Fa temps que Endesa, cada cop que la falta de manteniment i nul·la modernització de la xarxa de distribució elèctrica es posa en evidència amb reiterats talls de subministrament, en dona la culpa als consumidors, com si l'empresa no hi tingués res a veure. Ho fa per encobrir el que es pot considerar un autèntic frau públic, ja que Endesa no inverteix els diners que cobra específicament per fer les millores en la xarxa de distribució elèctrica, la part més lucrativa i menys auditada d’aquest negoci privat. Aquest oligopoli de multimilionaris beneficis, autèntica gran empresa paràsit aconsegueix així desviar l’atenció sortint del focus de la responsabilitat directa que té en aquest greuge.
Es quantifica en més de 2.000.000.000 euros el que rep cada any Endesa dels consumidors per al manteniment, segons documenten Lurdes Berdié d’ Ecologistes en Acció de Catalunya i Irene González, d’ Enginyeria sense Fronteres. L’opacitat sobre el destí d’aquests diners és absoluta, però els dèficits en el servei són ben visibles. Que la distribució fos pública posaria fi dràsticament a aquest abús. Així ho reclama el Decàleg de propostes per una energia pública i sostenible a Catalunya, de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) i la Xarxa per la sobirania energètica (Xse)
Amb el seu comportament la distribuïdora d’Endesa (E-Distribución monopolitza el 98% del mercat de la distribució a Catalunya) es converteix en un autèntic enemic públic, ja que restringeix l'accés a l'energia i alhora provoca situacions de perill importants: molts incendis estan relacionats amb condicions de mal estat de la xarxa i de falta de comptadors i connexions regularitzats. Aquest oligopoli multimilionari hauria d’estar obligat a evitar aquests perills fent el manteniment i modernització i aplicant els comptadors socials. En comptes d'això s’inventa culpables aliens al seu abandonament de funcions.
De totes les maniobres de distracció que posa en marxa l’elèctrica per camuflar el seu abús, la més sonada i maliciosa és la que s’abraona contra els barris més pobres del país, on fa el joc als interessos de l’extrema dreta i la dreta en general, aplicant la tècnica de bomber piròman que tant li agrada al PP. Deixen sense subministrament barris sencers, els criminalitzen pel broc gros carregant la culpa dels dèficits del servei al possible cultiu de marihuana, i alhora no persegueixen el frau elèctric que aquest suposat cultiu genera de forma fàcilment detectable. Es podria dir que Endesa encobreix amb connivència aquest cultiu.
Endesa té a les seves mans eines tecnològicament avançades per detectar amb rapidesa els consums fora mida, però s'inhibeix d’aplicar-les. Per què? Té la capacitat de quantificar i localitzar aquests pisos, però no ho fa. Sembla que l'elèctrica està molt interessada en l'existència d'aquests pisos productors, i en poder mantenir confusió sobre la quantitat real de la seva existència. Inflacionar les sospites és una prioritat. Així genera relat autoexculpatori i incentiva la por i el clima de desconfiança i sospita entre el veïnat. Un clima que convé molt als líders populistes. Albiol s'hi frega les mans. Però no només ell.
Pagarem molt car, democràticament, comprar barats els titulars criminalitzadors cada cop que es produeixen talls de llum que deixen milers d’usuàries sense servei, especialment en els barris més pobres del país; talls de llum, o incendis en blocs de pisos on hi pot haver connexions directes a la xarxa que no disposen de les condicions de seguretat d’un comptador.
Del fiasco del conveni amb la Generalitat que havia d’obligar a posar comptadors socials en certes condicions, i que tant d’esforç li va costar a l’APE (Aliança contra la pobresa energètica), també caldrà parlar-ne. És la cirereta d’un pastís enverinat. A banda de tot el que xucla Endesa en la generació, transport i comercialització, com a empresa distribuïdora té una responsabilitat directa amb el que passa a cada llar del país. La seva culpa és flagrant. La seva impunitat, fins ara, també.