L'Allianz Arena ha estat la seu escollida per a la final de Champions League d'aquesta temporada. L'estadi del Bayern de Múnic, rival del Barça aquest dimecres en la lligueta de la màxima competició europea, viurà un d'aquests partits únics que no tots els equips han tingut la sort de disputar, ni d'acollir.
A Catalunya aquesta final s'ha disputat en dues ocasions. La primera va ser el 1989 i la segona deu anys després, el 1999. Precisament de la segona cita se'n compleixen 25 anys i no és cap casualitat. En aquell moment se celebrava el centenari del Barça i ara ens trobem poques setmanes abans de l'efemèride que commemora el 125è aniversari de l'entitat.
Steaua de Bucarest 0-4 Milà
33 anys van haver de passar perquè l'estadi més gran d'Europa acollís una final de la competició més important del Vell Continent. El 24 de maig de 1989 el Camp Nou va posar l'escenari i seients per a 97.000 persones que van veure com el Milà passava per sobre de l'Steaua de Bucarest i guanyava la tercera Champions del seu palmarès. Un any després, amb un equip llegendari liderat per Arrigo Sacchi, guanyaven un nou títol europeu.
La final a l'estadi blaugrana no va tenir color. El minut 18 Ruud Gullit ja havia posat el primer gol al marcador abans que els romanesos tinguessin temps d'intentar un sol tir a porteria. Deu minuts després Van Basten posava el segon gol i al 38 el mateix Gullit feia el tercer. Només sortir de vestuaris per a la segona part, Van Basten va posar el 4-0 definitiu.
El partit va suposar una autèntica invasió italiana a Barcelona. La premsa de l'època assegurava que 80.000 persones es van desplaçar fins a la capital catalana i això es va poder observar en un Camp Nou amb una clara presència rossoneri. Els italians feia trenta anys que no guanyaven aquell títol i la generació daurada de Gullit, Van Basten, Rijkaard, Ancelotti, Baresi o Maldini va aconseguir-ho.
Manchester United 2-1 Bayern de Múnic
Molt diferent va ser el que es va viure deu anys després. Si la final del 1989 és recordada per la glòria d'un dels millors equips de la història, la de 1999 es manté a la retina dels aficionats del Manchester United i del Bayern de Múnic per motius oposats. Es tracta de la remuntada més èpica en una final de la Champions.
El 26 de maig de 1999, més de 90.000 persones van veure com una falta llançada per l'alemany Mario Basler posava el 0-1 al marcador pels bavaresos al minut 5 de partit. La resta va ser un intercanvi de cops sense ocasions massa clares que apuntava a una final avorrida, com sol passar a vegades quan es disputa un partit d'alta tensió com aquest. Però el Camp Nou, en ple centenari del Barça, mereixia un altre desenllaç.
En els últims minuts el partit es va trencar i les ocasions es multiplicaven, però el temps afegit arribava. Va ser al primer minut d'afegit quan, a la sortida d'un córner, Teddy Sheringham va posar l'empat al marcador. Quan la pròrroga semblava el camí més lògic, només dos minuts després, Ole Gunnar Solskjær va posar el 2-1 definitiu i va fer esclatar la bogeria anglesa. Tots dos van sortir de la banqueta a la segona part i van ser els herois d'una fita batejada com "el miracle del Camp Nou".