la Garrotxa (+132) i, ja en tercer lloc, el Pla d'Urgell (+116,7), el qual partia d'una millor situació, i d'aquí l'alerta.
De fet, els contagis augmenten a 9 comarques, cauen a 28 i es mantenen estables a 5. On més es redueixen és a les Garrigues (-284,7 positius per 100.000 habitants), seguit del Montsià (-162,3), l'Alt Camp (-136,6), el Baix Ebre (-130), el Ripollès (-123,5) i el Tarragonès (-106,8). A nivell de regions sanitàries, de fet, la de Lleida és la que li costa més doblegar la corba i, des del canvi de tendència a nivell català de mitjans de gener, pràcticament no ha reduït el nombre de contagis detectats.
La situació, però, és greu a tot el país. Totes les comarques, excepte una, i tots els municipis de més de 20.000 habitants, també excepte un, dupliquen el llindar alt de risc de rebrot de 100 punts, motiu pel qual no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca quasi homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia-. En tot cas, el major risc de rebrot es troba a l'Aran (1.785 punts), seguit de la Garrotxa (1.489), el Solsonès (1.020) i el Pla d'Urgell (899). El Pallars Jussà (64) és l'únic sense risc alt i en segon lloc, lluny, hi ha la Segarra (209), la Ribera d'Ebre (260) i el Priorat (269).
El risc de rebrot també continua baixant en progressió al Ripollès. En els últims set dies, ha caigut 280 punts i ha passat de 680 a 400.
Una altra manera d'observar la magnitud del moment actual és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, la major ràtio és de nou a l'Aran, amb 968,3 per cada 100.000 habitants, seguida també de la Garrotxa (640,8) i, en tercer lloc, aquest cop hi ha el Montsià (422,8), per davant del Solsonès (390,4) i l'Urgell (372,1). A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és el Pallars Jussà (32,2 per cada 100.000 habitants), seguida per la Segarra (78,7), l'Alta Ribagorça (84,7) i el Priorat (94,5).
Encara un altre indicador per analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 30 comarques milloren aquest indicador, 11 l'incrementen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
En aquest cas sí que és al Pla d'Urgell on augmenta més el risc de rebrot (+356 punts), seguit de prop per la Garrotxa (+337) i el Pallars Sobirà (+328) i, a més distància, pel Priorat (+204), la Terra Alta (+108), el Moianès (+108) i l'Alta Ribagorça (+106). Cau molt, per contra, a l'Aran (-1.146), també perquè era i encara és la comarca on es troba més elevat, però igualment es redueix força a les Garrigues (-478), el Montsià (-321), l'Alt Camp (-317), el Ripollès (-280), el Baix Ebre (-280) o el Baix Empordà (-266).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquell amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants és clarament Olot (745,8), molt per davant de Tortosa (407), Ripollet (404,9), Castelldefels (380,5) i Sant Adrià de Besòs (377,4). En canvi, la incidència és molt menor a Blanes (105,9), Lloret de Mar (141,2), Cerdanyola del Vallès (155,3), Molins de Rei (164,7), Girona (167,8) i Igualada (168,4).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquesta han augmentat a 12 grans municipis i s'ha reduït a 43, mentre que a uns altres 7 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa, de nou, Olot (+190,4), seguit de Salt (+122) i Ripollet (+83,7), mentre que han aconseguit reduir força la incidència sobretot Valls (-191,2), Premià de Mar (-169,2), Tarragona (-163,2), Blanes (-147,7) i el Masnou (-125,5).