Catalunya disposa d'un patrimoni singular: les masies. Aquestes cases pairals, sovint ubicades en zones agràries o muntanyoses, són el testimoni viu d’una cultura rural amb segles d’història. Però avui moltes es troben en estat precari o abandonades, fet que posa en risc un llegat arquitectònic, patrimonial i paisatgístic. Conservar-les és una responsabilitat col·lectiva, però també una mesura intel·ligent des del punt de vista socioeconòmic i ambiental.
Un tresor amenaçat
Segons diversos estudis, actualment només es cataloguen unes quantes centenes de masies en tot el territori català, malgrat que n'hi va haver milers antigament. Moltes han desaparegut o han sofert reformes “folklòriques” que, lluny de preservar-les, en dilueixen l’essència original.
Recentment, iniciatives com la rehabilitació de la masia La Sala de Viladrau (Osona) han suscitat un renovat interès per aquest patrimoni, demostrant que la preservació pot anar acompanyada de la innovació i del turisme rural responsable.
Per què rehabilitar masies?
- Recuperar identitat territorial
Les masies expliquen la història del camp, les vides i les economies familiars. Rehabilitar-les és conservar memòria i paisatge. - Repoblar el món rural
Algunes iniciatives com “Masiaire” connecten propietaris amb “masovers” que viuen i mantenen l’edifici, revitalitzant el territori. - Desenvolupament sostenible
Adaptar-les a nous usos (turístics, artesanals, culturals) pot generar ocupació, economia local i una forma de turisme més responsable. - Eficiència i salut ambiental
Rehabilitar amb criteris tècnics evita el consum de materials nous i promou habitatges eficients i saludables.
Bones pràctiques per la rehabilitació de masies
- Mantenir l’estructura original: murs de pedra, teulades de teules, elements de fusta… aquests components són l’ADN de l’edifici i cal conservar-los amb cura.
- Diagnòstic tècnic rigorós: abans d'intervenir, convé valorar l’estat de fonaments, murs i cobertes per evitar sorpreses.
- Materials compatibles i transpirables: aplicar rebuts de calç o mamposteria és més apropiat que sistemes hermètics que causen humitats internes.
- Usos adaptats però coherents: afegir banys, calefacció, cuina o espais socials amb integració respectuosa de les instal·lacions.
Impacte del bosc i la construcció amb fusta
El Govern impulsa la construcció amb fusta a Catalunya per valoritzar els boscos, promoure la sostenibilitat i prevenir incendis. Incorporar fusta en les rehabilitacions de masies és una forma d’aplicar aquests criteris ecològics i reduir la petjada de carboni.
El punt de vista tècnic
L'expert en reformes Jordi Montero (gerent de l'empresa familiar Montero Construccions), apunta que "quan intervenim en masies de la Costa Brava o l’Empordà, un dels grans reptes és conciliar la tècnica moderna amb l’estructura tradicional. Sovint trobem murs gruixuts de pedra que permetien ventilació natural; si se'ls tanca amb materials no transpirables, apareixen humitats per condensacions. Per això utilitzem morters calcaris, fustes tractades i sistemes d’aïllament que respecten la respiració de l’edifici".
Aquest enfocament mostra com una rehabilitació ben executada pot ser moderna sense sacrificar autenticitat arquitectònica.
Rehabilitar masies és més que reformar: és donar oportunitat
Recuperar masies és una aposta per la cultura, per l’economia local i per la sostenibilitat. Com hem vist:
- Conserven la identitat rural i reequilibren territori.
- Afavoreixen noves formes de negoci i vida rural.
- Permeten aplicar tècniques modernes de confort i salut ambiental.
- Impulsen l’economia circular reduint el consum d’energia embocat a materials nous.
Les masies catalanes són un patrimoni que cal conservar, no solament per nostàlgia, sinó perquè representen la síntesi entre història i innovació. La clau està a aplicar una rehabilitació tècnicament acurada, que resti fidel a l’edificació original i l’adapti als reptes del present.
Amb les eines adequades i l’assessorament de tècnics i constructores amb experiència en aquest tipus d’intervencions —com Montero Construccions— el futur pot oferir una segona vida a aquestes cases, que no siguin ruïnes, sinó motors de desenvolupament rural, cultura i sostenibilitat.
