Què és el cas Negreira?

«Durant 17 anys, des del 2001 fins al 2018, el Barça va estar pagant-li diners al vicepresident dels àrbitres sense cap document que certifiqui una feina real. Això és així, i ja ens ho podem mirar del dret i del revés que seguirà essent així»

José María Enríquez Negreira, en una imatge d'arxiu
José María Enríquez Negreira, en una imatge d'arxiu | Cedida
01 d'octubre de 2023
Actualitzat: 22 de març de 2024, 16:50h

Aquesta setmana, un bon amic més culer que Gamper i que sempre està pendent de l’actualitatem va fer una reflexió sobre el cas Negreira amb la qual vaig quedar un pèl descol·locat: "El cas Negreira no existeix perquè no hi ha cap prova que hàgim comprat cap àrbitre i perquè vam pagar per uns informes que són reals i que el jutge ja té". En plena voràgine d’informació i desinformació, tant des de Barcelona com des de Madrid, em vaig adonar que els mitjans tenim un greu problema de credibilitat. El ciutadà ja no sap de qui refiar-se i, com diu en Ramon Besa, acaba consumint masturbació en lloc d’informació. Interessa més el relat que els fets. És cert que hi ha un batibull de notícies, comentaris, comunicats oficials i opinions des d’una banda i l’altra que faciliten que estiguem immersos en la cerimònia de la confusió, però els fets són indiscutibles. I que des de Madrid se n’estan aprofitant per fer sang, també és irrefutable.

Durant 17 anys, des del 2001 fins al 2018, el Barça va estar pagant-li diners al vicepresident dels àrbitres sense cap document que certifiqui una feina real. Això és així, i ja ens ho podem mirar del dret i del revés que seguirà essent així. José María Enríquez Negreira va cobrar més de 7 milions d’euros per assessorar verbalment el Barça i per -tal i com va declarar ell mateix davant l’Agència Tributària- vetllar per la neutralitat de la competició. Joan Gaspart, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu van pagar. Tots quatre. Albert Perrín, vicepresident en el primer mandat de Laporta, va fer-ne una senzilla explicació durant un debat a SER Catalunya: “El tresorer ho descobreix i li diu al president. El president agafa Soriano i Rosell i ho parlen. Rosell, que crec que l'encerta, diu que, pel que estem pagant, millor mantenir-ho, perquè encara rebrem. Quan tractes amb màfies, a vegades més val callar i pagar. Què hi treus? Van parlar quatre persones i van decidir seguir pagant. Tot i que soc crític amb el Sandro, crec que va ser positiu allò que va dir. Millor pagar i evitar problemes”.

No es pot dir més clar. Ara abordem el tema dels informes. Existeixen? Sí. De qui son i quan es van fer? Els 647 informes entregats al jutge Joaquín Aguirre estan confeccionats pel fill de Negreira, Javier Enríquez Romero. Engloben els 17 anys? No. Només des del 2014 fins el 2018. Els va fer dins l’acord que tenien Negreira i el club? No. Els va fer facturant a banda i amb la seva pròpia empresa. És a dir, mentre Javier Enríquez Romero cobrava les pròpies factures pels seus informes, Negreira seguia cobrant amb total normalitat la seva xifra, sense que els informes del fill hi tinguessin res a veure. De fet, el fill passava les factures a José Contreras -exmembre de la comissió esportiva del club amb Bartomeu-, Contreras les cobrava del Barça i li transferia la meitat dels diners a Javier Enríquez. És a dir, que Contreras es quedava gairebé el 50% de comissió per la gestió.

Això és el cas Negreira. Ni més, ni menys. I a partir d’aquí, interpretacions diverses. Algunes de raonades i honestes -sense l’escut del Barça, del Madrid o de qualsevol altre equip davant dels ulls- i d’altres nascudes a l’estómac i que només serveixen per seguir contaminant l’ambient i generar dubtes a qui realment vol entendre el cas d’una manera rigorosa. De la feina de la justícia ja en parlarem. És un altre capítol del qual se’n pot aprofundir pel paper dels actors principals i secundaris i per la tendència del jutge en allargar les instruccions remenant tots els calaixos amb la finalitat de trobar un delicte que s’escaigui als fets. Però estem en plena instrucció i s’acaba d’engegar una nova via -la del suborn- que obrirà nous escenaris en els quals hi ha una clara voluntat de convertir Laporta en un dels protagonistes.

Arxivat a