Un dels moments més importants en la història del futbol palestí va arribar el 8 de juny de 1998 quan la Federació Palestina de Futbol va ser reconeguda com a membre de ple dret de la FIFA i va obtenir, per tant, llum verda per participar en les grans competicions internacionals del futbol mundial. És en aquest context, marcat per l’esperança que havia despertat el procés de pau entre l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) i l’estat d’Israel que havia desembocat en la creació, el 1994, de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), que el màxim organisme del futbol palestí va impulsar la reconstrucció, el 1999, de l’estadi Palestina.
Situat a la barriada d’Al Rimal de la Ciutat de Gaza, el vell recinte esportiu havia estat inaugurat el 1967 un altre any clau en la història palestina perquè hi havia hagut la guerra dels Sis Dies que va suposar l’ocupació israeliana de Cisjordània i de la Franja de Gaza, fins aleshores administrades per Jordània i Egipte, respectivament.
L’aleshores pròsper barri d’Al Rimal va veure com al costat dels molts edificis governamentals de la nova ANP s’hi alçava el renovat estadi Palestina, amb capacitat per a 10.000 espectadors, que tenia com a objectiu convertir-se en la llar de la recentment reconeguda selecció nacional palestina. Malauradament, aquell estadi no va poder desenvolupar mai amb normalitat la seva funció. L’esclat de la Intifada d’Al Aqsa de l’any 2000 i l’escalada violenta que aquesta va suposar li ho van impedir.
Per contra, el nou estadi de la Ciutat de Gaza va passar a viure una sèrie d’esdeveniments tràgics que li han valgut el dubtós honor de ser l’estadi més bombardejat del món, una circumstància que, com és lògic, ha evitat que pogués acomplir la missió per a la qual havia estat construït.
El primer bombardeig de l’estadi Palestina va arribar l’1 d’abril de 2006. Va ser en el marc del conflicte obert entre Gaza i Israel després de la victòria de Hamàs a les eleccions legislatives palestines que s’havien celebrat a la franja tot just l’any següent de la retirada de l’exèrcit i dels colons israelians d’aquest territori. L’atac de l’1 d’abril va impactar directament sobre la gespa de l’estadi i va deixar un cràter immens al bell mig del terreny de joc que impedia la pràctica esportiva.
El bombardeig d’una construcció civil com un estadi de futbol va suscitar múltiples reaccions de condemna contra l’exèrcit israelià alhora que motivava que la FIFA adquirís el compromís públic de finançar les tasques de reconstrucció.
La reparació dels danys que va permetre reprendre la pràctica esportiva a Palestina va tenir una vida més aviat efímera. Sis anys i mig després del primer bombardeig, l’estadi de la barriada d’Al Rimal va tornar a ser de nou víctima de les bombes. En concret, les forces israelianes van tornar a bombardejar el recinte el 19 de novembre de 2012, en el marc de la batejada com a Operació Pilar Defensiu que pretenia donar resposta al llançament de míssils contra territori israelià des de la Franja de Gaza que havia realitzat prèviament la branca miliar de Hamàs.
En aquesta ocasió, l’exèrcit israelià va justificar el seu atac contra aquesta infraestructura esportiva, i, per tant, de caràcter civil, al·legant que l’estadi era utilitzat pels militants de les Brigades al-Qassam per realitzar-hi operacions militars amb l’objectiu d’atacar Israel. El segon bombardeig en sis anys de l’estadi que funcionava com a seu de la selecció palestina de futbol va provocar de nou una reacció internacional de protesta i el nou compromís de la FIFA de reconstruir el recinte per permetre-hi de nou la pràctica del futbol. Una reconstrucció que no va poder ser, ni de bon tros, immediata ja que la nova guerra de Gaza que va esclatar el 2014 va afectar de nou el recinte esportiu, que va tornar a patir l’impacte de les bombes israelianes.
L’estadi Palestina no va ser novament inaugurat fins al 2019, després de ser reconstruït gràcies als fons aportats per la FIFA. Un dels primers esdeveniments que el vell recinte va acollir va ser un torneig, disputat sota el patrocini de la Creu Roja, que enfrontava diferents equips locals formats per mutilats de guerra. De nou, però, la tranquil·litat va ser més aviat breu per a aquest estadi de la Ciutat de Gaza. L’esclat de la guerra entre Israel i Hamàs de 2023, motivada pels atacs del 7 d’octubre, va provocar que els bombardejos de l’aviació israeliana castiguessin novament el Palestina impedint-li acollir activitats esportives.
Amb l’entrada de les forces terrestres de l’exèrcit israelià a Gaza, l’estadi va patir una nova tragèdia quan els soldats van convertir el recinte en un gran camp de detenció que acollia presoners palestins de totes les edats. Un nou ús que no feia sinó reforçar el simbolisme d’un estadi, el més bombardejat del món, que ha esdevingut mirall del drama que els palestins pateixen des de fa dècades.
La història del Palestina no és, malauradament, un fet aïllat entre els recintes esportius de la franja. Sense anar més lluny, l’altre gran estadi de la Ciutat de Gaza, el Yarmouk, també ha estat testimoni silenciós de la catàstrofe que viu aquest territori.
Aquest recinte, amb capacitat per a nou mil espectadors, és un dels més antics de Palestina ja que va ser construït el 1952, quan la franja es trobava sota l’administració de l’aleshores regne d’Egipte. A l’igual que el Palestina, el Yarmouk també ha estat protagonista de la guerra entre Gaza i Israel iniciada l’octubre de 2023.
Durant els bombardejos contra la Ciutat de Gaza dels primers dies del conflicte, van ser centenars els palestins que van aplegar-se a l’estadi Yarmouk amb l’objectiu de protegir-se de les bombes. Posteriorment, la vigília del dia de Nadal de 2023, en el marc l’operació terrestre que va suposar l’ocupació israeliana de la Ciutat de Gaza, el Yarkmouk, com també havia passat amb el Palestina, es va convertir en un camp de detenció i d’internament.
Hi van ser reclosos centenars de palestins, des d’infants fins a ancians, veïns de la barriada de Sheikh Radwan on s’ubica l’estadi. En el cas del Yarmouk, però, l’ús del recinte com a camp de detenció no es va perllongar més enllà d’un parell de setmanes i, el 8 de gener de 2024, l’estadi va ser enderrocat per l’exèrcit israelià.
El juliol d’aquell mateix any, mesos després de la seva destrucció, les runes del Yarmouk van acollir un camp de refugiats on s’aplegaven milers de desplaçats interns fruit de les diferents ofensives que l’exèrcit israelià desplegava arreu del territori de Gaza.
Els atacs contra el Palestina i el Yarmouk, així com contra desenes d’altres instal·lacions esportives del conjunt de la franja, han provocat la irada protesta de la Federació Palestina de Futbol que ha instat, sense èxit, tant a la FIFA com al Comitè Olímpic Internacional a promoure una investigació sobre els crims de guerra comesos per l’exèrcit israelià contra l’esport palestí i els esportistes d’aquest país.
Mentrestant, els terrenys de joc de la franja de Gaza continuen testimoniant la catàstrofe que viu el poble palestí. Un poble que atresora el dubtós honor de tenir al seu territori l’estadi de futbol més bombardejat del món: el Palestina de la Ciutat de Gaza.