Partim d’una base. José Manuel Villarejo és un personatge sinistre que ha fabricat proves falses per acusar empresaris, polítics, banquers i tota una sèrie de persones que no comparteixen les tesis ultraespanyolistes de l’amor a la pàtria. Un policia evolucionat a responsable de les clavegueres de l’Estat que no ha tingut cap escrúpol en enganyar i en fer mentir diversos periodistes i mitjans de comunicació per aconseguir portades i hores de televisió i ràdio destinades a destruir la reputació de Pablo Iglesias, d’Artur Mas, de Xavier Trias i sí, entre d’altres, també de Sandro Rosell. Un mentider declarat. Un trampós, un hipòcrita sense el més mínim sentit de l’ètica. Això és Villarejo.
Ara resulta que, un cop comença a parlar obertament de les seves investigacions, li passem a donar credibilitat absoluta. O parcial, ara ho veurem. Vagi per davant la felicitació a Jordi Basté per asseure Villarejo i Artur Mas, cara a cara. L’exercici radiofònic és de primera magnitud. Però hi ha certes reaccions que grinyolen i que només s’expliquen per la voluntat ferma de totes les faccions de trobar suport i raonament als seus postulats. M’explico. Com s’entén que, d’una frase de 40 segons pronunciada per l’excomissari, ens creguem cegament els darrers 25 segons i n’obviem i en cancel·lem la primera part? La reproduïm literalment:
Villarejo: “Vaig veure que era un lobbista que havia tingut una sèrie d’actuacions en relació al tema dels àrbitres per arreglar partits”
Basté: “Sandro Rosell?”
Villarejo: “Sí. Vaja, tots els presidents”
Basté: “Florentino Pérez també?”
Villarejo: “Bé, d’alguna manera, al Reial Madrid abans d’això ja li havia detectat el mateix”
Aquí hi ha dues acusacions. Una, contra Sandro Rosell, que és investigat pel Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, juntament amb Josep Maria Bartomeu, pels pagaments a José María Enríquez Negreira mentre era vicepresident dels àrbitres. Uns fets provats i que totes les parts reconeixen. La segona acusació és contra el Reial Madrid, el principal enemic del Barça. D’aquesta acusació no n’existeix, avui dia, cap prova. I tampoc la va aportar Villarejo.
A Catalunya, l’acusació contra el Madrid va córrer com la pólvora. Va obrir portades digitals de diaris i va ocupar força minuts en programes de ràdio. En resum: vam donar-li credibilitat. De la mateixa manera que vam treure-li versemblança a l’acusació contra Rosell. Per què? Perquè ens convé, no li busquem més raó. Convé mirar a Madrid en ple cas Negreira. Encara que sigui perquè ho ha dit Villarejo, el farsant que va intentar acabar amb l’independentisme utilitzant totes les males arts possibles. El mateix que 24 hores abans havia acusat Laporta de ser l’origen de l’empresonament de Rosell. A l’ultralaportisme del món Twitter li va explotar el cervell.
Dilluns, Villarejo era un mentider assenyalant Laporta. Dimarts, Villarejo deia la veritat sobre el Madrid i els àrbitres. Ja ho va dir Marc Duch, un dels pocs personatges de l’entorn blaugrana sempre valent per deixar els populismes a banda: “Villarejo diu: "Florentino és intocable" i li compreu a l'instant... i 5 minuts abans diu que "Laporta va 'vendre' a Sandro Rosell", i resulta que s'ho inventa tot. Ho veieu, no? Veieu que no s’aguanta, oi? No sé si tot és cert, tot és fals, una cosa és certa i l'altra no... Però sé que seleccionar allò que em va bé creure'm per reforçar el meu argumentari i desestimar allò que el compromet és una cosa més vella que l'anar a peu i sembla que us hi trobeu còmodes, així”. Sort que al club hi ha gent assenyada que ajuda a prendre decisions encertades. “Està sonat. Cap credibilitat. No el fem gran ni entrem en el seu circ”, em va respondre una persona propera al president. Un 10 per la resposta. Apliquem-nos-ho.