La saturació del calendari amenaça d'obrir una nova guerra al futbol. Els jugadors i les lligues, amb el suport implícit dels clubs, han denunciat la FIFA davant la Comissió Europea perquè consideren que el màxim òrgan rector del futbol abusa de la seva posició dominant. Futbolistes i entrenadors de renom ja havien insinuat una possible vaga si no es modera l'augment de partits de les últimes temporades, i ara el cas escala amb un moviment que, més enllà dels efectes reals que tingui, és una clara amenaça davant les intencions de la FIFA i la UEFA.
Però, que ha canviat? Anem per passos. Les lligues continuen tenint el seu calendari habitual. A Espanya, 38 partits a primera divisió i 42 a la categoria de plata. A la Copa del Rei, fins i tot el nou format implementat el 2019 redueix el nombre de partits. Totes les eliminatòries fins a les semifinals es juguen a partit únic, sempre al camp del rival més dèbil. El resultat ha estat molt positiu, ja que els petits tenen més opcions de guanyar i els grans disputen menys partits.
Els nous formats de Champions i Mundial de Clubs
A l'altra banda, el nou format de la Champions League. La nova classificació de la lligueta deixa vuit partits, quan a l'anterior fase de grups eren sis. A banda, ara hi ha una eliminatòria preliminar que afegeix dos partits més als equips que no es classifiquen entre els vuit primers. El mateix format es replica a l'Europa League i a la Conference League, la tercera competició europea creada el 2021.
Today, @EuropeanLeagues and #FIFPRO Europe, representing European national leagues and player unions, together with @LaLiga, have filed a complaint to the @EU_Commission against #FIFA over its conduct concerning the imposition of the international match calendar, including… pic.twitter.com/nOLjtU20KT
— European Leagues (@EuropeanLeagues) October 14, 2024
El nou Mundial de Clubs també augmenta el nombre de partits al calendari. Es passa d'una competició en què el guanyador de la Champions de cada any disputava dos partits a un títol que se celebrarà cada quatre anys -la primera edició serà l'estiu del 2025- i en què 16 equips europeus disputaran un mínim de tres partits i fins a set qui arribi a la final.
El paper de les seleccions
A tot això, encara queda per sumar-li les competicions de seleccions. El Mundial passa de 36 a 48 seleccions en la pròxima cita de 2026, mentre que l'Eurocopa es manté en el format habitual. Ara bé, des de fa uns anys els amistosos ja no existeixen i es juguen sota el nom de Nations League, que es combina amb els torneigs classificatoris per a l'Eurocopa i el Mundial. En només tres mesos de competició de clubs hi ha tres aturades previstes per seleccions: una va ser al setembre, l'altra és en aquests moments i la pròxima a mitjans de novembre.
Aquestes aturades han estat molt criticades en les últimes setmanes, ja que cada cop són més habituals les lesions. El Barça, de fet, n'ha estat una de les grans víctimes. Aquesta mateixa cap de setmana, Lamine Yamal ha tornat a Barcelona després de lesionar-se en un partit amb la selecció espanyola. Lesions de llarga durada com la de Gavi o el desgast del primer any de Pedri són altres fets que han posat la mosca al nas al club blaugrana. La bel·ligerància d'entrenadors com Luis de la Fuente tampoc ajuden a la conciliació entre club i selecció. "És futbol, que voleu, que li tirin petons?", va dir el seleccionador espanyol sobre les dures entrades que va rebre Lamine Yamal en l'últim partit.
I ara, què?
L'amenaça de lligues i futbolistes ja està sobre la taula de la FIFA i la UEFA. El cas és d'una magnitud més gran que la Superlliga, que ja només aplega uns pocs clubs -entre els quals el Barça i el Reial Madrid-, perquè la saturació del calendari és un consens estès entre jugadors, entrenadors, i també als despatxos dels clubs i les competicions.
Les lligues denuncien que la FIFA i la UEFA "dicten" el calendari i es queden tots els ingressos. Però això no es quedarà amb una redistribució dels diners. Els futbolistes amenacen amb una vaga perquè es troben al límit de l'esgotament mental i físic. "Es queixa qui té els millors salaris", deia aquest dilluns Aleksander Čeferin, president de la UEFA. Sigui com sigui, són els protagonistes. I si ells s'aturen, l'esport rei s'atura.