Nascut el 1898 a Berna, la capital de la Confederació Helvètica, el nom oficial de Suïssa, el Young Boys és un club històric, fins i tot més antic que el Barça amb qui s’enfrontarà aquest vespre en l’estrena dels culers a Montjuïc en aquesta nova edició de la Lliga de Campions, però tot i això no es troba ni tan sols entre els quinze clubs amb més història de Suïssa, un rànquing que encapçala el FC Sankt Gallen, el degà del futbol helvètic i el segon equip més antic de l’Europa continental.
Tot i el seu nom anglòfon, que imita el que prèviament havia adoptat l’Old Boys de Basilea, creat quatre anys abans, el Young Boys és una entitat esportiva representativa de la Suïssa germanòfona, com el mateix club s’encarregaria de recordar en adoptar, el 1925, el nom oficial de Berner Sport Club Young Boys, és a dir, Club Esportiu de Berna Young Boys, en alemany. Aquesta identitat germànica ha definit històricament l’entitat, que, malgrat aquesta circumstància, sempre s’ha mostrat oberta a la integració de les altres comunitats lingüístiques de Suïssa, i molt especialment de la francesa, parlant de l’altra llengua oficial al cantó de Berna juntament amb l’alemany.
Més enllà dels seus èxits recents, que han dut el club de Berna a guanyar sis de les set darreres lligues helvètiques, la gran etapa daurada del Young Boys va arribar durant la segona meitat de la dècada dels 50 del segle XX, quan l’equip es va proclamar campió de lliga en quatre ocasions consecutives i va assolir la històrica fita d’arribar fins a la semifinal de la Copa d’Europa de 1959, el seu èxit internacional més remarcable.
Els triomfs domèstics d’aquell mític Young Boys li van permetre fer el seu debut en la principal competició continental que es disputava a l’Europa de l’època, marcada per la Guerra Freda que havia succeït a una Segona Guerra Mundial on la Confederació Helvètica havia mantingut una posició neutral que havia resultat d’allò més profitosa pels seus interessos econòmics. Així, doncs, després d’haver guanyat la lliga suïssa de la temporada 1956-57, el Young Boys va participar per primera vegada a la Copa d’Europa de 1957-58, la tercera edició d’aquesta competició que s’havia posat en marxa a iniciativa del diari esportiu francès L’Équipe.
L’atzar va voler que el primer rival del Young Boys a la Copa d’Europa fos el Vasas Sport Club de Budapest, un equip de llarga tradició obrera, creat per treballadors del sector del metall, que, amb l’adveniment del socialisme, s’havia convertit en un club estretament vinculat al Partit Comunista Hongarès. L’emparellament del representant de la molt capitalista suïssa amb el club d’un país comunista com Hongria, que comptava amb unes autoritats avalades per la invasió soviètica del país, que havia acabat amb la revolta de 1956, va suscitar una gran controvèrsia al si de les autoritats helvètiques, que van veure com nombrosos representants polítics alçaven la veu per demanar que el club suís no s’enfrontés al Vasas hongarès o que, en cas de fer-ho, no ho fes a Berna, la capital suïssa on el Young Boys disputava els seus partits com a local.
La pressió política no va aconseguir finalment la cancel·lació d’aquella eliminatòria dels vuitens de final de la Copa d’Europa però sí que va provocar que el partit d’anada se celebrés a Ginebra, a l’estadi del Servette, enlloc de Berna, per evitar així que un club estretament associat al Partit Comunista d’Hongria trepitgés la capital helvètica.
Qui sap si aquesta decisió no va ser la causant de l’eliminació de l’equip de Berna, que va empatar a un el partit d’anada per caure després, per dos gols a un, en la seva visita a Budapest, fet que va provocar la prematura eliminació dels suïssos en la seva primera participació en la Copa d’Europa.
La temporada següent, després d’haver guanyat de nou el campionat domèstic, el Young Boys va repetir participació europea i el sorteig va propiciar que en la primera eliminatòria els suïssos haguessin d’enfrontar-se al Manchester United, un partit que no es va arribar mai a jugar, ja que tot i haver estat convidat per la UEFA a participar en la Copa d’Europa després de la tragèdia aèria de Múnic de 1958 que havia comportat, entre d’altres, la mort de vuit dels seus jugadors, el club anglès no va poder fer-ho arran de la prohibició de la seva federació que només va acceptar que el guanyador de la lliga participés en la Copa d’Europa.
