09
de febrer
de
2021, 11:01
Actualitzat:
11:52h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 29 de gener i el 4 de febrer. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'evolució de la pandèmia a Catalunya és, per ara, molt positiva. Les noves variants que s'estan estenent no només no han frenat la reducció de contagis, sinó que aquesta s'ha accelerat i la velocitat de propagació (Rt) ja ha caigut per sota d'1 aquest cap de setmana i el percentatge de positius frega ja el 6%. Malgrat tot, encara hi ha algunes zones en què la situació empitjora, com cinc comarques i set municipis de més de 20.000 habitants (l'11,9% i l'11,3% del total, respectivament), on l'última setmana s'ha incrementat el nombre de positius detectats, com es pot veure al mapa superior.
Malgrat tot, cal destacar que la reducció de la pressió sanitària a les UCI, on la quantitat d'ingressats va començar a caure a mitjans de la setmana passada. Hi ha hagut un repunt de crítics amb les dades d'aquest dilluns, així com també han augmentant els hospitalitzats a planta, tot i que això es pot deure a l'efecte del cap de setmana. L'impacte de les vacunes a les residències és evident, amb una reducció dels contagis més exagerada que a fora i amb el nombre d'usuaris ingressats que ha caigut a la meitat en tres setmanes. Aviat nous col·lectius començaran a rebre el fàrmac.
En tot cas, la comarca amb major increment de la ràtio de contagis, entre 29 de gener i 4 de febrer -últims dies amb dades consolidades-, respecte la setmana anterior és Osona, amb 65,3 positius per 100.000 habitants més. També augmenten al Pallars Jussà (+48,3), el Moianès (+37,7), la Segarra (+30,6) i l'Alta Ribagorça (+28,2), tot i que es tracta de comarques poc poblades i amb pocs casos (a l'última citada, només n'hi ha hagut 4 aquests dies) i l'únic cas amb un augment significatiu en termes absoluts és Osona (524 contagis setmanals trobats).
A la resta de comarques, els positius es redueixen a 34 i es mantenen a 3. On més cauen és a l'Aran (-357,9 positius per 100.000 habitants), seguit pel Montsià (-249,9), el Baix Ebre (-161,5), la Terra Alta (-155,4), el Baix Camp (-137,7), l'Alt Urgell (-123,9), la Cerdanya (-114,5) i les Garrigues (-110,2). Totes les regions sanitàries redueixen la incidència, però la disminució és elevada sobretot a les Terres de l'Ebre -la que l'havia tingut més alta pràcticament tot el gener.
La situació, però, és greu a tot el país. Totes les comarques, excepte una, superen el llindar alt de risc de rebrot de 100 punts, i pràcticament en tots els casos es duplica aquesta xifra, motiu pel qual no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca quasi homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia-. En tot cas, el major risc de rebrot es troba a la Garrotxa (1.562 punts), seguit de lluny de l'Aran (938), el Solsonès (924) i Osona (720). La Cerdanya (76), que el desembre va ser un focus de preocupació, és l'única sense risc alt, mentre que la Conca de Barberà (170), la Ribera d'Ebre (195) i l'Alt Urgell (197) són les altres que no dupliquen el llindar dels 100 punts.
Una altra manera d'observar la magnitud del moment actual és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, la major ràtio és de nou a la Garrotxa, amb 647,7 per cada 100.000 habitants, seguida també de l'Aran (610,5) i, en un llunyà tercer lloc, el Solsonès (397,9), per davant de l'Urgell (331,7) i Osona (319,8). A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és la Cerdanya (34,4 per cada 100.000 habitants), seguida per la Terra Alta (54,8), la Conca de Barberà (56,2) i l'Alt Urgell (77,4).
Encara un altre indicador per analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 33 comarques milloren aquest indicador, 8 l'incrementen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
En aquest cas, és al Pallars Jussà on augmenta més el risc de rebrot (+258 punts), seguit per Osona (+189), el Pallars Sobirà (+155), el Ripollès (+145 / 545), el Moianès (+113) i la Segarra (+103). Cau molt, per contra, a l'Aran (-847), i igualment es redueix força al Montsià (-452), el Baix Ebre (-449), la Terra Alta (-422), la Cerdanya (-283), el Baix Camp (-255) i el Pla d'Urgell (-254).
Cal dir que a dia d'avui, 9 de febrer, i amb les dades de les últimes hores, s'ha d'afegir aquí que el risc de rebrot al Ripollès encara ha pujat més i s'ha situat en 684, i l'Rt en un preocupant 1,71.
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquell amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants és una setmana més Olot (743,1), amb claredat, molt per davant de Manlleu (405,3), Sant Adrià de Besòs (329,3), Vic (321,3) i Mataró (315,6). En canvi, la incidència és molt menor a Palafrugell (64,2), Lloret de Mar (70,6), Salou (104), Blanes (105,9), Igualada (120,3), Olesa de Montserrat (124,5), Rubí (137,5), Mollet del Vallès (137,7) i Cerdanyola del Vallès (150).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquesta ha augmentat a 7 grans municipis i s'ha reduït a 51, mentre que a uns altres 4 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa Manlleu (+171,7), seguit de de lluny de la capital comarcal, Vic (+59,9), i de Barberà del Vallès (+30,4), Sitges (+25,6) i Figueres (+25,2), mentre que han aconseguit reduir força la incidència sobretot Castelldefels (-215,7) i Ripollet (-202,5), així com Tortosa (-162,4), Salou (-155,9) i Cambrils (-151,9).
