Quan es confon el programa del partit amb la veritat absoluta. Quan amb programes que només apel·len a les emocions més rastreres i venjatives. Quan no es pot tenir mala consciència perquè senzillament no es té consciència. Quan només interessa la rendibilitat electoral i econòmica i els drets humans, la vida humana és trepitjada, segada. Està morint una democràcia.
La fascinació per la superioritat masclista que veuen en perill, l’obsessió per demostrar la força a través de policia i altres cossos uniformats i armats, l’ús inadequat de l’exèrcit; les detencions arbitràries, l’obsessió amb redreçar a tots els que pensen diferent, la progressiva invisibilització de l’oposició. Declarar enemics de la pàtria amb el criteri que "qui no està amb mi està contra mi". Està morint una democràcia.
Intentar omplir els cossos dels ciutadans de por irracional a les ordres governamentals. Escampar teories de la conspiració que neguen tot pensament científic. Renegar de la ciència acumulada, inclosa la ciència filosòfica que ens ajuda a dubtar i a formar-nos amb llibertat un pensament propi, no alienant. Està morint una democràcia.
Afavorir a un grup reduït de persones a qui convertiràs en servils i alhora governaràs servilment als seus interessos. Crear enemics: exteriors i interior. Fer-se el fatxenda amenaçant-los constantment. Creure que l’estat és la persona que ocupa un determinat despatx. Està morint una democràcia.
Castigar els mitjans de comunicació que no relatin les notícies com desitgen els poderosos. Perdre la noció del que és una informació veraç. Considerar-se millor pel color de la teva pell o per la procedència dels teus pares, és a dir, estendre la llavor verinosa del supremacisme, el que fa que retorni el pensament que hi ha una piràmide de races i algunes ocupen la cúspide i d’altres són prescindibles. Està morint una democràcia.
Procurar la ignorància dels governats. La pobresa de coneixements és la pitjor de les pobreses. Confondre a la població perquè un poble desinformat és un poble sense recursos per fer front a una estructura governamental que va decantant-se cap a la intolerància. Obsessió amb la simbologia de grans dimensions, celebracions triomfals quan no hi ha res a celebrar. Està morint una democràcia.
El diàleg és signe de feblesa. No repetir la lletania del líder és signe de traïció. Fe cega amb les fanfarronades del líder desafiant. Promoure la delació, incentivar-la, recompensar-la. Està morint una democràcia.
Aquests darrers dies, Trump incentivat perquè l'única política que manté un determinat suport entre la ciutadania és la migratòria ha decidit que havia de signar el seu definitiu pas al costat fosc de la política, enviant reservistes de l’exèrcit (en contra de la voluntat dels càrrecs electes de Califòrnia) a la ciutat de Los Angeles i havia d’exhibir la seva condició de comandant d’un exercit que per molt que l’hagi fet desfilar per l’avinguda de la constitució de Washington. Tot per amagar que la seva decantació és tan brutal i barroera que fins i tot els comandaments de l’exèrcit li han hagut de recordar que no els pot utilitzar en les seves baralles partidistes, de tribu.
Cada dia veiem com una gran democràcia està en perill. Cal una reestructuració ràpida del Partit Demòcrata que sàpiga canalitzar el rebuig cap al president que ha dilapidat més ràpidament la confiança dels seus electors.