El patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha acordat tornar les pintures murals al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena tal com ha ordenat el Tribunal Suprem, però avisa que el museu no compta amb els mitjans tècnics per fer-ho en el termini que estableix la sentència. Així, l'òrgan format per la direcció, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura ha demanat la creació d’un grup de treball, de caràcter tècnic i integrada únicament per personal especialitzat, per avaluar i executar els treballs necessaris per al trasllat. A més, ha instat al govern de l'Aragó a formar part d'aquesta comissió.
Després de la reunió extraordinària celebrada el matí d'aquest dilluns per determinar com entomar la sentència del Suprem, el patronat ha subratllat la seva voluntat de donar-li compliment. Si bé, vol guanyar temps i tenir veu en la manera com s'aplica aquest veredicte, motiu pel qual ha demanat la creació de la comissió tècnica. Això vol dir que no podran fer el trasllat en el termini establert i, de fet, reiteren una vegada més que hi ha un risc elevat de malmetre les obres.
Subratllen el "valor patrimonial i artístic" de les pintures murals i defensen la necessitat de prioritzar la conservació d'aquests "béns immobles d'interès cultural". Per això, demanaran una incidència d’execució al jutge per informar que no tenen la capacitat tècnica de complir la sentència. Tanmateix, el patronat ha destacat la "feina impecable" feta pel MNAC al llarg dels anys en la custòdia i conservació d’aquestes pintures.
Experts i polítics alerten del risc del trasllat
Són molts els especialistes de prestigi internacional que adverteixen que un trasllat podria malmetre les pintures murals de manera greu. És el cas de fins a 10 institucions artístiques com la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, que insten l'executiu a esgotar "totes les vies" per evitar el trasllat dels frescos i lamenten que la sentència de l’alt tribunal "no analitzi" qüestions tècniques sobre la conservació.
En l'arena política i institucional, tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, han fet seves les alertes dels experts, però s'han mostrat partidaris de complir la sentència judicial. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va recordar després que es fes pública la sentència que els experts en la matèria apunten que és "impossible" retirar, traslladar i instal·lar les pintures murals sense que el dany sigui "irreparable".
Finalment, nou exconsellers de Cultura han reclamat els últims dies que les pintures es quedin al MNAC. En un manifest conjunt –signat per Àngels Ponsa, Mariàngela Vilallonga, Laura Borràs, Lluís Puig, Santi Vila, Joan Manuel Tresserras, Ferran Mascarell, Caterina Mieras i Joan Guitart recorden que l'equipament ha jugat un paper "decisiu" en el rescat i preservació de les obres, i avisen que seria "extremadament perillós qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual".
El govern de l'Aragó fa com si sentís ploure
Per la seva banda, el govern de l'Aragó mostra una "immensa satisfacció" per la decisió judicial, que creu que ha de culminar amb el retorn de les pintures a Sixena independentment dels avisos dels experts. Els darrers dies, ha demanat al MNAC i al Ministeri de Cultura que els seus tècnics puguin entrar al museu per analitzar en directe i exhaustivament el conjunt pictòric i ha sol·licitat per carta al MNAC que compleixin el que ha ordenat el Tribunal Suprem.
En una segona carta remesa al ministre de Cultura, li ha demanat que insti el secretari d'Estat a "defensar el compliment de la sentència del Suprem". Tot això perquè, com ha recordat, entre les competències del Ministeri s'hi inclouen “les mesures necessàries per a la salvaguarda del patrimoni històric davant de l'espoliació dels béns culturals”.
Els murals han sortit mai del MNAC o no?
Un dels principals arguments del govern aragonès per negar que el trasllat de les pintures pugui malmetre-les és que el MNAC les ha cedit a altres equipaments en diverses ocasions. El museu, però, matisa que només s'han fet préstecs "puntuals" de petits fragments de les pintures i en uns anys i en un context històric on la disciplina de la conservació preventiva "no tenia el desenvolupament actual".
Amb tot, el conjunt pictòric "mai" ha sigut objecte d'una operació de transport "semblant o comparable" a la que es portaria a terme en el cas de ser instal·lat a Sixena. En aquest sentit, l'equipament defensa que des de fa 28 anys cap fragment del conjunt museïtzat "ha viatjat i les pintures estan excloses de préstec".
El desenllaç d'un llarg recorregut judicial
Els magistrats del Suprem consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit, i, per tant, el cas no ha prescrit. La demanda la va interposar el govern d'Aragó contra l'Administració General de l'Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya.
El jutjat de primera instància va estimar la demanda i va acordar la restitució de les pintures a la sala capitular del monestir. El MNAC i la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació, i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena va impugnar la sentència. L'Audiència d'Osca va desestimar tant els recursos d'apel·lació del MNAC i de la Generalitat com la impugnació de l'ajuntament. La sentència de l'Audiència va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem pel MNAC, la Generalitat i el consistori.
El Suprem examina, en primer lloc, les qüestions de naturalesa processal plantejades per la Generalitat i el MNAC en els respectius recursos extraordinaris per infracció processal, que desestima. Així confirma l'interès legítim de l'ajuntament per intervenir com a adherent simple, prenent com a antecedent el que es resol en una sentència del 2021. També confirma l'aportació de dos documents després de la demanda que justifiquen la legitimació del govern aragonès com a cessionari de les accions interposades.