L'evolució de la pandèmia a Catalunya és, per ara, molt positiva. Les noves variants que s'estan estenent no només no han frenat la reducció de contagis, sinó que aquesta s'ha accelerat i la velocitat de propagació (Rt) ja ha caigut per sota d'1 aquest cap de setmana i el percentatge de positius frega ja el 6%. Malgrat tot, encara hi ha algunes zones en què la situació empitjora, com cinc comarques i set municipis de més de 20.000 habitants (l'11,9% i l'11,3% del total, respectivament), on l'última setmana s'ha incrementat el nombre de positius detectats, com es pot veure al mapa superior.
Malgrat tot, cal destacar que la reducció de la pressió sanitària a les UCI, on la quantitat d'ingressats va començar a caure a mitjans de la setmana passada. Hi ha hagut un repunt de crítics amb les dades d'aquest dilluns, així com també han augmentant els hospitalitzats a planta, tot i que això es pot deure a l'efecte del cap de setmana. L'impacte de les vacunes a les residències és evident, amb una reducció dels contagis més exagerada que a fora i amb el nombre d'usuaris ingressats que ha caigut a la meitat en tres setmanes. Aviat nous col·lectius començaran a rebre el fàrmac.
En tot cas, la comarca amb major increment de la ràtio de contagis, entre 29 de gener i 4 de febrer -últims dies amb dades consolidades-, respecte la setmana anterior és Osona, amb 65,3 positius per 100.000 habitants més. També augmenten al Pallars Jussà (+48,3), el Moianès (+37,7), la Segarra (+30,6) i l'Alta Ribagorça (+28,2), tot i que es tracta de comarques poc poblades i amb pocs casos (a l'última citada, només n'hi ha hagut 4 aquests dies) i l'únic cas amb un augment significatiu en termes absoluts és Osona (524 contagis setmanals trobats).
A la resta de comarques, els positius es redueixen a 34 i es mantenen a 3. On més cauen és a l'Aran (-357,9 positius per 100.000 habitants), seguit pel Montsià (-249,9), el Baix Ebre (-161,5), la Terra Alta (-155,4), el Baix Camp (-137,7), l'Alt Urgell (-123,9), la Cerdanya (-114,5) i les Garrigues (-110,2). Totes les regions sanitàries redueixen la incidència, però la disminució és elevada sobretot a les Terres de l'Ebre -la que l'havia tingut més alta pràcticament tot el gener.
La situació, però, és greu a tot el país. Totes les comarques, excepte una, superen el llindar alt de risc de rebrot de 100 punts, i pràcticament en tots els casos es duplica aquesta xifra, motiu pel qual no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca quasi homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia-. En tot cas, el major risc de rebrot es troba a la Garrotxa (1.562 punts), seguit de lluny de l'Aran (938), el Solsonès (924) i Osona (720). La Cerdanya (76), que el desembre va ser un focus de preocupació, és l'única sense risc alt, mentre que la Conca de Barberà (170), la Ribera d'Ebre (195) i l'Alt Urgell (197) són les altres que no dupliquen el llindar dels 100 punts.
Una altra manera d'observar la magnitud del moment actual és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, la major ràtio és de nou a la Garrotxa, amb 647,7 per cada 100.000 habitants, seguida també de l'Aran (610,5) i, en un llunyà tercer lloc, el Solsonès (397,9), per davant de l'Urgell (331,7) i Osona (319,8). A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és la Cerdanya (34,4 per cada 100.000 habitants), seguida per la Terra Alta (54,8), la Conca de Barberà (56,2) i l'Alt Urgell (77,4).
Encara un altre indicador per analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 33 comarques milloren aquest indicador, 8 l'incrementen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
En aquest cas, és al Pallars Jussà on augmenta més el risc de rebrot (+258 punts), seguit per Osona (+189), el Pallars Sobirà (+155), el Ripollès (+145 / 545), el Moianès (+113) i la Segarra (+103). Cau molt, per contra, a l'Aran (-847), i igualment es redueix força al Montsià (-452), el Baix Ebre (-449), la Terra Alta (-422), la Cerdanya (-283), el Baix Camp (-255) i el Pla d'Urgell (-254).
Cal dir que a dia d'avui, 9 de febrer, i amb les dades de les últimes hores, s'ha d'afegir aquí que el risc de rebrot al Ripollès encara ha pujat més i s'ha situat en 684, i l'Rt en un preocupant 1,71.
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquell amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants és una setmana més Olot (743,1), amb claredat, molt per davant de Manlleu (405,3), Sant Adrià de Besòs (329,3), Vic (321,3) i Mataró (315,6). En canvi, la incidència és molt menor a Palafrugell (64,2), Lloret de Mar (70,6), Salou (104), Blanes (105,9), Igualada (120,3), Olesa de Montserrat (124,5), Rubí (137,5), Mollet del Vallès (137,7) i Cerdanyola del Vallès (150).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquesta ha augmentat a 7 grans municipis i s'ha reduït a 51, mentre que a uns altres 4 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa Manlleu (+171,7), seguit de de lluny de la capital comarcal, Vic (+59,9), i de Barberà del Vallès (+30,4), Sitges (+25,6) i Figueres (+25,2), mentre que han aconseguit reduir força la incidència sobretot Castelldefels (-215,7) i Ripollet (-202,5), així com Tortosa (-162,4), Salou (-155,9) i Cambrils (-151,9).