Aquesta circumstància va provocar que el Young Boys passés directament als vuitens de final sense jugar on l’atzar va emparellar-lo de nou amb un equip de l’Hongria comunista, en aquest cas l’MTK de Budapest, un club creat per la comunitat jueva hongaresa que havia estat dissolt el 1940 pel règim antisemita local aliat del nazisme i que havia renascut després de la Segona Guerra Mundial, vinculat al règim comunista, i més concretament, al seu sindicat del sector tèxtil. Aquest vincle ideològic amb el govern socialista quedava palès en la denominació que el club havia adoptat entre 1953 i 1956, quan va ser batejat com a Associació Esportiva Bandera Roja.
Ja amb el nom original de Cercle de Culturistes Hongaresos, que correspon a les sigles MTK, recuperat, aquest històric equip de Budapest es va enfrontar al Young Boys suís a la Copa d’Europa de la temporada 1958-59. A diferència del que havia succeït l’any anterior, en aquesta ocasió els suïssos van poder disputar el partit de tornada de l’eliminatòria al seu terreny de joc tradicional, el Wankdorf Stadion de Berna, un estadi inaugurat el 1925 i que era símbol de la puixança econòmica del club, ja que en el moment de la seva construcció podia presumir de ser l’edifici més car construït mai fins aleshores a Suïssa.
Aquells vuitens de final van suposar pel Young Boys la revenja de la derrota patida contra el Vasas, ja que els suïssos es van imposar tant a Budapest (1-2) com al Wandkdorf Stadion de Berna (4-1) en el que va ser el primer partit europeu que el seu estadi va acollir. No cal dir que el triomf va ser percebut pels afeccionats i per les autoritats suïsses com una victòria que anava més enllà del terreny esportiu i que implicava que el capitalisme suís hagués derrotat un representant de l’enemic comunista sobre el terreny de joc en un context marcat per la Guerra Freda al continent europeu.
Un cop superada l’eliminatòria contra l’MTK hongarès, el sorteig de quarts de final va presentar al Young Boys un nou rival procedent de l’altre costat del Teló d’Acer. En aquest cas, l’Sport Club Wismut, un equip de la República Democràtica Alemanya que tot i haver nascut a la localitat saxona d’Aue des de 1954, per ordre de les autoritats comunistes, duia el nom de Karl-Marx Stadt, una important ciutat veïna que, entre 1953 i 1990, va canviar el seu nom tradicional de Chemnitz pel de Ciutat de Karl Marx.
L’enfrontament d’un club suís amb el representant d’una Alemanya democràtica amb la qual la Confederació Helvètica ni tan sols mantenia relacions diplomàtiques va suposar que la dimensió política de l’eliminatòria es multipliqués i fos considerada com una confrontació esportiva entre el capitalisme i el comunisme. D’aquesta nova batalla, els suïssos van tornar a sortir-ne vencedors necessitant, però, un tercer partit per acabar superant l’eliminatòria després dels dos empats signats a Berna (2-2) i a Karl-Marx Stadt (0-0). El fet que els gols a camp contrari encara no tinguessin valor doble va propiciar que es disputés un tercer partit en terreny teòricament neutral, en aquest cas a l’estadi Olímpic d’Amsterdam, amb una massiva presència d’afeccionats suïssos, on el Young Boys es va imposar per un ajustat dos a un.
Després d’haver derrotat dos equips de l’Est comunista, el darrer rival que els suïssos havien de superar per arribar a la final era l’Stade de Reims francès. Aquella històrica semifinal va començar d’allò més bé pels helvètics, que van derrotar per la mínima (1-0) l’equip de la Xampanya en el matx disputat a Berna. Les coses es van tòrcer, però, al partit de tornada, celebrat al Parc dels Prínceps de París, on els francesos van capgirar l’eliminatòria imposant-se per un contundent 3-0. L’Stade de Reims, un dels grans equips del continent en aquella dècada dels 50, impedia així que el Young Boys pogués disputar la final contra el Reial Madrid, que al seu torn havia eliminat el seu rival ciutadà, l’Atlètic madrileny, en l’altra semifinal.
Així doncs, tot i haver derrotat sobre la gespa a dos equips que representaven l’Europa comunista, en una fita d’allò més celebrada a la molt capitalista Suïssa, el Young Boys va veure com es quedava a les portes de disputar la final contra el totpoderós Reial Madrid de Kopa, Gento i Di Stéfano. Malgrat el desencís, la història va oferir una nova oportunitat als suïssos quan, més de 30 anys després, es van enfrontar als madrilenys en la primera ronda de la Copa d’Europa de la temporada 1986-87 on, tot i caure eliminats, van derrotar el Reial Madrid de la Quinta del Buitre al Wandkdorf Stadion en una nit que va recordar aquelles en què els suïssos havien aconseguit vèncer, sobre la gespa, els seus arxienemics comunistes de l’altre cantó del Teló d’Acer.