Després de la derrota de Napoleó i del seu imperi, les potències que l’havien vençut van redissenyar el mapa europeu durant el Congrés de Viena, que va tenir lloc entre 1814 i 1815. Del resultat d’aquella cimera se’n va derivar que la regió del Ruhr, d’allò més rica en carbó, s’acabés incorporant al territori de Prússia, que ampliava així les seves fronteres assumint la sobirania, entre d’altres, de la ciutat de Dortmund.
Aquesta mateixa Prússia, que durant aquell segle XIX lideraria la industrialització germànica i el procés d’unificació d’Alemanya, va viure amb intensitat el desenvolupament del nacionalisme que va impregnar l’Europa de l’època i que va dur aquest regne a crear la seva pròpia al·legoria nacional, que va ser batejada amb el nom de Borussia, la denominació de Prússia en neollatí.
Així, doncs, durant el segle XIX, la paraula Borussia va servir per designar alguns dels elements més identificatius de Prússia passant pel seu nom i arribant fins a la seva personificació nacional o a un dels seus principals himnes patriòtics. No és d’estranyar, doncs, que, a partir de 1871, un cop culminada la unificació alemanya, un dels somnis que sempre havia defensat el nacionalisme prussià, fossin diversos els estaments que van optar pel nom Borussia per deixar clares les seves posicions patriòtiques.
Seguint la gran tradició cervesera germànica, una de les primeres entitats que va adoptar aquesta denominació va ser una empresa que va obrir les portes a Dortmund el 1885. Auspiciada per Eduard Habich, aquest nou establiment cerveser es va fer famós pel seu beuratge, que ben aviat es va convertir en la marca preferida de molts dels obrers de la puixant indústria siderúrgica i minera de Dortmund.
Una mala gestió econòmica i la creixent competència de noves marques van acabar provocant, però, que el 1901 la cerveseria Borussia hagués de tancar les portes, curiosament, en el mateix moment en què naixia una congregació juvenil al si de l’església de la Trinitat, creada per tal d’integrar els molts treballadors catòlics, en bona part d’origen polonès, que havien arribat a la majoritàriament protestant Dortmund per treballar a les mines del Ruhr.
Aquesta congregació, formada per obrers de les mines i del metall, no només es dedicava a la vida eclesiàstica sinó que promocionava també la pràctica de l’esport, especialment de la gimnàstica i de l’atletisme. A aquestes disciplines s’hi va afegir, el 1906, el futbol, una decisió que no va agradar gens ni mica el capellà Hubert Dewald, que presidia la congregació i que es va oposar fermament a aquesta pràctica fins al punt d’arribar a prohibir-la. A ulls de Dewald, el futbol era un esport poc noble, massa dur i que transmetia uns valors culturals que no tenien cabuda a la comunitat de l’església de la Trinitat.
La censura practicada pel pare Dewald no va convèncer tots els integrants de la congregació que pretenien continuar jugant a un esport que esdevenia cada vegada més popular al conjunt d’Alemanya. Per fer front a la prohibició, van decidir convocar una reunió al restaurant de l’alberg Zum Wildschütz per tal de discutir quines opcions podien adoptar per seguir jugant a un futbol que ja els fascinava.
Fins a una cinquantena de joves de la congregació de la Trinitat es va aplegar el 19 de desembre de 1909 al Zum Wildschütz protagonitzant una encesa discussió sobre si calia o no crear una nova entitat esportiva. En desacord amb aquesta proposta, diversos joves van abandonar la reunió i van avisar el capellà Dewald, que es va presentar al restaurant amb l’objectiu d’evitar l’escissió. Tot i això, els divuit joves que hi continuaven reunits li van impedir l’entrada al mateix temps que decidien crear un nou club, sense vincles amb l’església i on el futbol fos la pràctica central de l’entitat.
Un dels primers dilemes que se’ls va plantejar va ser quin nom havia d’adoptar aquesta nova entitat. Com que cap d’ells portava un suggeriment meditat de casa, la pluja d’idees que van iniciar va fer que un dels congregats proposés el nom de Borussia. La raó no era pas cap mena de convicció patriòtica o cap anhel de reivindicar les bondats del vell regne de Prússia. Era força més prosaica. Al jove li havia vingut al cap contemplant un antic cartell publicitari de la desapareguda marca cervesera Borussia que decorava una de les sales del Zum Wildschütz. El nom va agradar de seguida, entre altres coses perquè un dels assistents a la reunió, el jove miner Franz Jacobi, havia vist com el seu pare, mort quan ell era encara adolescent, havia treballat diversos anys a la mítica marca cervesera.
La reunió del Zum Wildschütz va acabar, doncs, amb dos grans acords. El primer, la separació dels assistents de la congregació de l’església de la Trinitat i la creació d’un nou club. El segon, el nom de la nova entitat. Borussia, una denominació que prèviament ja havien adoptat diferents clubs esportius de l’antiga Prússia com el Borussia de Mönchengladbach o el Tenis Borussia de Berlín, per citar-ne només dos dels exemples més coneguts.
Paradoxalment, i malgrat els molts precedents en àmbits diversos, quan avui algú pensa en la paraula Borussia, el primer que li ve al cap és el club esportiu de Dortmund, que, paradoxes de la història, no va adoptar pas aquest nom per cap mena de convicció patriòtica sinó per la senzilla casualitat d’haver-se constituït sota un cartell d’una marca cervesera que duia precisament aquest nom.
Com és d’imaginar, el capellà Hubert Dewald va agafar una monumental emprenyada un cop va conèixer les decisions adoptades a la reunió pels joves díscols de la seva congregació. Cinc dies després que aquesta hagués tingut lloc, durant el seu sermó de la missa de la nit de Nadal, el capellà va acusar amb duresa els promotors del nou Borussia de dividir la comunitat religiosa de la Trinitat i va decidir expulsar-los d'aquesta.
La mesura va fer canviar d’opinió alguns dels divuit fundadors del nou club que van abandonar-lo amb l’objectiu de poder continuar formant part de l’església de la Trinitat però no va evitar que el Borussia comencés una llarga i centenària història. Una història que té els seus orígens en un capellà a qui no li agradava el futbol i en una patriòtica marca de cervesa, en aquell moment ja desapareguda, que va donar al Borussia el nom amb el qual avui és mundialment famós.