D'un nom similar als mateixos colors: cinc casos d'«inspiració» al món del futbol

El Barça i el Young Boys, rivals aquest dimarts a la Champions, han imitat algunes ensenyes d'altres clubs, però no són els únics exemples de l'esport rei

Cinc equips de futbol que es van «inspirar» en altres entitats
Cinc equips de futbol que es van «inspirar» en altres entitats | Disseny d'Aleix Pérez
01 d'octubre de 2024, 16:11
Actualitzat: 16:14h

El Barça s'enfronta aquest dimarts al Young Boys en un enfrontament mai vist fins ara. De fet, serà el cinquè rival suís al qual s'enfronta el club blaugrana en tota la seva història, tot i que és un país amb el qual té vincles més que coneguts. I, de fet, de manera indirecta, hi ha una "inspiració" que també uneix els dos rivals a la Champions League.

La història dels colors del Barça ha estat objecte de debat durant els 125 anys que el club compleix aquest any. Hi ha hagut moltes teories sobre el blaugrana que caracteritza el Futbol Club Barcelona. Des dels colors del Basilea, on el fundador Joan Gamper va jugar, fins als colors de l'equip de rugbi de l’escola Merchant Taylors, on van estudiar els germans Witty, molt influents en la creació de l'entitat.

Sigui com sigui, aquesta inspiració que va rebre el Barça també va arribar-li al Young Boys, i des de la mateixa Suïssa. El rival blaugrana a la Champions va fundar-se un any abans que el club català i es va emmirallar en un altre equip de la mateixa Basilea. Aquests, però, no són els únics exemples de clubs que van "inspirar-se" en d'altres a l'hora de fundar-se, sigui en el nom, en els colors o en ambdues ensenyes.

Young Boys (Old Boys)

El Young Boys imita l'Old Boys de Basilea, tant en el nom com en els colors. Ara bé, tot i que es va fundar quatre anys més tard, es podria dir que li ha anat molt millor durant la seva història. Mentre els "joves" són els campions suïssos i disputen la Champions, els "vells" juguen a la cinquena divisió del país.

Atlètic de Madrid (Athletic Club)

La semblança en el nom i els colors no és una mera coincidència. Si avui dia existeix l'Atlètic de Madrid és perquè el 1903 uns aficionats de l'Athletic Club van decidir crear un filial a la capital de l'Estat. El nou club madrileny va dir-se originalment Athletic Club (Sucursal de Madrid) i va adoptar els colors originals de l'equip basc: samarreta meitat blanca, meitat blava, i pantalons blaus -prèvia a la indumentària blanc-i-vermella actual, que van adoptar per una manca de samarretes blaves-i-blanques. Pocs anys després, la sucursal madrilenya es consolidaria com un equip independent.

Barcelona de Guayaquil (Barça)

No és que a la ciutat més gran de l'Equador hi hagi cap barri ni zona que es denomini com la capital catalana. El Barcelona de Guayaquil més que inspirar-se en el Barça va voler homenatjar-lo. El club va ser fundat per un grup que combinava la comunitat catalana de la ciutat i ciutadans sud-americans que van voler reivindicar la feina d'aquells catalans a l'Equador. De fet, primerament vestia amb els colors de la senyera i fins avui dia encara combina els colors de la bandera catalana.

Rayo Vallecano (River Plate)

La franja vermella a la samarreta del Rayo Vallecano és idèntica a la del club argentí River Plate. Una "inspiració" que, curiosament, no té a veure directament amb la relació entre els dos clubs. L'equip madrileny vestia de blanc, però el 1948 va signar un conveni de col·laboració amb l'Atlètic de Madrid pel qual havia d'afegir algun fet diferenciador que evités la semblança amb el Reial Madrid. En aquell moment, el River Plate era molt popular a Europa i, tot i que aquell acord només va durar un any, la franja vermella va quedar-se per sempre.

Leeds United (Reial Madrid)

El Leeds United havia jugat sempre amb els colors blau i groc que formen la bandera de la regió on es troba la ciutat. Però, el 1961, qui acabaria sent el millor entrenador del club va prendre una decisió radical: canviar la samarreta a blanc. El motiu? Que fins llavors no havien guanyat res i qui més ho havia fet, el Reial Madrid, vestia de color blanc. Una superstició que s'acabaria complint: el Leeds va guanyar dues lligues, dues copes angleses i dues Copes de Fires entre els anys seixanta i setanta.